Resultats de la cerca

Estudià amb A Merikanto a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki en el període comprès entre el 1948 i el 1952, i més tard, a partir del 1955, amb V Persichetti a la Juilliard School També estudià al Tanglewood Music Center, on fou alumne de R Sessions i A Copland Professor de l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki d’ençà del 1976, l’obra musical de Rautavaara es pot dividir en diferents etapes, resultat de l’adhesió a diferents llenguatges musicals, com la música culta russa, el neoclassicisme de P Hindemith i el postserialisme, alguns dels estils presents en les seves…

Professor a Hèlsinki, investigà les fermentacions, la nutrició, els enzims, el metabolisme de les plantes, etc Rebé el premi Nobel de química el 1945 pels seus treballs sobre la química agrícola i de l’alimentació

Estudià a l’Escola Superior Tècnica de Hèlsinki i obrí un taller a Jyväskylä, Keski-Suomi El 1925 es casà amb la també arquitecte Aino Marsio, amb qui collaborà intensament Pertany a la denominada tercera generació d’arquitectes moderns, nascuda en el clima del funcionalisme i que intenta d’independitzar-se dels seus dogmes Sense teoritzar, aportà nous elements, una major modèstia pavelló de Finlàndia a l’exposició de París, 1936, més tecnologia biblioteca de Viipuri, 1927-35, més atenció a la vida de l’home sanatori de Paimio, Turku ja Pori, 1932, més compte en els detalls,…

Estudià a l’Institut de Música de Hèlsinki 1908-17 i més tard a Viena 1910-11 i a Berlín 1913-14 El 1948 fou elegit membre de l’Acadèmia Finesa Kilpinen és un dels compositors finesos més apreciats del segle XX, sobretot per les seves cançons, influïdes pel lied alemany i plenes de lirisme Immers en un peculiar romanticisme, arribà al gran públic L’amor, la mort i el sentiment nacionalista són alguns dels temes universals que inclogué en les seves composicions, amb un llenguatge amè i directe, que fa que les seves cançons encara siguin interpretades

Nascut en el si d’una família de músics, el seu pare, Oskar, fou un destacat compositor Estudià composició amb E Melartin a l’Institut de Música de Hèlsinki, amb M Reger al Conservatori de Leipzig i amb S Vasilenko a Moscou Professor de l’Acadèmia Sibelius entre el 1936 i el 1958, la seva òpera Juha 1922 ha fet que se’l compari amb L Janácek La seva producció s’agrupa en tres etapes modernista 1921-33, nacional romàntica 1934-50 i una tercera 1951-58 que representà una simbiosi de totes dues El moment de màxima brillantor cal situar-lo, però, en la dècada dels anys vint…

L’amistat amb el socialista Kuusinen, més tard cap del partit comunista finlandès, radicalitzà el seu pensament estètic i polític cap al materialisme dialèctic, actitud que marca els seus primers reculls Min dikt , ‘La meva poesia’, 1921 Hårda Sånger , ‘Cançons dures’, 1922 Stenkol , ‘Carbó’, 1927 Amb Stark men mörk ‘Fort, però ombrívol’, 1930 passà per l’experiència dadaista La seva prosa és representada per Onnela 1925, Janne Kubik 1932, etc Té algunes produccions escrites en llengua finlandesa

Membre de l’acadèmia de Finlàndia des del 1961, fou una figura cabdal en els anomenats estudis deòntics Cercà de fugir, alhora, d’un reduccionisme positivista de l’acció a la naturalesa i d’un dualisme entre llibertat i necessitat És autor, entre altres obres, de Logical Studies 1957, Norm and Action 1963, An Essay in Deontic Logic and the General Theory of Action 1968, Explanation and Understanding 1971, Causality and Determinism 1974 i Freedom and Determination 1980

Avantguardista, rebé la influència del dadaisme, de l’expressionisme alemany i de la poesia d’Ezra Pound Entre les seves obres, de tema filosòfic i d’expressió hermètica, cal destacar el recull poètic Och leker med skuggorna i sanden ‘Les ombres juguen a la sorra’, 1937-47

Periodista de professió, conreà la poesia, el teatre i sobretot la novella de caràcter històric De la seva producció novellística cal destacar Suuri Illusioni ‘La gran illusió’, 1928, Sinuhe Egyptiläinen ‘Sinuhe, l’egipci’, 1946, traduïda a 22 idiomes i amb versió cinematogràfica del 1954, Mikael Karvajalka 1948, Mikael Hakim 1949, Johannes Angelos 1953, Valtakunnan salaisuus ‘Els secrets del regne’, 1959 i Ihmiskunnan viholliset ‘Els enemics de la humanitat’, 1964

Fou deixeble de P Heininen a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki, i posteriorment amplià estudis a Nova York, Friburg i París Guanyador de diferents premis, compagina la seva activitat compositiva i la pràctica musical com a pianista i director d’orquestra És professor de música electrònica a l’Institut de Recherche et de Coordination Acoustique-Musique de París i entre el 1979 i el 1983 dirigí la Biennal de Hèlsinki De la seva producció sobresurten Threnos 1973, per a orquestra de corda, i el preludi orquestral Koi 2000