Resultats de la cerca

Deixeble de Viollet-le-Duc El seu primer encàrrec important fou el Castell Béranger de París 1894-98, on incorporà l’Art Nouveau més típic a l’arquitectura i obtingué el primer premi de façanes de la ciutat de París Construí després la casa del ceramista Coilliot a Lilla 1898-1900, diverses entrades del metro de París 1900-10, el Castel d’Orgeval 1905, la seva casa de París 1909-12, etc Unes altres obres importants, destruïdes, han restat fotografiades en la sèrie de postals Le Style Guimard 1903 Conreà també el grafisme i el disseny de mobles i objectes

Inicià la seva tasca literària amb els relats de Cada vida en su ojo 1967, seguits per Las maniobras 1968, Las causas supremas 1969, Premio Nacional de Novela de Colòmbia, La orilla ausente 1972, recull de contes, i Los desheredados 1973 Amb el Tejemaneje 1975, inicia una nova forma de caracterització dels personatges Sin nada entre las manos 1976 és un gran retaule de tipus humans que commou per la penetrant observació, plena d’humanitat, amb què són tractats

Estudià cinema i teatre a Buenos Aires i l’any 1980 es traslladà a Barcelona, on s’inicià en la docència cinematogràfica, creà el Grup Productor-Escola i dirigí el Departament de Cinematografia del Centre d’Estudis Prat El 1985 fundà, amb Eugenia Kléber, l’escola de formació CECC Amb la seva productora Llenguatge Films dirigí el seu primer llarg, L’acte 1986-87, premi especial del jurat a la millor realització al Festival de Niça El 1990 creà dins el CECC la productora Grup Cinema-Art, SL, amb la qual dirigí La memòria de l’aigua 1991, que participà al Festival de Canes 1992, i rebé el premi…

Es formà al Club Seven 3 i, més endavant, jugà al Sweetrade Bowling Club i el Bowling Wölfe Wolfsburg Tingué com a entrenadors Lluís Montfort, Marcial Ovide, Jochi Estévez, Luz Adriana Leal, Sid Allen, Rubén Ghiragossian i Bodo Konieczny Destacà en categories inferiors i guanyà l’AMF eurojúnior 1997 Fou campió de Catalunya individual de la tercera divisió 2008 Amb la selecció catalana, es proclamà campió d’Espanya 2009 i disputà un Campionat del Món 2010 i dos d’Europa 2009, 2011 Des que juga a Alemanya, ha guanyat la Kohlberg Cup 2012 i ha estat subcampió de la Radeberger Cup 2012 Rebé un…

Vida El seu pare, metge reconegut i home liberal i d’àmplia cultura, influí de manera important en la seva formació De fet, bona part dels coneixements del jove Berlioz sobre geografia, literatura francesa i literatura llatina li van ser fornits pel seu mateix pare La formació musical que rebé fou ben atípica Aprengué flauta amb un mestre local i l’instrument que més dominà fou la guitarra En canvi, els seus coneixements de piano es reduïen a uns acords maldestres A tretze anys començà la lectura autodidàctica del Traité de l’harmonie de JPh Rameau Amb aquestes nocions tan esparses inicià la…

Enginyer de mines, el 1916 ingressà al Conservatori Nacional de Música de Santiago, on estudià teoria i piano amb Aníbal Aracena Infanta, violí amb Aurelio Silva, harmonia amb José Salinas i composició amb Enrique Soro Es dedicà a difondre la música més innovadora mitjançant conferències i concerts en els quals interpretava obres pròpies Fou membre de la Sociedad Bach i fundador de la Sociedad de Compositores Chilenos 1923 Presidí l’Acadèmia Literària i dirigí la publicació "Revista Artística" Obtingué alguns premis amb obres com ara Alucinaciones de Primavera 1916, Poema Anacrónico 1923,…

Fill de Pietro Antonio Fiocco 1650-1714, compositor venecià establert a Bèlgica, estudià amb el seu pare i amb el seu germanastre, Jean Joseph Fiocco 1686-1746, sota la direcció del qual fou músic de la capella reial Posteriorment fou mestre de capella de la catedral d’Anvers del 1731 al 1737, any en què esdevingué director titular de la capella de la collegiata de Sant Miquel i Santa Gudula L’obra de Fiocco té moltes influències de François Couperin, sobretot pel que fa a la producció de peces per a clavicèmbal Destaquen vint-i-dos motets, les Trois leçons des ténèbres des mercredi, jeudi et…

Membre del Club Esportiu Minusvàlids Bétulo, guanyà la medalla d’or en 50 m esquena als Jocs Paralímpics de Sydney 2000 El 1997 baté el rècord d’Espanya de 50 m esquena en la seva categoria

Jugant en la posició de pivot, debutà amb el Sícoris Lleida Prosseguí la seva carrera al Futbol Sala Ourense i al Futbol Sala Martorell, aquests dos últims equips a divisió d’honor Guanyà dues Copes de Catalunya amb el Martorell 2005, 2006 La temporada 2007-08 fou fitxat pel Futbol Sala Marfil Santa Coloma, amb el qual aconseguí l’ascens a la divisió d’honor la temporada 2008-09 A l’abril del 2010 debutà amb la selecció espanyola al torneig IV Nacions, en què aconseguí el títol

S’inicià en el Sant Josep de Badalona, passà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1978-79 i la temporada 1979-80 jugà en l’equip sub-23 del Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà a la màxima categoria El 1981, després de ser campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola, s’incorporà definitivament al primer equip del Barça, amb el qual jugà fins el 1991 i guanyà quatre Copes d’Europa 1982-85, cinc Supercopes d’Europa 1982-86, una Recopa d’Europa 1987, una Copa Intercontinental 1983, tres Lligues 1982, 1984, 1985 i tres Copes del Rei 1985, 1986, 1987 Després fitxà pel Club Esportiu Noia 1991…