Resultats de la cerca
Es mostren 302 resultats
salpa
Zoologia
Gènere d’urocordats, de la subclasse dels sàlpids, que comprèn espècies marines amb adults de vida lliure, sense cua ni notocordi, túnica permanent, amb bandes musculars circulars i només dues feses branquials.
Són hermafrodites, amb alternança de generacions Salpa maxima amb 9 bandes musculars paralleles i 70 mm de longitud i Sdemocratica 4 bandes musculars i 5 mm són molt freqüents a la Mediterrània
podostemonàcies
Botànica
Família de podostemonals integrada per plantes herbàcies aquàtiques, que viuen adherides a les pedres en cursos ràpids d’aigua.
Són plantes molt modificades, amb aspecte de criptògames, d’arrels assimiladores, de flors hermafrodites, solitàries i cimoses, sovint embolcallades per una espata bracteal, i de fruits capsulars Comprèn unes 200 espècies, exclusivament tropicals
tropeolàcies
Botànica
Família de gruïnals que comprèn prop de 100 espècies sud-americanes, la majoria andines.
Consta d’herbes, sovint enfiladisses, de flors zigomorfes, esperonades, hermafrodites, hipògines, solitàries i axillars, i de fruits esquizocàrpics trímers Algunes espècies són conreades en jardineria, com els canaris Tropaeolum peregrinus i la caputxina Tmajus
gastròtrics
Zoologia
Embrancament d’animals metazous triploblàstics acelomats.
Són vermiformes, presenten un hipoderma acellular amb papilles adhesives, es desplacen per mitjà de cilis ventrals, i no tenen segments Algunes espècies són hermafrodites, i en d’altres hi ha femelles partenogenètiques Són de desenvolupament directe
sapindàcies
Botànica
Família de terebintals de distribució pantropical, constituïda per unes 1.100 espècies.
Són plantes llenyoses, sovint lianoides, amb fulles alternes i freqüentment compostes, amb flors zigomorfes, hipògines i generalment hermafrodites, disposades quasi sempre en inflorescències cimoses, i amb fruits molt diversos A aquesta família pertany la paullínia Paullinia cupana
caparàcies
Botànica
Família de l’ordre de les readals, que comprèn uns 35 gèneres que apleguen unes 450 espècies d’herbes, arbusts o arbres principalment tropicals i subtropicals.
Presenten fulles alternes, simples o palmades, alguns cops proveïdes d’estípules espinoses, flors solitàries o en raïms, hermafrodites, usualment zigomorfes, i fruits capsulars o bacciformes, i que és representada a la flora catalana per la taperera Capparis spinosa
helícids
Malacologia
Família de mol·luscs gastròpodes de l’ordre dels estilomatòfors, amb la conquilla helicoide, generalment dextrorsa, el cap amb quatre tentacles cilíndrics i el peu allargat i ovalat.
Són hermafrodites insuficients Habiten en llocs humits, rics en vegetació, i són perjudicials per als conreus N'hi ha nombroses espècies repartides per tot el món Molt corrents als Països Catalans, hi són coneguts amb el nom de cargols
droseràcies
Botànica
Família de parietals integrada per uns quatre gèneres que apleguen unes 80 espècies de plantes perennes insectívores, pròpies de torberes i aiguamolls (hàbitats pobres en nitrogen), de distribució cosmopolita.
Presenten fulles proveïdes de llargs pèls glandulosos flors regulars, hermafrodites, generalment pentàmeres, i fruits capsulars Algunes espècies de droseràcies dròsera es cultiven com a plantes ornamentals Droseràcies més destacades Dionaea muscipula dionaea Drosera rotundifolia dròsera , herba de la gota
zigofil·làcies
Botànica
Família de gruïnals que consta d’unes 250 espècies, majoritàriament de països càlids.
Són plantes herbàcies o arbustives, de fulles oposades, pinnaticompostes i estipulades, de flors hermafrodites, hipògines i generalment actinomorfes i pentàmeres, i de fruits secs o carnosos A aquesta família pertanyen el guaiac Guaiacum officinale i els queixals de vella Tribulus terrestris
mizostòmids
Helmintologia
Classe d’invertebrats de l’embrancament dels anèl·lids que atenyen fins a 3 mm, de cos discoidal, arrodonit o el·líptic, amb la cara dorsal llisa.
A la ventral hi ha la boca, envoltada de ventoses No tenen aparell respiratori ni circulatori i són hermafrodites proteràndrics Viuen com a paràsits de crustacis i crinoïdeus, als quals ocasionen diverses inflamacions Hom creu que són poliquets degenerats pel parasitisme