Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Bektaşi
Orde heterodox turc l’origen del qual sembla que es remunta a la fi del segle XV.
El seu epònim és un personatge gairebé llegendari, Haci Bektaç àr Ḥaǧǧi Baktāš , deixeble probable d’Ahmet Yesevi La secta, combinació sincretista de xiisme, cristianisme i gnosticisme, tingué una estreta relació amb els geníssers otomans i assolí un gran prestigi Amb la supressió del cos dels geníssers el 1826, el poder de l’orde començà a declinar, i fou reduït pràcticament a Albània Avui en resta un monestir Qayġusuz Abdāl al mont Muqattam, prop del Caire
Sílvia Pérez i Cruz

Sílvia Pérez i Cruz (2013)
Música
Cantant i compositora.
Filla del músic d’havaneres Càstor Pérez , el 2004 fou cofundadora del grup Las Migas, que practicà un flamenc heterodox i multicultural Parallelament participà en nombrosos projectes de signe divers, des del folk al jazz passant per l’experimentació i el pop, com ara Llama, Coetus amb Eliseo Parra, Refree i Xalupa, i establí un duet amb el contrabaixista Javier Colina, consumat a l’àlbum En la imaginación 2011 Prengué part en el disc conceptual Immigrasons 2006, dedicat a les migracions entre Catalunya i l’Argentina, així com en l’àlbum collectiu Per al meu amic Serrat 2006 i en…
Dècada Ominosa
Història
Nom amb el qual és conegut el període comprès entre la represa del poder absolut per Ferran VII d’Espanya, gràcies als Cent Mil Fills de Sant Lluís (octubre del 1823), i la seva mort (setembre del 1833).
Es caracteritzà per una forta repressió antiliberal, que només la presència de les tropes fanceses pallià en part Tot i això, el partit apostòlic considerà el rei massa indulgent perquè no havia restablert la inquisició, i es rebellà, mentre els liberals intentaven alguns cops de mà com Torrijos, el 1831 Del quart matrimoni de Ferran VII —sense fills fins aleshores— amb Maria Cristina de Nàpols nasqué la princesa Isabel 1830, declarada successora, i els apostòlics, partidaris del germà del rei, Carles Maria Isidre, prepararen l’assalt al poder per a quan morís Ferran VII Això convencé Maria…
sector públic
Economia
Àmbit de l’activitat econòmica que controla o en la qual participa l’estat, ja sia directament o mitjançant instàncies públiques sotaposades.
Dins un sistema de societat i economia mixtes el sector públic fa la política econòmica i actua directament com a agent econòmic Les principals instàncies que cal diferenciar dins del conjunt global del sector públic són l’administració central, que recull l’actuació econòmica de l’estat emmarcada pel pressupost els organismes autònoms de caire públic però amb certes autonomies dins aquests són especialment importants els que recullen les assegurances socials amb un volum comparable al pressupost estatal cas espanyol el sector públic local, format per diputacions, mancomunitats, municipis,…
Ernesto Cardenal

Ernesto Cardenal
© Ferran Torné
Literatura
Cristianisme
Poeta i sacerdot nicaragüenc.
Nascut en una de les famílies més riques i influents de Nicaragua, renuncià a la carrera de dret per seguir una vocació literària Després de graduar-se en lletres per la Universidad Nacional Autónoma de Mèxic, viatjà als Estats Units, on es doctorà per la Columbia University de Nova York, i el 1957 conegué l’escriptor i monjo trapenc Thomas Merton , que tingué en ell una influència decisiva Després d’estudiar teologia al seminari de La Ceja Colòmbia, el 1965 s’ordenà sacerdot El 1966 fundà a Nicaragua la comunitat cristiana de Solentiname, que fou també un centre d’oposició a la dictadura…
sufisme
Islamisme
Moviment asceticomístic de l’islam, considerat tradicionalment heterodox, a causa de les influències de religions no musulmanes (elements cristians, irànics, hindús i hel·lenístics) que conté.
Enfront de l’islam primitiu, caracteritzat per la concepció d’un Déu inaccessible, ben aviat s VIII sorgiren corrents místics, principalment a Basra Hassan al-Baṣrī, mort el 728, a Medina i a la Meca, que preconitzaven l’amor i la bondat d’Allà, així com la possibilitat de la unió mística L’organització dels sufís en confraries —anàlogues a les dels mendicants cristians— atenyé la seva esplendor al s XII, en ésser acollit el sufisme oficialment en la forma temperada d’Algatzell al-Gazzālī, malgrat l’oposició irreductible dels grups hanbalita, xiïta i ibadita El sufí recorre, a través d’…
Roger Garaudy
Filosofia
Filòsof francès.
Nascut en una família obrera i atea, a catorze anys es convertí al protestantisme i sis anys més tard 1933 ingressà al Partit Comunista sense renunciar, però, a les seves creences religioses Estudià filosofia, matèria que impartí en instituts d’ensenyament secundari a Albi a partir del 1936 El 1939 fou mobilitzat i, condecorat per les seves accions contra els alemanys, s’uní a la Resistència El règim de Vichy el detingué i l’internà en un camp de presoners d’Algèria Alliberat el 1945, aquest any s’incorporà al Comitè Central i fou elegit diputat pel Tarn Conservà l’escó fins el 1951, i el…
edicte de gràcia
Història
Dret
Proclama amb la qual era concedit periòdicament, per la inquisició, un cert temps per a confessar algun acte heterodox, sense incórrer en les penes previstes, o amb reducció d’aquestes penes.
Francesc Pujols i Morgades
Francesc Pujols i Morgades (1934)
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
Vida i obra El conreu de la poesia li feu guanyar la Flor Natural als Jocs Florals del 1903, amb un Idilli maragallià, fet que el decidí a entrar al cercle d’intellectuals de l’Ateneu Barcelonès Allí conegué el qui fou el seu amic i collaborador, Joan Maragall Publicà el 1904 el Llibre que conté les poesies de Francesc Pujols , amb un pròleg de Joan Maragall que en lloa el contingut i l’aproxima a la pròpia estètica, tot i que els versos poden ser entesos en clau paròdica El 1906 usà el pseudònim d’ Augusto de Altozanos per signar la novella humorística, insòlita i agosarada, El nuevo…
, ,
Partit Obrer d’Unificació Marxista
Partit polític
Partit comunista de caràcter heterodox, constituït a Barcelona el 29 de setembre de 1935, en unificar-se el Bloc Obrer i Camperol [BOC], que dirigia Joaquim Maurín, i la Izquierda Comunista de España, dirigida per Andreu Nin.
Volia esdevenir una alternativa tant a la socialdemocràcia com a l’estalinisme, reivindicava les essències leninistes de la primera etapa de la revolució soviètica i es manifestava obertament antiestalinista i crític amb el trotskisme Defensava un programa polític que definia el caràcter democraticosocialista de la revolució encapçalada per la classe obrera, l’enfortiment de les aliances obreres, com a front únic de la classe treballadora, i l’autodeterminació nacional, que s’havia de concretar en una Unió de Repúbliques Socialistes d’Ibèria Els dirigents més importants, a més de Joaquim…