Resultats de la cerca

Se celebra al Centre de Convencions Internacional de Barcelona CCIB la 12a edició dels Premis Gaudí Els dies que vindran , de Carlos Marqués-Marcet, és el film guanyador, que també rep tres premis més, un dels quals a la millor protagonista femenina María Rodríguez El premi al millor protagonista masculí és per a Karra Elejalde per Mientras dure la guerra i la millor direcció per a Belén Funes La hija de un ladrón El cineasta Francesc Betriu ha rebut el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter En el seu discurs, la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, reivindica …

Estudià a València, i després es traslladà al Conservatori de París, on entrà el 1851 i fou deixeble d’AF Marmontel i F Bazin Guanyà el primer premi de piano 1861 i el d’harmonia 1863 del conservatori parisenc Professor de piano en aquest centre des del 1869, al mateix temps exercí com a organista en una església de París Compongué l’òpera La copa del rey de Thule i algunes operetes, entre les quals sobresurten Antes del mediodía i La hija de las aguas També fou autor d’obres simfòniques i marxes i escriví algunes peces de saló dos concerts per a piano i orquestra, obres de…

Fou empleat de l’Ajuntament de Gràcia, i, durant la República, governador de Mallorca i cap de personal del ministeri d’Ultramar Fou collaborador d’“Un Tros de Paper”, amb el pseudònim Sistacs En els seus articles de costums, hi destaca la presentació de tipus poc habituals en altres autors, com els procedents de la burgesia plutocràtica Lo americano , 1866 També s’acostà a la Barcelona industrial, i depassà així el món menestral més característic del costumisme de l’època Com a dramaturg, fou autor d’alguna peça original, al costat de traduccions del francès al castellà, entre…

Catalunya celebra amb un gran èxit la tradicional festa de Sant Jordi Literàriament, la diada ha arribat precedida per la polèmica sobre l’èxit de vendes que els darrers anys han tingut els llibres escrits per populars personatges televisius, i que aquest any es repeteix amb obres d’Andreu Buenafuente i Xavier Graset En el balanç de la jornada, es constata un increment d’entre el 3 i el 4% de vendes amb relació a l’any passat, i el domini de les escriptores en les obres més venudes Lola , de Maria de la Pau Janer El gust amarg de la cervesa , d’Isabel-Clara Simó Hija de la…

Estudià psicologia i periodisme i, en els seus inicis professionals, es relacionà amb grups de teatre independent El 1976 començà a collaborar de manera habitual en la premsa, on aviat es féu notar per la novetat del seu estil fresc, àgil, agosarat i desimbolt, fins al punt que li fou atorgat el Premi Nacional de periodisme, l’any 1980 Com a narradora es donà a conèixer amb una novella d’experiència generacional, Crónica del desamor 1979, a la qual seguiren La función Delta 1981, Te trataré como a una reina 1983, Amado amo 1988, Temblor 1990, Bella y oscura 1993, La hija del…

És un relleu format per roques calcàries del pontià que baixen cap al S des d’una altitud de poc més de 1 000 m fins als 750 m molt dissecada per la penetració del Tajo, el Tajuña i els seus afluents, forma un conjunt de páramos, relleu tabular, i valls d’erosió Al marge septentrional, en contacte amb el Sistema Central, l’erosió ha format un relleu més variat sòl de materials detrítics amb altures que ultrapassen els 1 000 m A l’E, l’anticlinal secundari de la serra d’Altomira és travessat epigènicament pel Tajo i pel Guadiela cavant congosts que han estat aprofitats per a la construcció…

S’ordenà el 1943 i, des de llavors, ha exercit a les parròquies de Biniamar, Inca, Binissalem i Orient La seva tasca historiogràfica s’ha centrat en l’estudi de diferents esglésies de Mallorca, així com en la història local de Lloseta Pel que fa a les obres dedicades a l’estudi dels temples, en destaquen L’església de Sant Jordi d’Orient 1979, L’Oratori del Cocó de Lloseta 1981 i El oratorio de NS de la Bonanova 1982 La seva aportació més important és la Història de Lloseta , en quatre volums 1985-90, que abraça des de la prehistòria fins al s XIX Cal esmentar-ne també Centenario franciscano…

Vida i obra Al cenacle literari valencià dit Acadèmia d’Apollo 1826-27, on es polemitzà a propòsit dels seus Ensayos poéticos 1826, i a la tertúlia de Mariano de ↑ Cabrerizo es relacionà amb escriptors castellans com Juan Nicasio Gallego i Eugenio de Tapia i amb els valencians que participaren en la incorporació del romanticisme potser també amb el català Ramon López i Soler, que l’hauria influït en l’opció de la novella històrica Publicà novelles sentimentals com  Voyleano, o la exaltación de las pasiones , 1827, deutora del Werther de Goethe, malgrat el que, potser per precaució davant la…

Vida De jove participà en el teatre amateur local, si bé aviat marxà a Barcelona, on treballà per a Ignasi F Iquino com a lletrista i coautor de revistes i comèdies teatrals, utilitzant el pseudònim de Julio Aldana Més tard collaborà amb Iquino en el món del cinema fent de guionista dels seus films i com a cap del departament de guions de la productora IFISA De la vintena de guions que escriví sobresurten els d’ El tambor del Bruch 1947-48, La familia Vila 1949 i Brigada Criminal 1950, d’Iquino Encara sota la seva empara debutà com a codirector en la coproducció francoespanyola La canción del…

Vida i obra Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona Fou arxiver de l’Ajuntament de Palma i professor de l’Institut Balear Fou collaborador de diaris i revistes com Es Ca d’Inca , Catalunya , Tresor dels avis , Catalana , Mitjorn i La Almudaina , entre d’altres Com a poeta començà conreant la poesia en castellà després participà sovint als Jocs Florals de Barcelona, on fou proclamat mestre en gai saber l’any 1920 Es decantà per la poesia religiosa, èpica i costumista Publicà els reculls Flors d’ametller 1903 i Instantànies 1904 Tanmateix, constitueixen la seva aportació més destacada…