Resultats de la cerca
Es mostren 831 resultats
iatroquímica
Medicina
Escola química del segle XVI, fundada per Paracels.
El seu objectiu era d’emprar l’alquímia per a obtenir substàncies medicinals a partir de composts inorgànics Hom pot considerar-la històricament com la predecessora de l’actual quimioteràpia
xéquel
Economia
Unitat monetària d’Israel de curs legal des de l’octubre del 1980, que substituí la lliura com a unitat, i prengué el valor de 10 lliures antigues.
L’1 de gener de 1986 fou substituït pel nou shekel , que prengué el valor de 100 shekel antics És dividit en 100 agorot Històricament, havia estat una moneda emprada a Babilònia al III millenni aC
Museu Bíblic Tarraconense

Sala dels cristians del Museu Bíblic Tarraconense
© Museu Bíblic Tarraconense
Museu
Museologia
Museu dedicat a contextualitzar històricament i culturalment la Bíblia, instal·lat a la Casa dels Concilis, a Tarragona.
Mostra rèpliques, reproduccions, maquetes, facsímils i també objectes originals, en un àmbit cronològic que va des de la prehistòria fins a l’època medieval, amb els quals vol apropar a la societat el món de la cultura bíblica El seu fons prové del material que des del 1930 es trobava a les dependències del Seminari de Tarragona, donat pel Dr Josep Vallès, canonge lectoral de la catedral de Tarragona i professor de Sagrada Escriptura de la Universitat Pontifícia Tarraconense, el qual l’havia recollit al llarg dels seus viatges a Terra Santa i l’Orient Mitjà Aquest material, que constituí…
el Termenès
Història
Territori històric del Llenguadoc (Occitània), entre el Perapertusès, el Rasès, el Carcassès i el Narbonès, al vessant septentrional de les Corberes, que comprèn, fonamentalment, l’alta vall de l’Orbieu (afluent, per la dreta, de l’Aude), fins prop de la Grassa.
Històricament també en formà part la zona de la vall del Verdoble al voltant de Tuixà i de Pasiols, geogràficament del Perapertusès En fou el centre el castell de Termes, esmentat per primera vegada l’any 1110
orfebreria
orfebreria Arqueta d’argent daurat decorada amb motius florals, típicament califals, pertanyent a Hisam II de Còrdova i conservada a la catedral de Girona
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Ofici de treballar els metalls preciosos, especialment l’or.
Correntment, l’orfebreria i l'argenteria són considerades com una mateixa cosa, car comprenen gairebé els mateixos processos i les respectives històries són pràcticament indissociables Històricament, els argenters i els orfebres catalans estigueren agrupats en unes mateixes associacions professionals
abdicació
Dret
Renúncia voluntària del monarca a favor de qui el segueix en la línia successòria.
Bé que normalment l’abdicació es produeix per un acte explícit de renúncia, històricament ha estat admesa l’abdicació per actes tàcits, tals com el matrimoni del monarca o la seva absència del regne, realitzats sense l’autorització de l’assemblea parlamentària
desmonetització
Economia
Abandó de l’ús d’un metall en el sistema monetari.
Històricament el cas més important de desmonetització fou el de l’argent al s XIX, quan hi havia el sistema monetari bimetàllic or i argent i llibertat d’encunyació la moneda d’argent perdé valor i disminuí la demanda d’aquest metall per a encunyacions monetàries
categoria tipogràfica
Disseny i arts gràfiques
Cadascun dels grups en què s’apleguen les lletres tipogràfiques que presenten característiques afins des del punt de vista formal, històric o estètic.
Històricament, les lletres tipogràfiques de les escriptures llatines s’aplegaven en quatre classes tipogràfiques romana antiga, romana moderna, egípcia i pal sec Actualment, són també exemples de classes tipogràfiques, segons la classificació Vox-ATypl, la humanística, la garalda, la didona, la lineal o la grotesca, entre d’altres
Josuè
Bíblia
Judaisme
Capitost israelita, successor de Moisès.
Conduí des de la Transjordània els clans provinents d’Egipte ss XIII-XII aC De les victòries que li atribuïa la tradició, la més certa històricament és la de Gabaon, celebrada per un càntic que, interpretat al peu de la lletra, donà origen a la creença que Josuè havia fet aturar el Sol
àlgebra homològica
Matemàtiques
Teoria que permet, en particular, de mesurar de quina manera les propietats dels mòduls s’allunyen de les dels espais vectorials.
Un dels temes principals de l’àlgebra homològica és l’estudi dels functors exactes Històricament, aquesta teoria troba les fonts en els càlculs algèbrics provinents de les teories de l’homologia i l’homotopia en espais topològics Aquesta teoria esdevingué autònoma l’any 1955 amb els treballs de S Eilenberg, H Cartan i A Grothendieck