Resultats de la cerca
Es mostren 1982 resultats
Club de Tir Sabadell
Arxiu Josep Patiño
Esports de tir
Club de tir olímpic de Sabadell.
Fundat el 1954, nasqué com a delegació del Tiro Nacional de España El primer president, i un dels principals promotors, fou Ricard Buxó Participa en el Campionat d’Espanya i de Catalunya de diferents especialitats de tir, així com en els Campionats d’Europa o del Món Disposa d’un extens palmarès, amb títols estatals i catalans, tant per clubs com individuals Destaca Josep Patiño, campió del món d’armes històriques 2011 i campió d’Espanya 2004, 2006, 2010 Disposa de tiradors en categories inferiors que competeixen en l’àmbit estatal Té la seu a la carretera de Bellaterra
Josep Miquel Triquell Val
ARXIU J.M. TRIQUELL
Esports de tir
Tirador especialitzat en armes històriques.
Membre del Club Tir Olímpic Lleida, debutà en competicions de tir l’any 1980 i en un Campionat del Món el 1989 Guanyà una medalla d’or en l’especialitat Maximilian en el Campionat del Món 2010, una medalla de plata amb una Lorenzoni 1992, dues de bronze amb un rifle Whitworth 1996, 2006 i una de bronze amb un rifle Manton 2006 Fou campió d’Europa 2007 i medalla de plata 1995 en la prova de 100 m amb rifle Whitworth També aconseguí diversos títols estatals i catalans i té el rècord d’Espanya de tir amb escopeta d’espurna El 2006 aconseguí el rècord de la selecció estatal de tir al plat en la…
patrimoni arquitectònic
Arquitectura
Conjunt d’obres arquitectòniques que, per les seves característiques (històriques, artístiques, urbanístiques, etnològiques, etc.), mereixen ésser protegides, estudiades i conservades per a les generacions futures.
Dins el patrimoni arquitectònic, hom inclou els edificis singulars o monumentals d’arquitectures històriques, coneguts en general com a “monuments”, les manifestacions històriques de formes de producció o transformació de béns arquitectura industrial, les formes d’agrupació i organització de l’hàbitat centres històrics i, en general, qualsevol mostra d’activitat humana de transformació i ordenació del territori Per bé que antigament s’havien donat casos aïllats de protecció a edificis pels seus valors singulars un dels més antics dels quals és l’Acròpolis d’Atenes,…
Geografía General del Reino de Valencia
Historiografia catalana
Obra publicada a Barcelona entre el 1918 i el 1927, que constitueix una exhaustiva compilació de dades geogràfiques, econòmiques, històriques i culturals de l’antic Regne de València.
Dirigida per Francesc Carreras i Candi, seguint les línies generals de la Geografia General que anteriorment havia dirigit sobre Catalunya, està estructurada en cinc volums, però sense numerar un de dedicat al Regne de València, un altre, a la província d’Alacant, dos, a la de València i un cinquè, a la de Castelló El primer, que consta de 1 007 pàgines i nombroses illustracions –tret comú a tota l’obra–, ofereix una visió de conjunt del País Valencià Comença amb una descripció física i geogràfica a càrrec d’Emeterio Muga, a la qual segueixen dos capítols dedicats a la geologia i la…
erudició
Coneixement vast i documentat sobre una ciència, aplicat sobretot a les ciències històriques.
Bòsnia i Hercegovina
Estat
Estat europeu situat als Balcans, format per les regions històriques de Bòsnia i Hercegovina.
La geografia Limita al N, a l’W i al SW amb Croàcia, a l’E amb Sèrbia i al SE amb Montenegro La capital és Sarajevo És un país molt muntanyós, amb dos vessants el mediterrani, amb el riu Neretva, i el danubià, representat pel riu Sava i pels seus afluents, que drenen la meitat septentrional de la República El clima és mediterrani al sud Hercegovina, mentre que Bòsnia, al nord, té un clima fred i plujós La meitat de l’àrea dedicada a l’agricultura blat, blat de moro, bleda-rave, tabac, arbres fruiters, desenvolupada sobretot a la vall del Sava, és ocupada per pastures la ramaderia ovina,…
daishi
Títol japonès, equivalent a gran mestre, aplicat a les grans personalitats històriques del budisme.
comarca
Geografia
Extensió de territori més reduïda que una regió a la qual donen una certa unitat, entre altres factors, les relacions de veïnatge entre els llocs que la formen, unes certes condicions naturals i la persistència de demarcacions històriques.
La delimitació comarcal pot ésser establerta tenint en compte bé les característiques fisiogràfiques —accentuant la funció dels accidents hidrogràfics i orogràfics o de les característiques geològiques—, bé les demarcacions tradicionals, històriques i jurisdiccionals comarca natural o bé la major afinitat en les activitats socials i econòmiques d’unes poblacions, agrupades en una o en diverses rodalies, i que depenen d’un centre comarcal amb capacitat de serveis la característica essencial d’aquest darrer tipus de demarcació comarcal estructural és la seva aptitud funcional A…