Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
patotoxina
Fitopatologia
Toxina que assoleix un paper causal important en el transcurs de la fitopatogènesi, produïda pel patogen o per la planta, com a conseqüència de les relacions hoste-patogen i responsable, almenys en part, de la síndrome de la malaltia.
Relació de patotoxines patotoxines produïdes per l’organisme patogen agent causant victorina Helmintosporium victoriae toxina T H maydis soca T toxina HC H carbonum toxina HS H sacchari fitoalternarina Alternaria kikuchiana toxina PC Periconia circinata toxina PM Phyllosticta maydis àcid fumàric Rhizopus spp tentoxina Alternaria tenuis marticina Fusarium spp tabtoxina Pseudomonas tabaci siringomicina P syringae faseotoxina P phaseolicola patotoxines produïdes per la planta o pel patogen allivorina Erwinia amilovora en rosàcies juglona Juglans nigra
Frank Wigglesworth Clarke
Geologia
Geofísic i geoquímic nord-americà.
Professor a l’escola de Cornell i a les universitats de Howard i Cincinnati director de la Comissió Geològica de Washington 1883 i president de la Societat Química de Washington 1885 Investigà la distribució quantitativa dels elements químics a la litosfera i la composició química dels silicats Les seves obres fonamentals són Data of Geochemistry 1912 i The composition of the Earth's Crust 1924, escrita amb la collaboració de HS Washington
resposta freqüencial
Electrònica i informàtica
Tecnologia
En un sistema lineal i estable, estudi i representació de la dependència freqüencial de l’amplificació respecte al guany i el desfasament.
Caracteritza la selectivitat del sistema respecte de la freqüència filtre Permet determinar l’espectre del senyal de sortida multiplicant i sumant respectivament l’amplificació i el desfasament per l’amplitud i a la fase de cadascun dels components de l’espectre del senyal d’entrada També és d’utilitat per a la identificació dels sistemes Es defineixen les següents magnituds freqüència de ressonància ω ρ , freqüència a la qual l’amplificació és màxima màxim de ressonància M p w , amplificació a la freqüència de ressonància banda passant BW, interval de freqüències per les quals l’amplificació…
bisulfur
Química
Denominació no sistemàtica de l’ió hidrogenosulfur
o sulfur àcid HS -
.
sulfhidrat
Química
Denominació obsoleta de la unió hidrogenosulfur (HS-) i de les sals que el contenen.
tiol
Química
Denominació genèrica dels composts orgànics caracteritzats per la presència d’un grup —SH enllaçat directament a un àtom de carboni.
El nom tiol ha substituït modernament la denominació mercaptà , que fa referència a la propietat, coneguda ja antigament, d’aquests composts, de combinar-se amb l’òxid de mercuri en solució aquosa D’acord amb les regles de la IUPAC, s’anomenen mitjançant el sufix tiol unit al nom del compost fonamental, com, per exemple, etantiol CH₃-CH₂-SH, o, quan existeix en el mateix compost un grup funcional més important, fent servir el prefix mercapto- , com és el cas de l’àcid mercaptoacètic HS-CH₂-COOH Els tiols ocorren a la natura com a constituents del petroli Hom els obté per diversos mètodes,…
polisulfur
Química
Nom genèric dels anions S n 2- derivats formalment dels sulfans HSnH (n>1) per pèrdua d’ambdós àtoms d’hidrogen.
Carme Amaya i Amaya

Carme Amaya i Amaya
(CC0)
Dansa i ball
Cinematografia
Ballarina i actriu.
Vida Nascuda en una barraca del Somorrostro de Barcelona, de família gitana i filla del guitarrista flamenc José Amaya, El Chino , de molt petita ja ballava en locals públics de la ciutat, on fou coneguda com La Capitana o El Torbellino Gitano , arran de la passió en la interpretació de les seves danses El 1929 Raquel Meller la incorporà a la seva companyia per anar a París, on actuà formant part del Trío Amaya Triomfà com a ballarina a Lisboa i Buenos Aires on un teatre porta el seu nom, i el 1941 es presentà i feu gires als EUA amb el quadre flamenc Carmen Amaya and Her Gipsy Dancers , en…
,
àcid

Constants d’acidesa en solució aquosa
Química
Cada una de les substàncies caracteritzades químicament pel fet de provocar canvis de color en les substàncies anomenades indicadors i de reaccionar molt ràpidament amb les substàncies d’un altre grup anomenades bases.
Les propietats típiques d’ambdós reactius desapareixen pel fet de la reacció, cosa que és interpretada com una neutralització mútua dels àcids i de les bases que dóna composts neutres tals com, per exemple, les sals Aquestes dues propietats essencials van acompanyades, en general, d’altres de menys fonamentals i no sempre presents, com el sabor àcid, l’activitat catalítica i la propietat —en solució aquosa— de dissoldre certes substàncies insolubles com els carbonats i molts metalls A més, els àcids i les bases poden desplaçar-se mútuament de llurs composts correlativament a llurs forces El…
psicoanàlisi
Psicologia
Mètode per al tractament dels desajusts emocionals i mentals, fundat per Sigmund Freud el 1896 i basat en fenòmens com els de motivació inconscient, conflicte i simbolisme oníric.
Malgrat aquesta fonamental arrel freudiana de la psicoanàlisi, la seva exacta delimitació no resta sempre ben clara així, quan la doctrina que sustenta el mètode psicoanalític es refereix al tema de l’inconscient, rep el nom de psicologia profunda i engloba variants de la psicoanàlisi com és ara la psicologia analítica, la psicologia individual i l’anomenada neopsicoanàlisi, mentre que, quan insisteix en el paper primordial de la motivació, s’orienta en el sentit de la psicologia dinàmica i, quan ultrapassa l’àmbit psicologicoindividual i incideix en la cultura sociologia, literatura, art,…