Resultats de la cerca
Es mostren 107 resultats
Pierre Rouillard
Arqueologia
Arqueòleg i historiador francès.
Investigador del Centre National de la Recherche Scientifique des del 1977, l’any 2000 fou nomenat director de la Maison René Ginouvès/Maison de l’Archéologie et d’Ethnologie El seu treball de recerca s’ha centrat en l’estudi de la cultura ibèrica i en les ceràmiques gregues trobades a la península Ibèrica Ha dirigit treballs d’excavació a Sagunt, als poblats de la Fonteta i la Picola i a la necròpoli de Cabezo Lucero També ha estat comissari de l’exposició ‘Els Ibers’ París, Barcelona, Bonn, 1997-98 Entre les seves publicacions cal destacar Les Grecs et la Péninsule Ibérique du…
bastetà | bastetana
Història
Individu d’un poble preromà establert al sud-est de la península Ibèrica, que ocupava part de les actuals províncies de Múrcia, Almeria, Granada i Jaén, entre els antics territoris dels contestans al nord, dels oretans i els turdetans a l’oest i al sud, i els libifenicis a l’est.
Eren ciutats dels bastetans Basti avui Baza, que donà nom al grup Acci Guadix i Tutugi Galera, en terres granadines, i Tugia Peal de Becerro, Mentesa Bastia La Guardia i Orongis o Auringis potser Jaén, en territoris de la província de Jaén Les fonts tardanes atribueixen als bastetans bastetani un territori que arriba fins a l' Anas , avui Guadiana Bastetans, ibers i tartessis devien pertànyer a una ètnia i tenir unes condicions naturals i socials molt semblants La cultura material dels bastetans assolí una forta personalitat, especialment des del final del segle V aC fins al…
ciutadella ibèrica de Calafell

Ciutadella ibèrica de Calafell
calafellvalo (CC BY-NC-ND 2.0)
Museologia
Jaciment arqueològic
Conjunt arqueològic situat al municipi de Calafell (Baix Penedès).
Després d’anys de treballs d’excavació i recerca arqueològica al jaciment de les Toixoneres, el 1995 s’obrí al públic la ciutadella, poblat de la tribu dels cossetans habitat des del segle VI fins al II aC, que ha estat reconstruït amb finalitats experimentals, didàctiques i recreatives Es tracta de la primera experiència de reconstrucció hipotètica i recreació museogràfica d’un jaciment arqueològic que es fa als Països Catalans Els visitants reben informació sobre el treball dels arqueòlegs i poden resseguir el barri dels artesans, les corts del bestiar, la casa del cabdill, el barri dels…
occità | occitana
Història
Individu d’un poble de llengua romànica, habitant d’Occitània.
El territori fou habitat des d’època prehistòrica, poblament testimoniat per importants jaciments Las Caus , Las Combarèlas, Las Eisiás de Taiac , la Font de Gaume , Mas d’Azil , etc En època històrica hi habitaren lígurs, ibers i diversos pobles celtes, d’entre els quals destacaren els gals La identitat occitana, però, cal cercar-la sobretot en la romanització de la Gàllia segles II aC-II dC, cabdal per a la formació de l’ occità Al segle V, la creació d’un estat visigòtic al SW accentuà la diferència entre les dues meitats de l’antiga Gàllia —la franca i la provençal— i…
Alarcón
_CIC.jpg)
Vista de la vila d’Alarcón (Conca), dominada pel castell
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi de la província de Conca (Castella-la Manxa).
El terme municipal és travessat pel Xúquer La vila és situada riu avall del pantà d’Alarcón , sobre un promontori de 831 m d’altitud, en un meandre del Xúquer S'hi accedeix per un camí únic que travessa tres portes de muralla, i el nucli té una estructura medieval La vila fou poblada per ibers i romans, però foren els àrabs els qui li donaren nom i construïren, al segle VIII, el primitiu castell, del qual deriva l’actual Hi destaca el pati triangular i la torre de l’homenatge Hi visqué l’infant Joan Manuel, i actualment és un parador nacional A més del castell, el nucli té un important…
as
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat base del sistema monetari romà, per a les sèries de coure o de bronze; comprenia dotze unces, com la lliura.
El seu origen no és clar Les teories tradicionals n'assenyalen l’aparició vers l’any 450 aC, mentre que els investigadors de l’escola anglesa proposen la data, molt més tardana, del 269 aC Bé que inicialment tenia l’equivalència d’una lliura de coure, sofrí successivament reduccions molt contínues que el portaren al pes d’una quarta part d’unça En un principi, aparegué com un lingot de forma no definida aes rude o aes infectum Més tard es transformà en un quadrilàter amb una representació figurada i fins i tot una llegenda aes signatum Adaptat el seu pes a la lliura itàlica de 341 g, i més…
Domènec Fletcher i Valls
Prehistòria
Prehistoriador.
Professor de prehistòria i arqueologia de la Universitat de València des del 1933, del 1950 al 1982 fou director del Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València Destacat especialista de la prehistòria del País Valencià, dirigí o participà en moltes excavacions organitzades per l’esmentat servei, corresponents a diversos períodes des del Paleolític fins als romans Publicà nombrosos treballs, sovint en collaboració amb membres del mateix servei amb Enric Pla i Ballester i J Alcàcer i Grau, sobretot o amb altres investigadors, monografies sobre jaciments i memòries d’…
estela

L’estela de Preixana, amb la representació d’un guerrer amb una corretja de la qual penja una espasa —al cantell de la pedra—, interessant peça arqueològica trobada el 1970 a la partida de la bassa bona i conservada al Museu Duran i Sanpere de Cervera
© Fototeca.cat
Arqueologia
Monument monolític en forma de pilar o de làpida destinat generalment a ésser-hi feta una inscripció.
D’un ús molt corrent a l’antiguitat, les esteles tenien principalment caràcter commemoratiu o funerari A Egipte podien ésser també votives, biogràfiques o frontereres, com les de Tel el-’Amarna segle XIV aC A Mesopotàmia hom troba la dels Corbs de Lagaš i la de Narām-Sin III millenni aC A Babilònia la més coneguda és la d’Hammurabi segle XVIII aC, amb el seu codi inscrit A Assíria les més importants són les d’ Assurnasirpal II i Salmanasar II segle IX aC A Palestina és famosa l’estela del rei Meša a Moab segle IX aC Els hitites representaven llurs déus i llurs reis en un tipus d’estela imitat…
La moneda antiga
Les primeres monedes del territori que actualment és Catalunya no van ser obra de societats indígenes sinó conseqüència de la presència colonitzadora grega, que a mitjan segle V aC produí les primeres encunyacions a la petita polis d’ Emporion Empúries, a què després s’afegiria Rhode Roses Aquestes emissions mostren un art en la més pura tradició estètica grega i una iconografia sovint copiada d’altres tallers de la Mediterrània No va ser fins al final del segle III aC que els pobles indígenes, els ibers, començaren a fer les primeres monedes En un…
art ibèric
art ibèric Ceràmica pintada de Sidamon
© Fototeca.cat
Art
Art que es desenvolupà en el territori dels ibers durant la florida d’aquesta civilització, entre els segles V i I aC.
Destacat sobretot en els aspectes d’escultura i de la pintura sobre ceràmica, és un dels fenòmens artístics d’aquesta època més vius, més originals i de més qualitat de la Mediterrània occidental No tot el territori ibèric tingué la mateixa densitat respecte a les creacions artístiques Es destaca el seu caràcter essencialment meridional dins el conjunt ibèric País Valencià, Múrcia i Andalusia L’arquitectura és l’aspecte més pobre No són conegudes construccions monumentals religioses o civils, temples o palaus Als poblats les obres més destacades són en funció de la defensa, i les muralles, en…