Resultats de la cerca
Es mostren 745 resultats
Emanuel Winternitz
Música
Musicòleg austríac naturalitzat nord-americà.
Estudià a la Universitat de Viena i el 1922 començà a ensenyar filosofia del dret a Hamburg S’establí als Estats Units el 1938 i ingressà al Museu Fogg de la Universitat de Harvard, on romangué fins el 1941 Conservador de la collecció d’instruments al Museu Metropolitan de Nova York del 1941 al 1949, aquest any fou nomenat director de la collecció, càrrec que exercí fins el 1973 Com a musicòleg, s’interessà per diverses branques d’aquesta disciplina des de la història i l’estètica dels instruments fins a la iconografia i l’arqueologia musical del Renaixement El seu llibre Musical…
Àrtemis
![](/sites/default/files/2022-11/Artemis_de_Delos.jpg)
Àrtemis de Delos
© Shakko
Mitologia
Deessa grega de la natura i de la caça.
Germana bessona d’ Apollo , filla de Zeus i Leto , identificada també amb la deessa de la lluna, Hècate Deessa de la castedat, restà verge i eternament jove Era de caràcter cruel i venjatiu i li eren atribuïdes les morts sobtades La iconografia clàssica la presenta amb túnica llarga i cabellera solta Àrtemis de Delos, al Museu Nacional d’Atenes el model clàssic des del segle IV aC amb arc i sagetes, túnica curta i formant grup amb un cérvol o uns gossos és de tipus praxitelià és cèlebre l' Àrtemis de Versailles , dita també Diana caçadora , al Musée du Louvre, París, escultura…
Agnus Dei
![](/sites/default/files/media/FOTO/Agnus_Dei.jpg)
Reproducció de l’Agnus Dei de Sant Pere de Rodes (Sant Pere de Rodes)
JoMV
Representació al·legòrica de Jesucrist, especialment en la iconografia paleocristiana i romànica, inspirada en les descripcions de l’Apocalipsi.
A Catalunya es troba, entre d’altres llocs, a Taüll, on decorava la clau dels arcs triomfals als absis de Santa Maria i Sant Climent Museu d’Art de Catalunya i al timpà de la portada de Sant Pere de Rodes, obra del Mestre de Cabestany Museu Marés, Barcelona
instruments de corda pinçada
Música
Instruments musicals en què la vibració inicial és generada pel desplaçament de la corda des de la seva posició inicial, tibant-la lateralment amb el dit o un plectre elàstic, el qual, en arribar a un punt determinat, l’allibera, tot deixant-la en vibració.
La classificació Hornbostel-Sachs no els considera com a nivell morfològic dels cordòfons cordòfon , només els defineix amb els sufixos 5 i 6, referents a la manera de pinçar la corda Hi ha instruments d’aquesta varietat en totes les modalitats dels cordòfons, ja que juntament amb la percussió representa un dels procediments més elementals de posar una corda en vibració Tant amb relació a les primeres cítares com a les arpes, aquest procediment està àmpliament documentat en la iconografia històrica -pinçant directament amb els dits o mitjançant un plectre-, des de la …
Cueva del Moro
Cavitat rocosa situada a les serralades del Campo de Gibraltar, en el terme municipal de Tarifa (Cadis), on hom ha descobert (1995) un important conjunt de figures gravades (incises) d’èquids.
Datada en el Solutrià Paleolític superior, té clars parallelismes amb la iconografia apareguda a la cova del Parpalló València i a la Cueva de la Pileta Màlaga
felip
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or borgonyona del duc Felip el Bo (1419-67) del pes d’un ducat (3,6 grams).
Era anomenada també chevalier d’or pel tipus de l’anvers la figura del duc armat i a cavall, que continuava la iconografia del franc à cheval i de l' alfonsí d’or
Pere Antoni Matheu i Mulet
Cristianisme
Canonge de la seu de Mallorca.
És autor de Monografía histórica de Nuestra Señora de la Salud 1931, Cristianismo e islamismo 1934, Iconografía mariana 1955 i Guías de la seo de Mallorca Palma de Mallorca monumental 1958, entre altres
silè
Religions de Grècia i Roma
A la Grècia antiga, ésser mitològic imaginat en forma humana, però amb orelles, cua i, a vegades, cascs de cavall.
Per als mateixos antics, no era gaire clara la distinció entre un silè i un sàtir A la iconografia hellenística prengué difusió un tipus de silè vell, gras i embriac, sostingut fatigosament pels altres silens o sàtirs
Ernest Ros i Leconte
Cristianisme
Eclesiàstic.
Doctor en Filosofia Fou catedràtic d’Humanitats a la Universitat Pontifícia de Comilles i canonge de la catedral de Barcelona Fins el 1985, també exercí la presidència de la Junta de la Sagrada Família Expert en iconografia, dedicà tres notables tractats a les icones bizantines i russes
vaikhānasa
Hinduisme
Antiga secta vixnuïta del S de l’Índia que rep el nom del riṣi Vaikhanas i que era integrada sobretot per ascetes d’ambdós sexes, que deixaven la vida solitària per dedicar-se a la cura dels temples i que posaven l’accent en la devoció i la conducta pura.
Existent al Dècan encara al s VII, ha deixat l’emprempta pròpia en la iconografia i arquitectura religioses Hom continua observant-ne el ritual a la majoria de temples vixnuïtes del S de l’Índia, com a Kānchipuram i a Srīperumbūdūr Tamil Nadu i a Venkatésvara Andhra Pradesh