Resultats de la cerca

Normalment la bilirubinèmia total oscilla entre 0,3 i 1,0 mg/100 ml Quan la quantitat de bilirubina ultrapassa els 2 mg/100 ml sobrevé la icterícia

Afecta els nadons que presenten icterícia i alteracions en el sistema nerviós central manta vegada és conseqüència d’un tractament amb fenobarbital Fou descrita pels metges nord-americans John F Crigler 1919 i Victor A Najjar 1914

Apareix sovint després de processos obstructius de les vies biliars litiasi, tumors i és causada per colibacils, estreptococs, enterococs, etc, generalment de procedència intestinal Es manifesta amb febre alta i esgarrifances i, sovint, també amb icterícia i dolor en la zona hepàtica

Es veu sovint en persones sanes i atlètiques i en el puerperi, sense cap significat patològic, però també s’associa a certs estats morbosos, com en l’infart de miocardi i altres trastorns cardíacs, al mixedema, a la hipertensió endocranial, a la icterícia, etc

La ingestió d’un gram del producte pot resultar mortal La intoxicació aguda es caracteritza per cefalees, vertigen, hipotensió, convulsions i coma si l’episodi és superat pot aparèixer després icterícia i anèmia La intoxicació crònica és més benigna El tractament bàsic consisteix a corregir la metahemoglobinèmia

Diferents malalties i trastorns poden afectar els nounats En destaquen la icterícia, les anomalies congènites en la formació i el desenvolupament d’un o diversos òrgans del fetus, els traumatismes obstètrics esdevinguts durant el procés del part, l’anòxia neonatal, i la síndrome de mort sobtada del nodrissó

Els trastorns de l’aparell digestiu poden ocasionar manifestacions molt diverses Els símptomes o manifestacions subjectives més freqüents són disfàgia, pirosi, regurgitacions, eructes, dispèpsia, nàusees i vòmits, dolor abdominal, meteorisme o flatulència, espoderaments i tenesme, i coïssor anal Els signes o manifestacions objectives més freqüents són halitosi, boqueres, hematèmesi, restrenyiment, diarrea, melena, icterícia, esteatorrea, ascites, hepatomegàlia i esplenomegàlia

Les atròfies patològiques en l’home solen afectar el sistema nerviós atròfia cerebellosa, atròfia blanca dels nervis, etc, els ossos atròfia intersticial, atròfia òssia aguda , etc, els músculs atròfia muscular , les vísceres atròfia aguda del fetge o icterícia greu, la pell, etc Hom parla d' atròfia numèrica quan s’esdevé una minva del nombre d’elements anatòmics de qualsevol òrgan o teixit, després d’una lesió profunda, en ple període de creixença, etc

Durant el son, l’hemòlisi s’aguditza i es produeix hemoglobinúria, que dona un color fosc a l’orina Hom creu que la malaltia és deguda a un defecte congènit dels eritròcits que n'afavoreix la destrucció pel complement del sèrum Durant les aguditzacions hi ha icterícia, febre, cefalea i dolor abdominal La diagnosi es confirma en el laboratori provocant l’hemòlisi amb sèrum acidificat prova de Ham-Dacie És anomenada també hemoglobinúria paroxismal nocturna

Els materns no tenen un factor antigènic Rh, mentre que els fetals el tenen per herència paterna Durant l’embaràs, la mare, sensibilitzada per embarassos anteriors, transfusions, injeccions de plasma, vacunes, etc, sintetiza anticossos contra el factor Rh fetal i provoca la lisi dels eritròcits fetals i l’aparició en el fetus d’anasarca, icterícia i anèmia hemolítica L’administració preventiva a la mare d’immunoglobulina anti-Rh evita la malaltia del fetus El procés es coneix també com a anèmia hemolítica del nadó