Resultats de la cerca

És autor de les estàtues d’Enric III i Elionor de Castella de l’abadia de Westminster Sembla que fou el primer escultor anglès que fongué en bronze la figura de mida natural La seva obra és representativa de l’etapa idealista del gòtic anglès

La seva obra revela l’evolució des del Romanticisme fins a un realisme idealista Conreà el retrat i el paisatge, en el qual excellí Paisatge de Taunus 1881 Posteriorment conreà també els temes religiosos i, sobretot, històrics i mitològics, en què apareixen els herois wagnerians

Vida i obra Fill de rics propietaris rurals de la petita noblesa, estudià art i lletres a Tolosa de Llenguadoc i ciències a Barcelona Administrà les seves propietats del Pirineu, feu freqüents viatges per Europa i es lliurà a la caça, la pesca i l’excursionisme Soci delegat de l’Associació Catalana d’Excursions, anà substituint, en plena maduresa, la vida d’acció per la literatura i començà a escriure descripcions, records i contes, i també treballs d’erudició diversos basats en el coneixement directe dels costums, els paisatges i els itineraris pirinencs, sobre un rerefons ideològic…

Exercí una certa influència dins l’etnologia evolucionista i àdhuc en la teoria marxista de la família Tanmateix, el caràcter més especulatiu que empíric de les seves tesis, sistematitzades a Das Mutterrecht ‘El matriarcat’, 1861, no les féu gaire acceptables, i Engels en criticà la formulació idealista

Impulsà la reacció idealista contra el naturalisme de la seva època Escriví Geschichte und Kritik der Grundbegriffe der Gegenwart ‘Història i crítica dels principis fonamentals de la nostra època’, 1878 i Der Wahrheitsgehalt der Religion ‘El contingut de veritat de la religió’, 1925 El 1908 rebé el premi Nobel de literatura

Fill d’un teòleg, deixà el cristianisme Més endavant, trobà en el budisme el seu món poètic i espiritual Premi Nobel el 1917, la seva obra és d’inspiració idealista Germanernes Laerling ‘Deixeble dels germànics’, 1882, Brynhild 1884, Møllen ‘El molí’, 1896 i Den Fuldendtes Hustru ‘La muller de l’home perfecte’, 1907

El seu teatre és un dels més representatius de la seva època Influït per Oehlenschläger i Shakespeare, les seves comèdies són un crit en defensa de la llibertat individual Autor d' Ordet ‘La paraula’, 1925 portada al cinema per CTDreyer el 1954, En Idealist ‘Un idealista’, 1928 i Niels Ebbesen 1942, entre altres obres Morí afusellat per la Gestapo

Autor, entre altres obres, dels tractats Metaphysik 1841 i Logik 1843, als quals corresponen els dos volums del System der Philosophie 1874-79, es proposà, bé que començà com a fisiòleg, d’establir una filosofia que combinés la tradició idealista alemanya amb una sòlida visió de les ciències de la natura Introduí el concepte de “valor” en ètica

Revelat amb Échec et mat 1846, escriví drames moralistes Rédemption , 1849 Dalila , 1845 Le Sphinx , 1874, però es destacà sobretot per les seves novelles, plenes d’un moralisme idealista i artificial Onesta , 1848 Bellah , 1855 La petite comtesse , 1856 Le roman d’un jeune homme pauvre 1858 Monsieur de Camors , 1867 Julia de Trécõur , 1872 Histoire d’une parisienne , 1881 La morte , 1886

Coneixedor de la filosofia idealista alemanya, rebé també les influències dels intellectuals que més tard foren els protagonistes del renaixement cultural rus VGBelinskij, STAksakov, MABakunin, etc La seva obra és molt curta A més dels poemes publicats en revistes literàries de l’època, escriví Vasilij Šujskij 1830 i Neskol’ko magnovenij iz žizni grafa T ‘Alguns instants de la vida del comte T’, 1834