Resultats de la cerca

D’origen alemany absolute musik , el terme sorgí de les controvèrsies que durant el segle XIX enfrontaren compositors, crítics i filòsofs Wagner l’utilitzà per a condemnar la música mancada -segons ell- d’una sòlida base poètica o dramàtica, Eduard Hanslick, contràriament, l’emprà per a alabar un tipus de música en estat de puresa inicial, abans de subordinar-se al text cançó, si el text és explícit poema simfònic, si és implícit, a manera de programa, al drama òpera o fins i tot als requeriments de l’expressió emocional Cap música no pot ser absoluta si es vol entendre en termes…

Deixeble de Hegel, fou professor a Halle 1831-33 i Königsberg 1833-79 Intentà de superar el dualisme del temporal i l’intemporal mostrant el que hi ha d’intemporal en el temporal i viceversa Dividí la ciència de les idees lògiques en metafísica que abraça l’ontologia i l’etiologia, lògica que estudia la relació entre l’ésser i el pensar i ideologia que tracta del mètode S'ocupà també de qüestions teològiques i estètiques Entre les seves nombroses obres, cal citar Asthetische und poetische Mitteilungen ‘Comunicacions estètiques i poètiques’, 1827, Encyklopädie der theologischen Wissenschaften…

La transformació temàtica s’ha de distingir de la variació o del desenvolupament, ja que no es tracta d’una derivació secundària d’un tema principal, amb el qual s’establiria una dependència o subordinació lògica En aquest sentit, no hi ha una preeminència, més enllà de la cronològica, entre un tema i la seva transformació, tot i que es reconeix el vincle entre els dos Així, doncs, la transformació s’erigeix en una entitat autònoma, autosuficient i amb una personalitat pròpia, aquesta última eventualment subordinada a les necessitats programàtiques de l’obra El concepte de transformació…

Sacerdot 1821, el 1828 fundà l’Istituto della Carità rosminià i el 1848 fou representant del Piemont davant Pius IX Durament criticat en cercles catòlics —sobretot jesuítics i austríacs— tant pel caràcter filosòficament innovador de les seves doctrines com per la seva posició avançada en política, Rosmini veié incloses a l’Índex el 1849 les seves obres Delle cinque piaghe della Santa Chiesa i La costituzione secondo la giustizia soziale , de l’any anterior, bé que una comissió nomenada el 1857 per Pius IX decidí el 1854 a favor de l’ortodòxia doctrinal del filòsof A la mort d’aquest,…

Vida i obra Fill de mare catalana i de pare occità però arrelat a Catalunya fundà un grup de Cantaires Catalans, cursà estudis superiors a la Sorbona i a la facultat de lletres de Tolosa de Llenguadoc Agregat de castellà el 1904, fou professor als liceus de Montalban i de Montpeller El 1919 entrà com a mestre de conferències de llengua i literatura castellanes a la facultat de lletres de Montpeller El 1924 acabà la seva tesi doctoral Origines et premières manifestations de la renaissance littéraire en Catalogne au XIXè siècle Fou nomenat professor a la facultat de Montpeller el 1931 Charles…

Vida Inicià els estudis musicals amb FA Vallotti a Pàdua, i des del 1739 fou alumne de GB Martini a Bolonya Entre el 1748 i el 1751 fou organista a la catedral de Faenza, i el 1752 fou nomenat director del teatre de la mateixa ciutat, on estrenà la seva primera òpera, Pompeo in Armenia 1752 Dos anys més tard es traslladà a Copenhaguen, on visqué llargs períodes fins el 1775 En aquesta ciutat fou director de la companyia d’òpera italiana Mingotti i, després, mestre de capella de la cort 1755 Durant aquest temps collaborà en la temptativa de crear una òpera en llengua danesa Gram og Signe , ’…

Vida El seu pare, metge reconegut i home liberal i d’àmplia cultura, influí de manera important en la seva formació De fet, bona part dels coneixements del jove Berlioz sobre geografia, literatura francesa i literatura llatina li van ser fornits pel seu mateix pare La formació musical que rebé fou ben atípica Aprengué flauta amb un mestre local i l’instrument que més dominà fou la guitarra En canvi, els seus coneixements de piano es reduïen a uns acords maldestres A tretze anys començà la lectura autodidàctica del Traité de l’harmonie de JPh Rameau Amb aquestes nocions tan esparses inicià la…

Vida Realitzà els seus estudis a Venècia amb Giovanni Rovetta i Carlo Pallavicino El 1645 fou organista a Santa Maria Maggiore a Bèrgam i el 1651, any de la seva ordenació de sacerdot, fou nomenat capellà en aquesta església Dos anys després li fou concedit el títol de primer organista Treballà amb els mestres de capella GB Crivelli, F Vitali i M Cazzati, la influència dels quals pot observar-se en les seves primeres obres instrumentals Amb el probable ajut de Cazzati arribà a ser mestre de capella de l’Accademia dello Spirito Santo a Ferrara, institució dedicada a la interpretació de música…

Vida Destinat per la seva família a la vida monàstica, fou educat en diversos convents de les viles de Pirano i Capodistria, on també realitzà estudis de música El 1708 anà a Pàdua per estudiar dret a la universitat, i dos anys més tard entrà en conflicte amb l’Església i la família en casar-se amb Elisabetta Premazore Arran d’això, Tartini fugí de Pàdua i trobà refugi en un convent d’Assís, on visqué durant els tres anys següents, dedicat a l’estudi del violí i de la composició El 1714, mentre treballava com a instrumentista en una orquestra d’òpera a Ancona, descobrí el que anomenà terzo…

Abans del segle XVIII, la paraula simfonia s’emprà per a designar diferents tipus d’obres instrumentals o, en alguns casos, vocals per als usos del terme a la Grècia clàssica, vegeu l’accepció anterior Al segle XVII començà a usar-se sovint germans Gabrieli, H Schütz el terme symphonia sacra per a anomenar un motet concertat, amb veus i instruments Més endavant, la paraula en la seva versió italiana sinfonia o adaptada a altres idiomes passà a designar diversos gèneres de la música estrictament instrumental Progressivament, l’ús del terme s’anà restringint fins acabar designant quasi…