Resultats de la cerca
Es mostren 3125 resultats
Antoni Igual i Úbeda
Historiografia
Literatura
Novel·lista i historiador.
Doctor en filosofia i lletres, fou professor d’institut Collaborador assidu de la premsa valenciana, és autor de nombrosos treballs Diccionario biográfico de escultores valencianos del siglo XVIII 1933, en collaboració amb Francesc Morote i Chapa, Històries del País Valencià 1937, El Siglo de Oro 1951, Historiografía del arte valenciano 1956, El gremio de plateros 1956, La llengua materna 1957, Història de Lo Rat Penat 1959, València i els valencians 1967, Escultores valencianos del siglo XVIII en Madrid 1968, José Esteve Bonet, imaginero valenciano del siglo XVIII 1971, Juan Luis Vives 1977…
Manuel Andreu Igual i Dragamunt
Literatura catalana
Autor teatral, poeta i periodista.
Vida i obra Orfe de pare de molt jove, treballà en despatxos de juristes El 1802 publicà Poesías en obsequio de nuestros monarcas y real familia i el 1804 estrenà la peça castellana Al freír será el reír y al trocar será el llorar i el sainet El barber que ha tret en la rifa dels porcs , que, sota títols diversos, romangué de repertori durant molts anys Simultàniament, fou traductor i adaptador d’obres teatrals algunes de les quals foren publicades del Teatre de la Santa Creu, que dirigí molts anys després, entre el 1837 i el 1839 El 1808 fundà l’efímera “La Abeja Político-literaria de…
L'espècie humana: igual però diferent
La injustificable posició antropocèntrica L’espècie humana ha tingut sempre una excellent opinió d’ella mateixa L’antropocentrisme ha estat una constant de la majoria de les civilitzacions, moltes de les quals han voigut veure en el conjunt de la creació una oportuna combinació d’elements al servei dels humans La teoria geocèntrica, aclaparadorament admesa pel pensament occidental durant segles, és una conseqüència lògica d’aquest antropocentrisme si els humans són els destinataris de l’univers, és lògic que el planeta que ells habiten sigui el centre del cosmos l’observació superficial dels…
sonia

Corbes d’igual sonia (I, intensitat, en decibels; f, freqüència, en hertz; s, sensació sonora, en fons)
© fototeca.cat
Física
Magnitud S que expressa el nivell de sensació sonora produïda per un so d’intensitat I.
Una primera aproximació d’aquesta mesura, basada en la llei de Weber-Fechner, consisteix a expressar-la logarítmicament en decibels mitjançant la relació S = 10 log I / I o , on I o és la intensitat llindar a la freqüència considerada Fletcher i Munson traçaren les corbes d’igual sensació sonora, les quals són numerades prenent com a base la freqüència de 1 000 Hz, suposant que a 1 000 Hz és exacta la llei esmentada És a dir, que hom pren S = 10 log I I / I o , essent I I la intensitat d’un so de 1 000 Hz que produeix la mateixa sensació sonora que el so d’intensitat I La…
cable
Física
Transports
Mesura de longitud igual a la desena part d’una milla, o sigui 185,2 m.
Antigament era considerada igual a 120 braces
intensitat de la pesantor
Física
Pes d’un cos per unitat de massa, igual a l’acceleració del seu moviment de caiguda lliure.
Pes d’un cos per unitat de massa, igual a l’acceleració del seu moviment de caiguda lliure
batement

(a) Superposició de dues ones d’igual amplitud i freqüències semblants, i (b) ona que resulta de la superposició, amb una amplitud modulada que oscil·la la sinuositat (línia de traços)
© fototeca.cat
Física
Oscil·lació que presenta l’amplitud de vibració de l’ona resultant de la interferència de dos trens d’ones de freqüències pròximes; el nombre de batements per segon és igual a la diferència entre les freqüències dels dos trens d’ones.
Aquest fenomen és aprofitat en acústica per a mesurar freqüències hom mescla la freqüència el valor de la qual vol mesurar amb una que sigui coneguda i propera, i obté així uns batements de freqüència iguals a la diferència entre les dues freqüències mesclades
fibla
Física
Antiga mesura, emprada a Barcelona, per a cabals d’aigua, igual a 100 plomes, equivalents a 220.000 litres/24 hores.
La fibla grossa era igual a 500 plomes, o sigui, a 1100000 litres/24 hores
unitat de massa atòmica
Física
Unitat de mesura de la massa d’un núclid, igual a 1/12 de la massa d’un àtom de carboni de nombre de massa 32445.
Aquesta unitat fou adoptada el 1960 per la IUPAP, i el 1961 per la IUPAC Anteriorment hom la definia com a 1/16 de la massa d’un àtom d’oxigen de nombre de massa 16 16 O, i era igual a 1,659810 -27 kg