Resultats de la cerca

Alguns contenen, a més, petites quantitats de coure i de titani Segons la seva composició hom distingeix uns dotze tipus d’alnico Tots ells són caracteritzats per llurs propietats ferromagnètiques i usats en la fabricació d’imants permanents

La compensació és efectuada mitjançant uns imants i unes masses de ferro dolç, a fi de crear un camp magnètic uniforme al voltant de l’agulla que anulli les pertorbacions degudes a la massa del vaixell Cal fer-la dins un port o una badia on hi ha senyals installats per aquest fi

Els imants de ferradura tenen sempre armadura Els de barra ordinariàment no en tenen en tot cas hom ajunta dues barres de característiques semblants, de forma que s’encarin els pols oposats A vegades l’armadura és un imant permanent i aleshores hom diu que és polaritzada Les armadures polaritzades tenen diverses aplicacions sobretot en aparells telegràfics

Inventà, segons afirmacions del seu amic Henry Cavendish, la balança de torsió, utilitzada per aquest en la determinació de la densitat de la Terra És autor d’un tractat dels imants artificials 1750, que representa l’aportació científica més important sobre el magnetisme després de les intuïcions de Gilbert i poc abans de la teoria d’Aepinus

La imantació M d’una substància diamagnètica collocada en un camp magnètic H , és collineal amb aquest però de sentit contrari M =Χ m H , on Χ m és la susceptibilitat magnètica Les substàncies diamagnètiques tenen els pols invertits i, per això, són repellides pels imants El diamagnetisme de certs minerals és una propietat útil per a la prospecció geofísica mitjançant el magnetòmetre, puix que facilita la localització de masses minerals

Aquesta orientació és deguda a dues tendències antagòniques d’una banda hi ha la tendència a l’ordenació antiparallela dels dipols veïns, és a dir, el pol nord de l’un orientat al costat del pol sud de l’altre, com a conseqüència de les lleis generals de l’electromagnetisme clàssic, i hom l’observa clarament dins qualsevol conjunt d’imants macroscòpics de l’altra, hi ha la tendència, oposada, a ordenar-se els dipols veïns segons una orientació parallela, és a dir, els pols nord dels imants continguts es reuneixen reforçant llur acció Aquesta propensió és deguda a…

Dins aquest context es classifica les terres rares en terres cèriques lantà , ceri , praseodimi , neodimi , prometi  i samari , terres tèrbiques europi , gadolini , terbi i disprosi i terres ítriques holmi , erbi , tuli , iterbi  i luteci el nom d’aquest darrer subgrup prové de la similitud de les propietats dels elements que el constitueixen amb les de l’itri Els metalls de les terres rares són malleables i dúctils, i, generalment, també són reactius quan se’ls sotmet a temperatures elevades o es divideixen finament Són algunes de les primeres matèries estratègiques en l’economia…

Un camp magnètic és caracteritzat pel vector intensitat de camp magnètic H , o pel vector d' inducció magnètica B , anomenat també densitat de flux magnètic En absència de corrents elèctrics, el camp magnètic engendrat per una distribució d’imants permanents immòbils és anomenat camp magnetoestàtic Un camp magnètic també pot ésser originat per una distribució de corrents elèctrics o per un camp elèctric canviant En el marc de l’electrodinàmica clàssica, el camp magnètic és només una de les components del camp electromagnètic, concepte físic més real per tal com les dinàmiques del…

És engendrat per una distribució de càrregues i corrents elèctrics i d’imants permanents, i es presenta en la forma d’un camp elèctric i d’un camp magnètic que interaccionen mútuament El camp electromagnètic ja no és considerat una modificació de l’espai que envolta una d’aquestes distribucions, sinó qué és un objecte físic amb entitat dinàmica pròpia, que és estudiada en el marc clàssic electrodinàmica clàssica o quàntic electrodinàmica quàntica Des d’aquest punt de vista, els fenòmens electromagnètics són conseqüència de la interacció entre les partícules carregades i el…

Antigament hom considerava que un imant permanent era constituït de masses magnètiques i que, en completa analogia amb la llei de Coulomb de l’electroestàtica, la intensitat del camp magnètic creat per una massa magnètica puntual q m en un punt del buit de vector de posició r era H = q m /4πμ o r / r 3 , on μ o és la permeabilitat del buit i r és el mòdul del vector r la força exercida sobre una altra massa magnètica q' m era aleshores F = q' m H Aquesta aproximació coulombiana a la magnetoestàtica ha estat abandonada, però illustra el fet que el camp magnetoestàtic és conservatiu, i que…