Resultats de la cerca
Es mostren 167 resultats
grau de mesclament
Física
Concepte que expressa el grau de desordre termodinàmic d’una mescla de fluids.
El grau de mesclament d’un sistema és nul quan els paràmetres termodinàmics energia lliure, entropia, etc són iguals a la suma dels de cadascun dels components En un sistema format per dos gasos separats per una paret impermeable, o en la mescla de dos gasos idèntics, el grau de mesclament és nul
linòleum
Química
Material de recobriment constituït per un teixit, generalment de jute, cobert per una pasta feta d’oli de llinosa, colofònia, goma kauri, serradures de suro o de fusta, càrregues minerals i matèries colorants.
La pasta cobrent és aplicada en una calandra a 120-150°C, i la superfície és envernissada amb oli de llinosa i òxid de ferro El linòleum és un material elàstic, impermeable i resistent a l’abrasió i que presenta una superfície llisa i lluent Hom l’empra en paviments, revestiments de parets i carrosseries i en l’obtenció de planxes per a gravats
tundra

Distribució geogràfica de la tundra
© Fototeca.cat
Geobotànica
Bioma propi i característic de la regió àrtica, caracteritzat per la migradesa de la vegetació i per la pobresa i la monotonia de la flora.
El sòl és sotmès a fenòmens de crioturbació i presenta constantment algun horitzó glaçat, que el fa impermeable Als llocs més freds només hi ha una vegetació de líquens i molses, i als llocs més afavorits hi ha prats de ciperàcies i de gramínies principalment Les comunitats llenyoses són escasses, constituïdes per petits arbusts pertanyents sobretot a les famílies de les salicàcies i de les ericàcies
permagel
Geomorfologia
Hidrografia
Sòl, o formació superficial, que roman glaçat durant anys consecutius.
La zona glaçada pot atènyer centenars de metres de gruix Durant l’època estival es desglaça la part superficial i queda amarada d’aigua ja que el sòl glaçat en profunditat actua com una capa impermeable En aquest nivell superficial es poden produir fenòmens de solifluxió, crioturbació i processos pedològics Ocupa la totalitat de l’Antàrtida i més de la meitat de la superfície del Canadà, Alaska i Rússia
careta antigàs

careta antigàs
(CC0)
Oficis manuals
Careta destinada a protegir durant un cert temps els ulls i les vies respiratòries d’un home o un animal envoltat d’aire irrespirable.
Es compon d’una peça de cautxú o lona impermeable que s’adapta a la cara, cintes per a fixar-la al cap, dos oculars antientelans, una vàlvula de sortida de l’aire i un cartutx filtrador que absorbeix els gasos i els fums barrejats amb l’aire abans d’arribar a la boca i que s’uneix a la careta per mitjà d’una rosca que en permet la reposició
pou

Estructura externa d'un pou, amb politja i recipient per extreure l'aigua (pou de la localitat de Costitx)
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Construcció i obres públiques
Geologia
Excavació vertical i profunda, practicada en el sòl fins a trobar una capa aqüífera, generalment el mantell freàtic més pròxim a la superfície.
Hom pot trobar la capa aqüífera, de nivell relativament estable, sense haver trobat cap capa impermeable, i el pou és anomenat pou ordinari o pou de primera capa , o bé la pot trobar sota una capa impermeable a la qual hom ha arribat sense trobar aigua, i aleshores és anomenat pou profund o pou de segona capa Quan els pous profunds són alimentats per aigües corrents en un punt de nivell més alt que la superfície on hom ha excavat el pou, aquest és un pou artesià Generalment hom pot trobar aigua, sovint potable, en el subsol de qualsevol indret, malgrat que de…
colga
Tecnologia
Operació específica de l’adob de sola, que consisteix a posar els cuirs, ja gairebé adobats amb extractes, dins una bassa, en posició horitzontal i plana, sobre un llit o coixí d’escorça d’alzina, de roure, de pi, etc.
Damunt aquest llit hom estén un cuir, sobre el cuir s’espargeix una altra capa d’escorça, damunt aquesta un altre cuir, i així successivament fins a omplir la bassa Aleshores el taní de l’escorça es difon lentament per capillaritat dins les fibres del cuir i es va fixant de forma irreversible tot tapant els porus, i dóna, finalment, una sola més impermeable, més compacta i de més bona qualitat Actualment la colga ja gairebé ha estat abandonada, perquè és un procés massa lent i antieconòmic
auriculars
auriculars estereofònics
© Fototeca.cat
Electroacústica
Parell d’auriculars, junyits per una banda elàstica de plàstic o metall, que s’adapten als pavellons de l’oïdor gràcies a l’encoixinat que els envolta i a la lleugera pressió que exerceix la banda.
Per a una audició binaural, cada un d’ells rep un canal del senyal estereofònic Ultra el principi de funcionament i la resposta de freqüències, uns auriculars es defineixen per si són de tipus tancat o obert Els primers tenen l’encoixinat que circumscriu la cambra d’aire entre membrana i orella, impermeable al so els segons tenen més o menys permeable Aquests darrers són lleugers i, per tant, més còmodes, però les freqüències baixes no les reprodueixen amb la mateixa intensitat que els tancats, i tampoc no permeten una bona audició en recintes sorollosos
metxa
Militar
Dispositiu format per una substància combustible, d’una velocitat de combustió perfectament determinada, que és emprat per a provocar a distància la reacció d’un explosiu.
Consta, generalment, d’una ànima de pólvora negra embolcallada en una beina tèxtil jute o cànem en espiral protegida de la humitat per una capa de quitrà o un altre material impermeable Segons la velocitat de combustió hom classifica les metxes en lentes de l’ordre d’1 m/s i ràpides de velocitats entre 50 i 150 m/s Hom pot assolir velocitats més elevades adjuntant substàncies explosives a la pólvora Hom empra també les metxes de temps , utilitzades en l’encesa de bengales d’illuminació, i les metxes de seguretat , caracteritzades per llur gran regularitat de combustió