Resultats de la cerca

Amb una cerimònia al Nou Estadi, s'inaugura a Tarragona la divuitena edició dels Jocs Mediterranis 22 de juny – 1 de juliol Fins al darrer moment es manté la incògnita de l'assistència del president de la Generalitat, Joaquim Torra, a causa del posicionament de Felip VI després del referèndum del primer d'octubre Finalment, el president Torra assisteix a la cerimònia

Del 1858 al 1872 participà en cinc expedicions polars Navegà per la mar de Kara fins a la desembocadura del Ienissei i, en 1878-79, resolgué la incògnita del pas del Nord-est navegant des de la desembocadura d’aquest riu fins al Japó, a bord del Vega Encara féu una darrera expedició a Grenlàndia Són importants les seves descripcions dels viatges i els estudis que féu sobre la història de la cartografia

Ingressà en el Grup d’Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès 1951 i participà en diverses de les expedicions de l’entitat a Catalunya i a la resta de l’Estat Fundà i dirigí Cordada 1957, primera revista independent dedicada a l’excursionisme Posteriorment, edità la publicació espeleològica Geo i BioKarst 1964-72 És autor dels llibres Exploraciones subterráneas 1959 i La incógnita del mundo subterráneo 1968 Fou premi GES del CMB 1958 i soci d’honor del GE Edelweiss de Burgos 1957

Ara per ara és una incògnita l’existència d’aquesta abadia o monestir, que sembla que cal localitzar a la confluència de la Ribera de Vilacarle o vall Ribagorçana amb l’Isàvena Solament hi ha dues notícies d’aquesta casa, totes dues referents a la partida d’Entrambesaigües, terme de Fornons El 1182 es consigna Guillem “de Sen Tirs” donant conformitat a un diploma ovarrès l’any 1238 apareix documentat un tal Aia, abat de Sant Tirs, que signa com a testimoni un instrument relacionat amb l’església de Vilacarle

Representant de l’escola florentina, la seva activitat és en gran part desconeguda Hom li atribueix la Tebaida Galleria degli Uffizi, Florència i la Temptació de Sant Antoni Santa Croce, Florència, obres d’una evident orientació giottesca Entre el 1385 i el 1401 és documentat a València i a Toledo, on introduí les formes italianes i originà la creació d’una puixant escola de pintors, entre ells Rodríguez de Toledo Resta avui la incògnita sobre la seva participació en els retaules de Sant Eugeni i de la Crucifixió i en els frescs de la capella de San Blas a la catedral de Toledo

Aquest castell és una incògnita, ja que no sabem res del seu senyoriu Segurament que la venda que el 943 feu un tal Ansulf i la seva mare Druda a Cesari, el futur abat de Santa Cecília, de béns en el castell de Marró, a més de la casa de Santa Cecília, deuria comprendre el castell, on sempre se situa el monestir de Santa Cecília, fins i tot actualment hi ha problemes per ubicar-lo en un indret concret Amb tot, sabem que el 1364 els homes de Sant Esteve de Marganell es refugiaven al castell de Marró

Creada l’any 1966, el seu primer president fou Jaume Font, que fou succeït per Xavier Olzina i finalment per Paco Gutiérrez, el qual mantingué la presidència fins els anys noranta, moment que l’activitat minvà Impulsà curses com el I Recorrido Incógnita 1967 i el Ralli Empordà, però sobretot curses d’autocròs entre el 1975 i el 1979 al circuit de les Planes, entre les quals hi havia la primera prova puntuable per al Campionat d’Europa d’autocròs feta a l’Estat espanyol També s’hi feren proves de rallicròs, que igualment assoliren la puntuabilitat del Campionat d’Europa durant dos anys 1986,…

Vida El 1744 es traslladà a Nàpols, on perfeccionà els estudis de violí i estudià composició amb Piccinni i A Sacchini al Conservatori de Santa Maria di Loreto Acabats els estudis musicals, des del 1752 exercí de violinista en nombrosos teatres de la ciutat La seva primera composició fou la Serva spiritosa , presentada a Roma el 1763 L’estrena, el 1773, de L’incognita perseguitata al Teatre Alibert de Roma li valgué el reconeixement internacional, i li obrí les portes de París A partir del 1781, el canvi en la seva producció i l’aversió pel mètode de cant francès el dugueren a triomfar encara…

Advocat Fill del poeta Xavier Amorós i Solà  i germà de la novellista Maria Lluïsa Amorós El 1983 inicià una etapa introspectiva amb Els geranis de X 1984, premi Martí Dot 1983 i El curs de les coses 1988 Per confondre els incauts 1996, que conté “La vida incògnita” 1990 i “El llibre del record” Recull de Blanes 1992, té un doble registre existencial i amatori La felicitat 1996 i Odós 1998 configuren per ara la darrera fase desesperançada i paròdica de la seva obra Més endavant, publicà Poemes inèdits 2000,  Set poemes dramàtics 2003, premi Ciutat de Tarragona-Ramon Comas 2002 i…