Resultats de la cerca

La manca de contracció ventricular equival a l’aturada cardíaca i, per tant, pot provocar la mort en pocs minuts si no cessa l’arítmia La causa més comuna de fibrillació ventricular és l’infart agut de miocardi

Hom la classifica en allodromia vectorial , provocada per l’addició de vectors patològics, mitjana dels vectors normals que es troba en l’infart de miocardi, i en allodromia de conducció , que mena a un endegament anormal del procés d’excitació

Clínicament es manifesta, en l’home, per una lesió papulosa i pruriginosa, que s’ulcera, i per infart ganglionar regional amb tendència a la supuració i guarició lenta en algunes setmanes És una malaltia pròpia del nord d’Europa, dels EUA i del Japó

Es veu sovint en persones sanes i atlètiques i en el puerperi, sense cap significat patològic, però també s’associa a certs estats morbosos, com en l’infart de miocardi i altres trastorns cardíacs, al mixedema, a la hipertensió endocranial, a la icterícia, etc

Definició La malaltia coronària és un trastorn molt freqüent que es caracteritza per una manca en l’aportació d’oxigen, és a dir, hipòxia, al miocardi En general és deguda a una reducció del diàmetre de la llum de les artèries que irriguen el cor, les artèries coronàries En els casos lleus, aquesta alteració sol ésser asimptomàtica En canvi, en els greus, o quan s’incrementen sobtadament les necessitats d’oxigen del miocardi en unes circumstàncies determinades, provoca diverses manifestacions que es poden presentar en forma d’angina de pit, infart de miocardi o mort sobtada per fallada…

Aquest mètode, anomenat també coronografia, coronarografia o arteriografia coronària selectiva , és capaç de palesar l’ateroesclerosi de la xarxa coronària, les trombosis i les obliteracions, així com l’estenosi, l’aneurisme i les cardiopaties isquèmiques a més, ofereix indicacions força valuoses per a les intervencions quirúrgiques i en les síndromes d’angina de pit i d’infart de miocardi

Sol aparèixer a causa d’una bradicàrdia marcada, amb blocatge complet de la conducció auriculoventricular Afecta més sovint la gent gran, sobretot després d’un infart de miocardi Hom acostuma a tractar la síndrome amb la implantació, temporal o definitiva, d’un marcapassos Fou descrita pels metges irlandesos William Stokes 1804-78 i Robert Adams 1791-1875

N'existeixen dues formes clíniques la febre d’Oroya o malaltia de Carrión, que és la forma aguda de la infecció i es manifesta per una anèmia hemolítica, febre remitent, infart ganglionar i hepatosplenomegàlia i la berruga peruana , que és la forma crònica de la infecció i es caracteritza per una erupció cutània i mucosa amb tumors semblants a maduixes

Adscrit al Collegi Català, debutà a primera divisió el 7 de setembre de 1975 i durant quatre temporades dirigí 29 partits Fou escollit com a representant dels àrbitres catalans Al gener del 1980, patí una ombra d’infart durant un partit i fou rellevat Retornà a l’arbitratge vint-i-tres mesos després, però en no poder recuperar la categoria anterior es retirà

Pot ésser parcial o total Aquest darrer tipus, anomenat també panhipopituïtarisme o síndrome de Simmonds-Sheehan s’origina per un infart de la hipòfisi, generalment associat a una hemorràgia greu durant el part En l’infant, l’hipopituïtarisme determina l’anomenat nanisme hipofisiari , caracteritzat per una talla curta, però amb unes proporcions corporals normals Les manifestacions clíniques de l’hipopituïtarisme fan referència als dèficits hormonals correspondents