Resultats de la cerca

Vida i obra El 1864 fou corresponsal d’ El Telégrafo a París, i el 1869, agregat a l’ambaixada espanyola a París Tornat a Barcelona, es llicencià en dret 1872 Interessat per les institucions medievals, publicà Las cortes catalanas en collaboració amb Josep ↑ Pella i Forgas , 1876, Lo sometent 1877, El feudalismo y la servidumbre de la gleba en Cataluña 1878, Dels contractes d’emfiteusi i rabassa morta 1878 i Los fueros de Cataluña 1878 Recopilà, per encàrrec de l’Academia de la Historia, de la qual era membre corresponent, dades referents a les corts catalanes, i edità les cròniques de…

Fill de Martí de Riquer, marquès de Benavent Estudià a Manresa, Besiers i a Tolosa Llenguadoc Havent retornat a Barcelona, seguí els cursos de Tomàs Padró i d’Antoni Caba a Llotja El 1879 anà a Roma Passà després a París i a Londres A Anglaterra conegué el focus artístic de l’Aesthetic Movement, alimentat pel japonisme i el prerafaelitisme, i també l’Arts and Crafts Movement, de William Morris , seguint les idees dels quals propugnà l’aplicació de les arts als productes industrials i als objectes de la vida quotidiana, ja fos en el disseny de mobles i d’objectes decoratius, el cartell, la…

Collaborà en la premsa d’Alacant i publicà el drama en vers El precio de una corona 1879 i el poema La corona de flores 1887 Fou autor, amb Antoni Galdó, del recull biogràfic Alicantinos ilustres 1889

Josep Coroleu i Inglada i Josep Pella i Forgas publiquen Los Fueros de Cataluña, llibre pancatalanista

Fill del català Artur Ynglada i Via, comerciant, fundador de la coneguda Ferreteria Ynglada de Santiago de Cuba De nen ja residí a Barcelona S'establí un temps a Alemanya 1901-03, on hauria d’estudiar tècniques de ferreterria, per conveniència del negoci familiar en aquest ram, al qual, però, mai no es dedicà a fons De nou a Barcelona, es formà com a dibuixant freqüentà el taller Guaiaba i rebé classes al Cercle Artístic de Sant Lluc Exposà a la Sala Parés el 1906 Collaborà amb el pseudònim Yda a Papitu i L’Esquella de la Torratxa Residí a París des del 1912, i hi protegí artistes com Juan…

Primera edició de segells catalanistes de la Unió Catalanista, amb una tirada de 2 milions d’exemplars, amb disseny d’Alexandre de Riquer i Inglada

Fou secretari perpetu 1916 de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona Dirigí la revista “Laboratorio” des del 1928 Collaborà, especialment amb articles de divulgació mèdica, a la crònica internacional de “La Illustració Catalana”, “La Veu de Catalunya” i “La Vanguardia” Publicà Sectarios y locos 1905, La locura en las religiones, las artes y las civilizaciones 1918, Las aguas de Barcelona 1926 De jove havia publicat estudis sobre el moviment nacionalista El doctor Robert 1902, Catalunya i el problema de les nacionalitats 1909

De caràcter totalment privat, els antecedents són la collecció de Ferran Pinós i Sánchez Barcelona, 1947 - 29 de juliol de 2023 i Maria Guirao , els quals, en la seva activitat com a antiquaris de l’establiment Art Nouveau, adquiriren nombroses peces d’art de diferents corrents i èpoques artístics, però especialment del modernisme català Amb aquestes obres presentaren periòdicament exposicions monogràfiques a la galeria Gothsland del carrer del Consell de Cent de Barcelona, que fundaren el 1978 Fins a la creació del MMCAT, la galeria prestà part del seu fons a exposicions temporals de…

Fill tercer del doctor en dret Sebastià Antoni de Pascual i Inglada 1807 - Banheras de Luchon 1872 Es doctorà en dret civil i canònic 1869, i fou catedràtic de dret mercantil i polític comparats Membre de diverses juntes d’actuació catòlica, fomentà obres religioses Com a president de la junta d’obra de la parròquia de Betlem, de Barcelona, aconseguí d’impedir que l’església fos enderrocada 1873 El papa Pius X li concedí 1905 el marquesat de Pascual , fet extensiu a la seva filla Maria Soledat Pascual i de Llanza morta a Barcelona el 1958, a la qual el papa Benet XV concedí 1917…