Resultats de la cerca
Es mostren 366 resultats
Ari
Cristianisme
Prevere d’Alexandria, iniciador de l’arianisme.
Deixeble de Llucià d’Antioquia i adherit a l’heretgia dels melecians fou, amb tot, ordenat el 313 i adscrit a l’església de Baucalis Excellí com a predicador i asceta D’ençà del 315 començà a propagar la seva doctrina sobre la Trinitat amb homilies, cançons populars i el tractat Tháleia Cridat a sínode pel seu bisbe Alexandre, fou excomunicat el 318 i s’exilià a Palestina i a Nicomèdia, on feu amistat amb Eusebi, el seu futur valedor a la cort de Constantí Condemnada la seva doctrina pel concili de Nicea 325, presidit per Osi de Còrdova, fou exiliat a l’Illíric, d’on pogué retornar el 334, i…
Eduard Bernstein
Filosofia
Política
Polític i pensador alemany, iniciador del revisionisme marxista.
De pares jueus, treballà en un banc mentre collaborava amb l’ala Eisenach de la socialdemocràcia assistí com a delegat al congrés de Gotha del 1875 En ésser dictades lleis antisocialistes anà a Suïssa El 1880, amb Bebel, visità Marx i Engels a Londres perquè l’acceptessin com a director de la revista “Sozialdemokrat”, òrgan del SPD a l’exili Expulsat de Suïssa el 1888, visqué fins el 1901 a Londres en contacte amb Engels, de qui fou marmessor, i amb la Fabian Society , així com amb Karl Kautsky, amb el qual collaborà en la confecció del programa d’Erfurt La sèrie d’articles Probleme des…
Said Sulejmanovič Badujev
Literatura
Escriptor soviètic txetxè, iniciador de la literatura txetxena.
Es destacà com a autor de novelles i contes La fam 1930, on ataca els principis feudals de la religió El departament polític 1930, contra la burocràcia i el culte a la personalitat, etc Ha conreat també el teatre, i el 1935 publicà el recull de poesia El nostre jardí Fou condemnat a mort i, després, rehabilitat
Action Comics
Un dels comic-books
més representatius als EUA al final dels anys trenta.
L’any 1938 hi aparegué el personatge Superman, iniciador d’una sèrie d’herois invulnerables
Gracià
Cristianisme
Monjo camaldulenc i canonista.
Compilador del Decret , és considerat l’iniciador del dret canònic Fou designat arreu com el Magister
Antonio Cesti
Música
Compositor italià, iniciador de l’òpera de caràcter internacional.
Vida El seu nom de fonts era Pietro, que canvià pel d’Antonio en ingressar a l’orde franciscà, malgrat que en alguns casos ha estat citat erròniament amb el nom de Marco Antonio De petit serví com a nen cantor al convent de Sant Francesco d’Arezzo, i el 1637 ingressà a la congregació franciscana de Volterra Després d’un període de preparació a Florència, li fou assignada una plaça al convent de la seva ciutat natal Si bé ha estat tradicionalment associat a la ciutat de Venècia, que acollí amb èxit les seves òperes, sembla que es formà musicalment a Roma, on molt probablement residí entre el…
Israel ben Eliezer
Literatura
Judaisme
Rabí i escriptor.
Utilitzà el pseudònim de Ba’al Šem Ṭob ‘L’amo del bon nom’ i fou l’iniciador de l’ hassidisme
Partido Nuevo Catalán de Amor a España y al Orden
Partit polític
Partit fundat al novembre de 1933 a Barcelona amb la voluntat de “promover el bien de la patria y el orden”.
El president i “Jefe Iniciador” fou José Fernando Albors i el secretari Enrique Sorrevilla España Al març de 1935 encara era actiu
Hermann Boerhaave
Botànica
Metge, botànic i químic holandès.
Estudià primer teologia, però esdevingué suspecte d’heterodòxia per un judici seu sobre Spinoza Professor de l’escola de Leiden 1701, fou l’iniciador de l’ensenyament clínic, que portà aquesta escola al primer lloc entre les del seu temps i el mateix Boerhaave a ésser-ne considerat com el metge més eminent les seves lliçons aplegaven nombrosos alumnes, arribats d’arreu d’Europa atrets pel seu mestratge No es decantà per cap dels sistemes teòrics extrems que s’imposaven i s’ocupà únicament de la terapèutica i de la clínica seguint una línia de retorn a l’hipocratisme Creà escola,…
Guido Guinizelli
Literatura italiana
Poeta italià.
Iniciador del Stil Novo La seva poesia Al cor gentil repara sempre amore fou considerada el manifest i el compendi doctrinal de l’escola