Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
Sadurní Curp
Literatura catalana
Memorialista.
Vida i obra Entre el 1660 i el 1677 fou rector de la parròquia de Vilallonga dels Monts En els registres parroquials inserí unes notes personals, en català, sobre l’entrada de Lluís XIV a Perpinyà 1660 i d’altres apunts, escrits en una llengua viva, on parla de les lluites polítiques i del canvi d’administració observat al Rosselló, l’endemà de la seva annexió a França, pel tractat dels Pirineus 1659 El text fou editat per mossèn Emmanuel Coste en 1919-20 Bibliografia Coste, E 1919-1920 Vegeu bibliografia
Carlos Casares Mouriño
Literatura
Escriptor gallec.
Superà els plantejaments purament tècnics de la Nova Narrativa Galega, propers a l’objectivisme francès, i inserí les fórmules d’avantguarda a un retorn al realisme molt lligat a Galícia Publicà, entre d’altres, Vento Ferido 1967, Cambio en tres 1969, Xoguetes pra un tempo prohibido 1975, Os escuros soños de Clío 1979, Ilustrísima 1980, Os mortos daquel verán 1987, Deus sentado nun sillón 1996, A vida de Anxel Fole 1996, Anxel Fole escolma de textos 1997, Xoguets para un tempo prohibido 1997, A vida o Padre Sarmiento 2002 i, pòstumament, O sol do veran 2003, premi de la Crítica
Miguel de Victorica
Història
Política
Polític.
Eclesiàstic, fou inquisidor a Mallorca El 1807 ingressà a la Societat Econòmica Mallorquina Durant la guerra del Francès formà part de la junta de govern de Mallorca i fou vocal de les corts generals 1810-12 Durant aquesta època publicà una Oración fúnebre per les víctimes del 2 de maig 1809 i una Exhortación amb motiu de la jura de la constitució 1812 Fou un dels redactors de l’ Aurora Patriótica Mallorquina El 1821 publicà un Semanario Politécnico de Mallorca febrer-agost, on inserí diversos opuscles inèdits de GMM Jovellanos Durant l’època absolutista fou perseguit i…
Crescenci Cerveró
Literatura catalana
Poeta i autor dramàtic.
Estudià humanitats i llatí Les seves obres dramàtiques es representaren amb èxit, però només se n’han conservat tres, i dues jornades de la lletra Extremos de amor y honor , en prosa Escriví poesia en castellà per a les festesen honor de la Mare de Déu dels Desemparats 1667 i per als certàmens valencians del 1656 per a Vicent Ferrer i el 1669 per a Carles II, i d’altres publicades a Luces de la Aurora València 1665 Diverses dècimes seves figuren a Real Academia celebrada en el Real de Valencia València 1669, i inserí algunes poesies en preliminars d’edicions de l’època
Miquel Sastre i Sanna
Comunicació
Publicista social catòlic.
Arribà a Barcelona el 1898 després d’haver estat a Cuba Recopilà unes importants estadístiques socials per als anys 1903-14, que publicà amb el títol genèric de Las huelgas en Barcelona y sus resultados 1904-10, 1915 S'adherí a l’obrerisme de Gabriel Palau i participà en les Setmanes Socials celebrades a València 1907 i Barcelona 1910 Publicà diverses obretes doctrinals, entre les quals es destaquen Las huelgas Sus causas Sus efectos 1908 i Rasgos fisonómicos del problema social 1920 Assistí, com a conseller tècnic per Espanya, a la Conferència Internacional del Treball del 1919 a Washington…
institut secular
Dret canònic
Associació de fidels (laics o clergues) consagrats per la pràctica dels consells evangèlics enmig del món amb vista a realitzar un apostolat en ambients fins fa poc inaccessibles als religiosos.
Pius XII Provida Mater Ecclesia , 2 de febrer de 1947 creà aquesta forma de vida, que ja tenia una llarga prehistòria en l’evolució de les formes de la vida religiosa orde religiós, monaquisme i en els grups de laics que n'imitaven l’esperit tercer orde El seu lloc dins l’Església esdevé difícil de precisar, no sols per la progressiva inserció dels religiosos en el món i el redescobriment del paper del laïcat, sinó també pel plantejament teològic de nocions com estat de perfecció perfecció i secular en relació amb les quals han estat definits De fet, el concili II del Vaticà, tot i…
Ignasi Ramon Miró i Manent
Educació
Literatura catalana
Mestre i poeta.
Exercí de mestre a Manresa i a Barcelona, on, el 1860, fou secretari de la Junta d’Instrucció Pública i el 1869 fundà i dirigí un collegi 1869 Dirigí El Monitor de Primera Enseñanza i la revista d’interès literari La Antorcha Manresana 1857-60, des d’on contribuí a impulsar la creació d’una biblioteca pública i on inserí poemes i articles, un dels quals en suport dels Jocs Florals de Barcelona Publicà nombrosos manuals d’urbanitat, que tingueren una gran difusió Publicà una extensa Relació poètica de la solemníssima festa que per a celebrar la definició dogmàtica de la Immaculada Concepció…
,
Jean Cayrol
Literatura francesa
Escriptor francès.
Predecessor de Samuel Beckett i del “nouveau roman” La seva obra inicial s’inserí en l’estètica surrealista per passar, posteriorment a ésser més intimista i basar-se en les seves vivències personals En poesia escriví Le hollandais volant 1936, Poèmes de la nuit et du brouillard 1945, Poésie-Journal 1969-80, Poèmes clefs 1985, etc En el camp de la novellística, entre d’altres, és autor de Je vivrai l’amour des autres 1947-50, Le froid du soleil 1963, Histoire d’une prairie 1969, Histoire de la mer 1973, Histoire du ciel 1979, Exposés au soleil 1980, Une mémoire toute fraîche 1984…
Ezequiel Llorach
Literatura catalana
Poeta i periodista en llengua castellana.
Deixà la carrera de dret per dedicar-se al periodisme i a l’estudi de la poesia Publicà assaigs sobre el gènere al “Diario de Tarragona” del qual fou redactor i el llibret A los lectores de los libros de poesías 1878, any que passà a viure a Madrid La seva obra poètica, amb tòpics de la poesia romàntica de la Renaixença, es redueix a poc més que el recull Vibraciones del sentimiento 1878, a la participació en Ramell de flors 1882, recull bilingüe de poetes lleidatans impulsat per Josep Pleyan i de Porta, i a dos poemes llargs el que inserí a Himnos epitalámicos 1878, opuscle fet conjuntament…
Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura
Publicació de l’Oficina Romànica de la Biblioteca Balmes de Barcelona.
N'aparegueren set volums 1928-34, en el darrer dels quals consta com a director Josep Calveras Expressà l’acceptació de qualsevol sistema ortogràfic i inserí estudis lingüístics i literaris Els primers, a cura d’Anfós Par, Francesc de B Moll —que publicà un Suplement català al Diccionari Romànic-Etimològic de Meyer Lübke i un estudi sobre la flexió verbal dels dialectes catalans—, Antoni Griera, Samuel Gili i Gaya, Miquel Batllori, Pere Barnils, Paul Aebischer, H Menhrad, Leo Spitzer i H Kuen Entre els estudis literaris, Manuel de Montoliu insistí sobre les prosificacions de la…