Resultats de la cerca
Es mostren 2083 resultats
Complex Esportiu Municipal Can Caralleu
Sala del Complex Esportiu Municipal Can Caralleu
Arxiu Fundació Claror
Esport general
Conjunt d’instal·lacions poliesportives del barri de Can Caralleu de Bareclona.
Creat l’any 1998 a partir d’unes installacions anteriors, és gestionat per una societat integrada per tres entitats gestores el Centre Excursionista de Catalunya, la Fundació Claror i la Universitat Ramon Llull Les seves installacions disposen de tres piscines, sala de fitnes, sala d’aeròbic amb bicicleta, tres sales d’activitats dirigides, quatre pistes de tennis de gespa artificial, dues pistes de pàdel, camp de futbol de gespa artificial, pista d’atletisme no homologada, pista de futbol sala, camp de futbol 7, pista de bàsquet, pista poliesportiva de gespa, rocòdrom, boulder i pavelló…
Companyia Anònima Filatures de Fabra i Coats
Vista aèria de les instal·lacions de Sant Andreu de la Fabra i Coats
© Amics de la Fabra i Coats
Indústria tèxtil
Economia
Indústria tèxtil que tingué la seu central a Barcelona.
Té l’origen en la fàbrica de fil per a cosir installada el 1843 a Sant Andreu de Palomar per Ferran Puig , capdavantera de la indústria de fil de cotó El 1860 formà companyia amb el seu gendre Camil Fabra i Fontanills La societat Camil Fabra i Companyia s’uní el 1884 amb Manuel Portabella i Companyia, i en sorgí Fabra i Portabella El 1903 esdevingué Fabra i Coats per l’entrada de la firma anglesa J and P Coats Ltd Tenia fàbriques a Sant Andreu, Borgonyà Osona, i magatzems a Sant Martí de Provençals, coneguts antigament com la fàbrica de La Xarxa La participació britànica en el capital…
el Tibidabo
Vista del cim del Tibidabo amb el temple del Sagrat Cor i les instal·lacions del parc d’atraccions
© Fototeca.cat
Cim
Cim culminant (512 m alt.) de la serra de Collserola, entre els colls de Vallvidrera i Serola, dins el municipi de Barcelona (fins el 1897, del de Sant Gervasi de Cassoles), molt a prop del límit amb el de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Separa el pla de Barcelona de les valls de Vallvidrera i de Sant Medir El nom actual és modern, relacionat amb el passatge bíblic de les temptacions de Jesús, donat, probablement, pels monjos del proper monestir de la Vall d’Hebron El 1874 hi fou inaugurat el nou edifici del manicomi de la Nova Betlem, construït al vessant meridional, però el cim restà sense urbanitzar fins al començament del s XX El 1886 fou oferta a Giovanni Bosco la peça de terra del cim per tal que hi alcés un temple dedicat al…
Centre de Supercomputació de Barcelona
Aspecte de les instal·lacions del Barcelona Supercomputing Center
© BSC-CNS
Electrònica i informàtica
Institució cientificotècnica proveïdora de serveis, tecnologia i dades informàtiques per a la indústria i la recerca.
Te la seu a l’antiga capella de la villa Torre Girona, annexa al rectorat de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC, a l’anomenat Campus Nord del barri de Pedralbes de Barcelona Participat per la UPC, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d’Educació espanyol, fou creat el 2004 i constituït oficialment el 2005, any que inicià l’activitat El seu element principal és el superordinador MareNostrum , un dels més ràpids i amb una capacitat de càlcul més potent d’Europa També disposa del MinoTauro, el segon clúster més potent del BSC-CNS, amb una arquitectura energèticament eficient i…
Club d’Arquers Terrassa
Instal·lacions del Club d’Arquers Terrassa
Club d’Arquers Terrassa
Esports de tir
Club de tir amb arc de Terrassa.
Fundat a Sabadell el 1950 com a Club d’Arquers Sabadell, fou un dels primers clubs d’aquesta pràctica esportiva de Catalunya Participà en el primer Campionat d’Espanya i en la primera setmana catalana 1950 Durant els anys cinquanta es mantingué molt actiu en competicions d’àmbit català i estatal Els anys setanta, es traslladà a Terrassa i prengué el nom de Club d’Arquers de Sabadell-Terrassa Durant aquesta època guanyà diversos campionats d’Espanya de tir de camp en categoria individual i per equips, i participà en un Campionat d’Europa Posteriorment els membres del club fundaren el Club d’…
centrals nuclears de Vandellòs
Les instal·lacions de la central nuclear de Vandellòs I
© Fototeca.cat
Centrals elèctriques nuclears (Vandellòs I i II) situades al terme de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), a cala Gestell, entre l’Hospitalet de l’Infant i l’Ametlla de Mar (Baix Ebre).
Vandellòs I fou la primera central nuclear installada al Principat de Catalunya i la tercera de l’Estat espanyol Propietat d’Hifrensa, fou aprovada el 1968 i entrà en funcionament pel juny del 1972 El reactor era del tipus GCR i els residus i subproductes del combustible irradiat eren enviats a França, on eren reprocessats o confinats El 1976 hom hi autoritzà una ampliació amb dos nous reactors El 1990, arran d’un incendi produït el 1989, hom decidí el tancament de Vandellòs I, bé que s’establí un termini de trenta anys per al desmantellament definitiu de la central A l’agost del 1987 s’…
Exposició Universal de Sevilla
Panoràmica de les instal·lacions de l’Exposició Universal de Sevilla
© Fototeca.cat
Exposició celebrada a Sevilla entre el 20 d’abril i el 12 d’octubre de 1992, amb categoria d’universal segons les normes del Bureau International des Expositions (BIE).
El 1976, hom anuncià la celebració d’una exposició per a commemorar el cinquè centenari del descobriment d’Amèrica, i fou el 1983 que l’exposició fou sancionada amb caràcter d’universal El 1985 l’illa de la Cartuja, on fins aleshores hi havia un monestir abandonat i una vella fàbrica de ceràmica, fou declarada el lloc on situar aquesta exposició Aquell mateix any fou nomenat Emilio Cassinello comissari general de l’Exposició i Jacinto Pellón president de la Societat Estatal per a l’Exposició Universal Al juliol del 1986 hom decidí el concurs d’idees per a l’ordenació del recinte de l’…
Nokia
Instal·lacions de la seu central de la companyia finlandesa Nokia
© Nokia
Economia
Companyia finlandesa de telecomunicacions.
A més de la seu a Keilaniemi localitat propera a Hèlsinki, disposa de subseus als EUA, la Gran Bretanya, Suïssa, l’Índia, la Xina i Kenya, i l’any 2001 fundà un centre de recerca Nokia Institute of Technology al Brasil Té fabriques a la Xina, Romania, el Brasil, l’Índia i Corea del Sud L'origen de l'empresa 1865 es troba en el sector de la fusta i paperer El 1871 adoptà la denominació actual, que prové de la localitat finlandesa del mateix nom A través de successives fusions i adquisicions assolí un perfil molt diversificat a la dècada de 1980 era un conglomerat multiproductes que fabricava…
Complex Esportiu Municipal Mar Bella
Pistes poliesportives del Complex Esportiu Municipal Mar Bella
Complex Esportiu Municipal Mar Bella
Esport general
Conjunt d’instal·lacions poliesportives del barri del Poblenou de Barcelona, situat al costat de la platja que li dona nom.
Obra dels arquitectes Manuel Ruisánchez i Xavier Vendrell, fou inaugurat el 31 d’abril de 1992 amb el nom de Pavelló de la Mar Bella, per tal d’acollir la competició de bàdminton durant els Jocs Olímpics de Barcelona Presenta dos espais diferenciats, un d’exterior format per una pista d’atletisme i un camp de rugbi, i un recinte tancat, amb capacitat per a un miler d’espectadors, que disposa de diverses pistes poliesportives, un gimnàs i una sala especialitzada per a la pràctica del taekwondo Durant el Campionat d’Europa d’Atletisme Barcelona 2010, la pista d’atletisme s’utilitzà com a pista…
central elèctrica
Esquema d’una central d’acumulació, equipada amb un grup reversible turbina-bomba
Tecnologia energètica
Conjunt d’instal·lacions destinades a produir energia elèctrica a partir d’una altra forma d’energia (mecànica, tèrmica, etc.).
Segons el tipus de font d’energia emprat, les centrals elèctriques seran, fonamentalment, hidroelèctriques , tèrmiques , nuclears i, menys correntment, eòliques , solars , geotèrmiques , mareomotrius i hidrotèrmiques Segons llur servei, les centrals poden ésser de base, de punta, de reserva o d’acumulació Central de base és la que forneix l’energia corresponent al consum mitjà sense admetre grans variacions d’aquest central de punta és la prevista per a cobrir els moments de màxim consum treballant intermitentment en parallel amb una de base central de reserva és la prevista per als casos d…