Resultats de la cerca
Es mostren 359 resultats
illa del Sud
Illa
La més meridional de les dues illes principals de Nova Zelanda.
És separada de l’ illa del Nord per l’estret de Cook Poc poblada 5,5 h/km 2 1984, les ciutats principals són Christchurch i Dunedin La població es dedica especialment als conreus de tabac, productes hortícoles i ramaderia intensiva
far
Transports
Dispositiu emprat en els vehicles automòbils per a il·luminar el camí i poder circular de nit o quan no hi ha prou llum natural.
Fonamentalment consta d’una bombeta, amb dos filaments l’un per a la llum d’encreuament i l’altre per a la intensiva o de carretera, que actua com a font lluminosa, i un sistema òptic, constituït pel reflector, generalment parabòlic, i el vidre
metil isotiocianat
Fitopatologia
Fumigant utilitzat per a la desinfecció dels terrenys de conreu en horticultura intensiva.
És aplicat barrejat amb dicloropropè
expansió
Economia
Fase del cicle econòmic caracteritzada per una prosperitat generalitzada de l’activitat econòmica.
Quan es donen causes estranyes al procés de producció que fan preveure la possibilitat d’augmentar els guanys es produeix una mobilització intensiva dels recursos, amb el consegüent increment del producte Aquesta fase, generalment acompanyada d’inflació, és frenada quan el creixement dels preus afecta la demanda o quan hom arriba a la plena utilització dels recursos
conciliació de la vida familiar i laboral
Sociologia
Compatibilització més o menys harmònica entre la vida laboral i la vida familiar i personal.
Per a assolir una veritable conciliació, cal aconseguir una distribució equilibrada de les tasques domèstiques entre homes i dones Així mateix, cal replantejar els horaris i les jornades laborals de les empreses i fomentar una reorganització del temps de treball com ara la jornada intensiva, la flexibilitat d’horaris, el teletreball, etc que no sigui desfavorable a la carrera professional de les dones
Douro Litoral
Divisió administrativa
Antiga regió del nord-est de Portugal, formada per una part dels districtes de Porto, Viseu i Aveiro que s’estenia des de les vores de l’estuari de Cávado fins a les de l’albufera d’Aveiro, i Douro amunt fins a la Serra do Marāo (1.415 m).
La xarxa hidrogràfica és constituïda pel Douro i els seus afluents, entre els quals es destaquen el Tâmega, el Paiva i l’Ave L’agricultura és intensiva, en part de regadiu hi domina el bestiar boví i porcí i destaca la pesca La indústria hi ha arrelat de temps i s’ha diversificat L’única ciutat notable és Porto, metròpolis de tot el nord portuguès
codonyer
Codonyer amb fruits
© C.I.C -Moià
Botànica
Arbre o arbust, de la família de les rosàcies.
D’1,5 a 6 m d’alçària, té fulles caduques, ovades, enteres tomentoses al revers, flors de color de rosa clar, amb el peduncle gairebé nul, i fruits en pom, els codonys , globosos o piriformes, fragants, de pela groga i tomentosa Originari de l’Iran i del Turquestan, és conreat en una gran part d’Europa, inclosos els Països Catalans, de forma no intensiva
dogon

Un poblat de persones dogons
Corel
Etnologia
Individu d’un poble melanoafricà que ocupa la regió muntanyenca dels penya-segats de Bandiagara, a la part sud-occidental de l’alt Níger.
La base econòmica dels dogons reposa en l’agricultura, principalment mill i melca, i en l’aviram El caràcter accidentat del terreny els ha obligat a una preparació acurada de la terra, i la seva escassa proporció conreable, a una utilització intensiva en petites parcelles Llur cultura és rica en tècniques artesanes, en innovacions arquitectòniques i en ritus El nucli de la societat dogon, de parentiu patrilineal, és la família, agrupada sota l’autoritat del patriarca
Joan Solà i Pairó
Veterinària
Veterinari.
S'establí a Vic 1960 on fundà una oficina d’assessorament als ramaders Als anys seixanta impulsà la creació d’agrupacions ramaderes per a la cria intensiva de porcí i boví a Osona i el Berguedà Cap de la secció de Producció Animal de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya 1980-88, dirigeix explotacions ramaderes Publicà la primera descripció clínica de la grip porcina i collaborà en la primera diagnosi 1982 és autor de nombrosos treballs sobre producció i patologia porcines
Esther Talke Boserup
Economia
Economista danesa.
Postulà que existia una relació entre població i recursos de tal manera que el procés productiu és condicionat i s’adapta a la pressió demogràfica, i no a l’inrevés com defensa la visió malthusiana tradicional Així, en un clàssic exemple històric, el creixement de la població hauria originat un canvi en les formes de producció agrícola, que haurien evolucionat per etapes des del sistema de guaret fins a l’agricultura intensiva La seva obra més coneguda és The Conditions of Agricultural Growth the Economics of Agricultural Change under Population Pressure 1965