Resultats de la cerca
Es mostren 350 resultats
punt de currència
Punt d’intersecció.
cònica
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Corba de segon grau en un pla.
El primer estudi conegut sobre còniques és el tractat d’Apolloni de Perge, que les definia com a possibles seccions d’un con Projectivament, hom defineix la cònica com a lloc geomètric dels punts dobles d’una polaritat L’estudi afí de les còniques destaca els següents elements centre , que és el pol de la recta de l’infinit, diàmetre , qualsevol recta que passa pel centre, asímptotes , els diàmetres tangents a la cònica En l’estudi euclidià hom distingeix, a més, els eixos principals, que són una parella de diàmetres perpendiculars i també conjugats respecte a la polaritat induïda per la…
coordenades astronòmiques
© fototeca.cat
Astronomia
Paràmetres que determinen la posició d’un astre a l’esfera celeste.
El propòsit principal de l’astronomia de posició consisteix a determinar les posicions aparents que ocupen els astres al firmament, considerant que aquests es distribueixen sobre la superfície d’una esfera de radi arbitrari i centrada en la Terra, anomenada esfera celeste D’aquesta manera calen dos paràmetres angulars per a situar sobre aquesta esfera qualsevol astre, el valor numèric dels quals paràmetres és distint segons el sistema de coordenades elegit cada sistema de coordenades és determinat per un eix fonamental i per un cercle màxim, dit cercle fonamental , que és donat per la…
lògica de la mecànica quàntica
Lògica
Lògica no clàssica sorgida en el camp de la mecànica quàntica en observar (John Von Neumann i Garret Birkhoff, 1936) que les ‘‘proposicions’’ relatives als enunciats d’aquesta mecànica podien ésser representades per subspais tancats d’un espai de Hilbert complex i separable, com espai natural del càlcul operacional amb el qual s’estudià i fonamentà la mecànica quàntica (anàlogament a com les proposicions del càlcul de probabilitats són representades per subconjunts d’un conjunt de resultats elementals).
Així, la lògica de la mecànica quàntica és el càlcul reticular dels subespais tancats d’un tal espai de Hilbert, on la intersecció o mínim és la intersecció conjuntista ordinària, la negació o complementari és el complement ortogonal i la unió o màxim de dos subespais és el subespai més petit que els conté tots dos s’obté un reticle que no és modular i que dóna, per tant, una lògica molt apartada de la clàssica en què el reticle és distributiu En aquesta lògica, la incoherència no implica necessàriament contradicció encara que aquesta sempre implica aquella com a…
fretat | fretada
Heràldica
Dit de l’escut o de la peça formats per tres (o quatre) cotisses i tres (o quatre) llistes (o també d’altres objectes llargs, com les llances) que s’entrecreuen entre elles passant alternativament per sobre i per sota i formen com un enreixat i claraboies.
A vegades els punts d’intersecció són clavetejats
circumcentre
Matemàtiques
Centre d’una circumferència que és circumscrita a una figura determinada.
En el cas d’un triangle és la intersecció de les tres mediatrius
dual
Matemàtiques
Dit de dues nocions matemàtiques que, permutades en l’enunciat d’un teorema, donen lloc a un nou teorema.
Per exemple, la intersecció i la unió són duals, ateses les lleis de De Morgan
pla geomètric
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Superfície plana de referència que hom imagina paral·lela al pla horitzontal i que correspon al sòl o paviment on són o es posen els peus de la figura o figures que hom vol representar o que són representades i el qui ha de mirar-les.
De la seva intersecció amb el pla vertical resulta la línia de terra o recta fonamental
nonagenari
Astronomia
Punt de l’eclíptica situat a més altura sobre l’horitzó.
Hom el determina comptant 90° sobre l’eclíptica i a partir de la intersecció d’aquesta amb l’horitzó
frontera
Matemàtiques
Conjunt de punts que separa l’interior d’una regió del seu exterior, de manera que qualsevol entorn d’un punt de la frontera té punts de l’interior i de l’exterior.
Topològicament, la frontera d’una part A d’un espai topològic és la intersecció de l’adherència de A amb l’adherència del seu complementari