Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
personalisme
Filosofia
Corrent filosòfic personalista francès, d’inspiració cristiana en general i iniciat vers els anys trenta del segle XX, caracteritzable com a intent de superar alhora l’individualisme i la despersonalització pròpia tant de la societat contemporània com de les tendències totalitaristes que redueixen l’home a pur moment o instrument de la col·lectivitat estatal.
N’és el representant més destacat E Mounier, el qual tipifica les estructures de l’univers personal a partir dels trets següents transcendència del procés de personalització contra l’immanentisme materialista, comunicació interpersonal contra l’individualisme, dialèctica entre interioritat i exterioritat alhora contra l’intimisme i la pura extraversió, distància crítica que possibilita la llibertat contra el determinisme, condicionament de l’opció lliure contra l’abstracció d’una llibertat absoluta, dignitat eminent de la persona contra la reducció d’aquesta a pur mitjà i…
Stephen Spender
Literatura anglesa
Poeta anglès.
Formà part de la generació d’escriptors d’esquerra dels anys trenta que incloïa C Isherwood, C Day-Lewis i WEAuden, entre d’altres Fou coeditor d' Horizon 1940-41 i d' Encounter 1953-65 Membre del Partit Comunista del 1936 al 1940, publicà obres de fort contingut polític Poems of Spanish Civil War , 1939 Posteriorment es distancià del comunisme, que condemnà públicament amb altres escriptors en The God that failed 1949 La seva producció poètica posterior s’orientà cap a l’intimisme Poems of Dedication , 1947 The Edge of Being , 1949 The Generous Day , 1971 Publicà també novelles The…
Pere Sánchez i García-Esteban
Nostàlgia (1945), per Pere Sánchez i García-Esteban
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Conegut per Pere de València Guanyà la pensió Conde de Cartagena de l’Academia de San Fernando de Madrid Adscrit a la renovadora Sala Blava de València, es destacà a l’Exposició d’Art Noucentista de l’Ateneu Mercantil de València 1932 El 1936 guanyà, amb Primavera , el tercer premi de l’exposició del Carnegie Institute de Pittsburgh Participà en el Primer Salón de los Once de Madrid 1944 Paisatgista i figurista, el seu art refinat i líric, mediterrani i ingenu, representa una reacció contra els tòpics del paisatgisme sorollista i el situa com a capdavanter de l’escola espanyola de preguerra…
Miquel Gayà i Sitjar
Literatura catalana
Escriptor.
Blauet de Lluc del 1927 al 1930 i deixeble de Miquel Ferrà i de Maria Antònia Salvà, publicà llibres de poesia adscrits a l’Escola Mallorquina L’atzur illuminat 1944, Breviari d’amor 1946, Ruta dels cims 1951, Poema de l’Ave Maria 1953 i Miratges del record 1975 Collaborador assidu de la revista Lluch , el 1962 aconseguí d’introduir-hi una secció en català i, després de moltes dificultats, el 1968 la convertí en Lluc , redactada totalment en català en fou secretari —i pràcticament director— fins el 1972 És autor d’un assaig sobre La poesia de Miquel Ferrà 1960, i edità una Contribució a l’…
escola empordanesa
Art
Conjunt d’artistes actius a l’Empordà al segle XX que participen d’unes característiques comunes.
Concretada molt especialment en el camp de la pintura de paisatge, els seus membres empren generalment una línia d’horitzó baixa, amplis celatges, i perfils nets, amb llum i espai, que semblen reflectir un país escombrat per la tramuntana Domina un esperit de caire còsmic, surrealista, universalitzat per Dalí, personalitzat per les perspectives de Joan Massanet, les grisalles de Josep Bonaterra Figueres 1884 — 1958 i Marià Llavanera i les transparències d’Eusebi de Puig, Ramon Reig i Marià Baig Figueres 1906 A aquesta generació pertanyen també Joaquim Bech de Careda i Alexandre Bonaterra Una…
Rudolf Buchbinder
Música
Pianista austríac.
Quan tenia cinc anys la seva família es traslladà a Viena, on inicià els estudis a l’Acadèmia de Música A deu anys debutà en un concert a la sala del Musikverein Amplià els estudis de piano amb Bruno Seidhofer El 1961 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Música de Munic, juntament amb el Wiener Trio, amb qui collaborà assíduament Progressivament ha deixat de banda la música de cambra per centrar-se en el repertori concertístic per a piano A partir de l’obtenció de dos importants premis, la Medalla Lipatti 1962 i el Premi Especial Van Cliburn 1966, inicià les gires…
Hendrik Andriessen
Música
Compositor, organista i professor holandès.
Es formà al Conservatori d’Amsterdam, on estudià orgue amb JP de Pauw i composició amb B Zweers El 1913 succeí el seu pare en el càrrec d’organista de Haarlem i el 1926 fou nomenat professor de composició i anàlisi al Conservatori d’Amsterdam, feina que combinà amb la càtedra d’orgue a l’Escola Catòlica Romana de música per a església, a la ciutat d’Utrecht El 1934 acceptà el càrrec d’organista de la catedral d’aquesta ciutat i, tres anys després, arribà a director del Conservatori d’Utrecht L’any 1949 fou designat director del Reial Conservatori de la Haia, i a partir del 1952 feu classes d’…
cool
Música
Dit d’una tendència del jazz
modern que refusa l’expressionisme sonor i conrea l’intimisme.
Tingué els seus inicis vers l’any 1945 i el seu moment culminant fou l’any 1951 Es caracteritza per una recerca d’una qualitat sonora adient al caràcter intimista i líric d’aquesta tendència El cool presenta influències de la música europea, paleses en la preponderància de la melodia i l’harmonia, en detriment del ritme, i en la puresa de la seva sonoritat En fou l’iniciador Lester Young, i el seguiren el trompeta Miles Davis, el pianista Lennie Tristano, els saxofonistes Stan Getz i Lee Konitz i l’arranjador i també saxofonista Gerry Mulligan
Rosa Fabregat i Armengol

Rosa Fabregat i Armengol
© Esther Remacha
Literatura catalana
Escriptora.
Es doctorà en farmàcia a Barcelona i s’especialitzà a Alemanya Publicà diversos reculls poètics, amarats d’intimisme Estelles 1978, El cabdell de les bruixes 1979, Temps del cos i tretze llunes de maduixa 1980, Balda de la vida 1991, conjuntament amb tres poemaris inèdits Ancorada en la boira , Càbala , i Cant dels orígens en el volum Ancorada en la boira Obra poètica 1953-1993 1994 Posteriorment publicà Cartes descloses 1998, Rèquiem per a una poeta a Maria Mercè Marçal 1999, El ble i la llum 2003, Cauen instants 2004, Roses de sang 2005 i A la vora de l’aigua 2008 El 2012…
,
Robert Alexander Schumann
Robert Alexander Schumann
© Fototeca.cat
Música
Compositor alemany.
Deixeble de piano de FWieck i de composició d’HDorn L’any 1833 començà a experimentar els primers símptomes de la malaltia mental, que s’havia d’agreujar els últims anys de la seva vida Fundador de la revista Neue Zeitschrift für Musik 1834, en fou redactor i hi publicà treballs de crítica i d’anàlisi musical Casat amb la pianista CWieck 1840, s’installaren a Dresden 1844 Fou nomenat director de concerts a Düsseldorf 1854, i després d’un intent de suïcidi passà els seus dos últims anys de vida reclòs en un sanatori mental La seva producció presenta tres períodes molt definits El primer 1829-…