Resultats de la cerca

El petit llogaret de Vallllebrerola tenia un castell, l’existència del qual només es coneix per un document del 1153, un acte de venda lliurat per Guillem de la Vedrenya Entre les afrontacions de certs molins hom esmenta “ ipso castro de Valebrerola ” Vall-llebrerola destaca per la conservació de la seva estructura urbanística medieval, formada per un sol carrer les cases del qual delimiten un recinte clos en un dels extrems del carrer hi ha l’església de Sant Serni i en l’altre encara es pot advertir el portal d’accés

Dos documents parlen de la vila de Sant Julià, a la vall d’Escós aquest hagiotopònim sembla suposar l’existència d’una església dedicada a aquest sant, de la qual, però, desconeixem la situació El primer esment és del 1099, en què el comte Artau II i la seva muller donaren al monestir de Gerri un capmàs a la vila d’Escós “ in ipso pugo de Sancto luliano ” Posteriorment, entre el 1099 i el 1101, Arnau Pere i Ermessén donaren al cenobi tot allò que tenien a la vila de Sant Julià

Són poques les notícies conegudes sobre aquest castell Un únic document del segle XI fa referència al castell de Tella, que sembla localitzar-se a la parròquia de Peracalç, al sud-est del terme de l’antic municipi de Montcortès L’any 1071 els marmessors de Ramon Miró donaren a la canònica de Santa Maria i Sant Ermengol de la Seu d’Urgell els alous que tenia al mont Perella, al terme del castell de Tella “ ipso castro que vocatur Tella ”, és a dir, l’església de Sant Llorenç, situada a la parròquia de Peracalç

Les notícies històriques sobre aquest castell són escadusseres L’any 1120 Tedball de Vallferrera féu testament i deixà al seu fill Tedball en alou la meitat del castell i la vila d’Herba-savina “ ipso castro et villa de Erbasavina ” A diferència d’altres dominis que és relacionen en el testament, tinguts en feu pel comte de Pallars, Herba-savina era un domini alodial que Tedball devia compartir amb algun altre senyor Posteriorment Herba-savina formà part del vescomtat de Vilamur L’any 1831 n’era titular el marquès de Pallars i vescomte de Vilamur

Situació Un detall del mur de ponent del temple actual, en el qual és perfectament visible la part romànica, corresponent al temple anterior A Martí L’església de Sant Miquel de la Cot o Sant Miquel de Sacot centra el poble homònim d’hàbitat dispers, situat a l’extrem de ponent O del terme municipal, al pla de la Cot, entre els antics cràters de la Roureda de Colltort, a ponent, de Santa Margarida, a llevant, i del Croscar, a tramuntana Mapa 295M781 Situació 31TDG615655 L’accés és per la carretera que mena d’Olot a Banyoles, per Santa Pau i Mieres A uns 5 km d’Olot hom trobarà la casa de Can…

L’església parroquial de Sant Miquel, força alterada i amb un edifici modern adossat a tramuntana, conserva alguns vestigis romànics part de la façana de ponent i, fins i tot, anteriors, com l’absis rectangular a llevant amb finestra espitllerada Per travessar el riu hi ha un pont de pedra d’un sol ull, d’origen medieval Al Vilar la festa major és dedicada a sant Miquel 29 de setembre El lloc és documentat el 1030 “ in val de Capudense in apendicio de Sancto Michael in locum que dictat ipso vilar ” Pertanyia al vescomtat de Castellbò

El castell de Guialbes era situat a la part alta de la població, al costat de l’església parroquial de Sant Esteve, que havia estat capella del castell Avui dia se’n conserven poques restes Una de les primeres notícies és el conveni establert l’any 1057 entre els comtes Guillem II de Besalú i Ramon Berenguer I, com a conseqüència de les greus desavinences anteriors, que afectava els castells de Colltort i de Finestres A més s’establí el compromís segons el qual si el comte de Besalú no enderrocava el seu castell de Vilademuls, el comte de Barcelona-Girona faria construir un castell al puig de…

Aquesta església es trobava al nord d’Estall, a la quadra de Vallsegura Vers mitjan segle XI, “ ipso dominico de Vallsegura ” figura entre els alous que Arnau Mir de Tost lliurà a Sant Pere d’Àger, però que posteriorment la canònica va perdre El papa Alexandre III confirmà a l’abadia la possessió de l’església de Vallsegura amb els delmes i les primícies els anys 1162 i 1179, per bé que, en realitat, la quadra de Vallsegura era en poder de Guillem de Claravalls 1175 El 1405 figurava dins el comtat de Ribagorça i pertanyia llavors a mossèn Gausbert de Vallsegura Aquesta església…

Fill d’Antígon El 307 aC alliberà Atenes del poder de Cassandre Lluità després contra Ptolemeu, que derrotà a Xipre De retorn a Grècia, derrotà de nou Cassandre així alliberà els grecs dels macedonis i restaurà la Lliga de Corint, de la qual fou nomenat generalíssim 302 aC Reclamat pel seu pare, fou derrotat a Ipso pels altres diàdocs 301 aC A la mort de Cassandre, reconquerí la ciutat d’Atenes 294 aC i, poc temps després, Grècia i Macedònia Confià Grècia al seu fill Antígon i passà a conquerir a l’Àsia, però fou derrotat i empresonat per Seleuc 285 aC Morí a la presó

L’ermita de Santa Fe és situada dalt del rocam de la serra de Santa Fe, dominant la vila d’Organyà, entre aquest municipi i el de Cabó L’ermita apareix esmentada l’any 1075, en què Guitard Isarn donà a la seva muller Gebelina diverses propietats a la vall de Cabó, el límit de les quals, per ponent, era “ Sancte Fide vel in roca Aguda sive in ipso grad de Fenestras ” En l’acta de consagració de l’església de Santa Maria d’Organyà, del 1090, entre els béns confirmats consta l’ermita de Santa Fe L’ermita fou reformada vers l’any 1880, amb l’allargament de la seva nau, i…