Situació
Un detall del mur de ponent del temple actual, en el qual és perfectament visible la part romànica, corresponent al temple anterior.
A. Martí
L’església de Sant Miquel de la Cot o Sant Miquel de Sacot centra el poble homònim d’hàbitat dispers, situat a l’extrem de ponent O del terme municipal, al pla de la Cot, entre els antics cràters de la Roureda de Colltort, a ponent, de Santa Margarida, a llevant, i del Croscar, a tramuntana.
Mapa: 295M781. Situació: 31TDG615655.
L’accés és per la carretera que mena d’Olot a Banyoles, per Santa Pau i Mieres. A uns 5 km d’Olot hom trobarà la casa de Can Xel, d’on surt un camí carreter en direcció a migdia, el qual amb 1 km de recorregut arriba a l’església. (ANM-JVV)
Història
El “locum que dicunt Cute” es troba documentat a la donació de cinc masos feta per Ramon Arnau a favor del monestir de Sant Pere de Camprodon, l’any 949. Tanmateix, cal esperar fins el 1009 perquè aparegui per primera vegada l’església de Sant Miquel de la Cot, o de Sacot, quan l’arxipreste Witard la donà al monestir de Sant Pere de Besalú. Vint anys després, el 1029, Grau i la seva dona, Ermessendis, varen vendre l’alou sencer de la parròquia de la Cot, que ella havia adquirit per compra, a aquest monestir de Besalú. Aquest document de venda proporciona els límits del terme parroquial de la Cot: “Et afrontat iam dicta omnia de parte orientis, in ipso collo qui dicunt Pugo, et pergit inde per ipso recto tramite per ipsum medium planum quem dicunt Nabaire, subtus ipso Pujo que dicuntur Casellas, usque in via qui pergit de Sancta Pace usque in Basso vel ubique, et ascendit in montem qui dicunt Reconco; et pergit per ipsa serra, et sic descendit usque in collo qui dicunt Bassols, et ascendit per ipsa roqueta et protenditur usque in cacumine de Monte Frigidina; et de meridie, descendit de Monte Frigido et venit in castro qui dicunt de Collotorto, et ascendit inde, et vadit usque in ipso campo qui dicunt Alberico, et includit ipsum campum totum infra hos terminos, et sic ascendit in ipso vertice de ipso Faro, et protendit per ipsa serra usque Rocalada; de occidente, de Rocalada descendit usque in ipso Corvo, et vadit usque in vertice de Montis Albi, et ex inde vadit super ipsam ecclesiam de Sancto Christoforo; de parte circi, pergit supra iam dicta ecclesia Sancti Christofori, et vadit per ipsa Genebrosa, et protenditur usque in Pujum qui dicunt Alterola, et ex inde vadit et pervenit usque in collum, qui dicunt Bugo“.
La parròquia de Sant Miquel de la Cot al segle XI (25 de gener de 1028)
Gavall i la seva muller Ermessenda venen al monestir de Sant Pere de Besalú un alou situat a Sacot, pel preu de 40 unces o 2.000 sous. S’esmenten les afrontacions.
"In nomine Domini. Ego Gavallus et uxor mea nomine Ermesindis, femina, venditores sumus a cenobio Sancti Petri et Sancti Primi et Annifredo abbate et ad ipsis monacis qui in supra scripto cenobio Deo militant, presentis vel futuris. Per hac scriptura vendicionis nostre vendimus nos vobis alodem nostrum proprium quod nos habemus et tenemus in comitatu Bisuldunense, in locum que dicunt Cute vel Elzedel, et est predictus alodes mansos, casas vel domos, terras vel vineas
Original: Conservat, al començament del segle XX, a l’arxiu particular de Francesc Monsalvatje.
Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas…, vol. XI, Colección diplomática del condado de Besalú, Olot 1901, doc. 284, pàgs. 292-294.
Traducció
"En nom del Senyor. Jo Gavall i la meva muller anomenada Ermessenda, dona, som venedors al cenobi de Sant Pere i Sant Prim i a l’abad Anfred i als monjos que en el dit cenobi serveixen Déu, tant els presents com els futurs. Per aquesta nostra escriptura de venda, nosaltres us venem el nostre alou propi que tenim i que posseïm al comtat de Besalú, al lloc que diuen Sa Cot Elzedell, i el dit alou és format per masos, cases i habitatges, terres i vinyes […], llocs cultivats i erms, horts, amb els hortals, amb tot tipus d’arbres, així com amb trilles, prats, pastures, selves, matollars i boscs, fonts, rieres, roques, muntanyes, turons, indrets plans i abruptes, conreats i erms, tot allò que hi tenim o hi hem de tenir, hi posseïm o hi hem de posseir, amb diverses plantacions i amb tot tipus d’edificis, amb els seus límits i pedres i termes, i amb llurs entrades i sortides. Tot això ens prové per compra i a la dita Ermessenda, dona, per la meva dècima, o per qualsevol altra procedència o autoritat. I afronta a la part de llevant amb el coll que diuen Buc i [el límit] se’n va seguint recte pel mig del pla que diuen Torn i va fins al coll que diuen Nabera, sota el prat que anomenen Caselles, fins a la via que va de Santa Pau fins a Bas i a tot arreu, i s’enfila a la muntanya que diuen Recoc i segueix per la serra i baixa fins al coll que diuen Bassols i s’enfila per la roqueta i es dirigeix fins al cim del Mont Fred, a migjorn davalla del Mont Fred i ve fins al castell que diuen Colltort i va fins al camp que anomenen Albaric i inclou tota aquesta esplanada1 […] i s’enfila a la riba naixent del Far i es dirigeix per la serra fins a la Roca Lladra; a ponent, des de la Roca Lladra baixa fins al Corb i va fins al cim del Pujol i d’aquí se’n va fins al damunt de l’església de Sant Cristòfol; a tramuntana se’n va sobre la dita església de Sant Cristòfol i va per la Ginebrosa i es dirigeix fins al puig anomenat Astrol i d’aquí va i torna al coll anomenat Buc2. Tot allò inclòs en aquestes afrontacions i que nosaltres venedors tenim o hem de tenir, d’acord amb els signes i senyals3, i tot allò que hom pot [dir] i anomenar des del lloc més baix al lloc més alt, així us ho venem íntegrament, amb les seves entrades i sortides i sense cap limitació, pel preu que rebem de vosaltres compradors, 40 unces d’or o d’argent, que corresponen a 2000 sous i és manifest. De manera que si nosaltres venedors o qualsevol home vivent tergiversés aquesta nostra escriptura de venda per anar-hi en contra o la gosés violar, que no pugui fer-ho i que a més a més hagi de pagar amb les seves millores tot el més amunt anomenat i que en endavant la nostra venda romangui amb aquestes característiques ferma per sempre més. Aquesta carta de venda fou feta el dia 8 de les calendes de febrer de l’any 32 del regnat del rei Robert. Signatura Gavall, signatura d’Ermessenda, nosaltres els dits venedors que fem aquesta venda i rebem el preu i signem i preguem els testimonis que signin. Signatura de Sunyer Guadall. Signatura de Pere Arnulf. Signatura de Sunyer Bonfill. Signatura de Mir Giscafred. Signatura de Bonhome de Llagostera. Signatura de Mir Gausfred, que va escriure aquesta escriptura de venda, amb lletres raspades on diu regressios earum i en un altre lloc que diu homo, el dia i l’any esmentats més amunt."
(Trad.: Jordi Bolòs i Masclans)
1 A l’alta edat mitjana, inicialment, la paraula camp" tingué més aviat el sentit de lloc obert, esplanada; en un segon moment, prengué el significat de terra de conreu.
2 Aquestes afrontacions, de fet, corresponen als límits de la parròquia de Sant Miquel de Sacot; això però no ens ha de permetre pas d’assegurar que l’alou venut s’estengués obligatòriament per tot el terme parroquial, malgrat que, d’acord amb el seu preu, havia d’ésser força ampli.
3 Traducció molt hipotètica. Estrictament cal relacionar stacnealis més aviat amb estany. Hom també podria suposar una relació amb estaca o estaló.
Després d’un període de més de dos segles sense cap notícia referent a Sant Miquel de la Cot, l’any 1252 el papa Innocent IV atorgà una butlla a l’abat de Sant Pere de Besalú, Arnau, que confirmava la possessió de les esglésies de Santa Maria de Batet, Sant Esteve d’Olot i Sant Miquel de la Cot al monestir de Besalú: “Quapropter dilecti in Domini filii, vestris postulationibus concurrentes asensu Sanctae Mariae de Bateto, Sancti Michaelis de Cote et Sancti Stephani de Oloto ecclesias vestras cum pertinentiis et juribus suis Gerundensis Diocesis, quarum proventus ut proponitis, consueverunt communibus monachorum ipsius monasterii usibus ministran, sicut eas pacifice obtinetis, et a tempore cuius non ex tat memoria hactenus possidetis vobis et per vos eidem monasterio auctoritate Apostolica confirmamus”.
Amb tot, la situació de les parròquies d’Olot i de la Cot no restà definitivament aclarida fins a l’any següent en què, en qualitat de delegats apostòlics, l’abat de Vilabertran i els priors de Lledó i de Santa Maria d’Olm sentenciaren la subjecció de totes dues a Sant Pere de Besalú. Per aquest motiu, el seu abat era qui conferia el benifet de la rectoria de Sant Miquel de la Cot i presentava al bisbe de Girona el seu candidat perquè fos confirmat i prengués possessió del càrrec.
Si les informacions sobre la parròquia de la Cot són escasses però substancioses fins arribar al segle XIV, durant aquest segle i el següent no són gaire més nombroses i molt menys importants. Així, l’any 1362, “Sancti Michaelis de Cote” apareix en el Llibre verd del capítol de Girona; deu anys després, el rei Pere III de Catalunya-Aragó es vengué els drets de bovatge de diferents parròquies, entre elles la de “Sacot”, per a poder afrontar les despeses de la guerra de Sardenya i, el 1391, aquesta parròquia rebé la quantitat de 10 sous d’Hug, baró de Santa Pau, segons havia disposat en el seu testament.
Al segle XV, Sant Miquel de la Cot no gaudí de gaires mitjans econòmics, com demostra el fet que només hi haguessin dos altars, un dedicat a sant Miquel i l’altre a la Mare de Déu, i que la major part d’objectes metàl·lics fossin de llautó.
Aquesta situació es mantingué durant la major part del segle XVI, com informen les visites pastorals realitzades pels bisbes gironins o pels seus vicaris, ja que, l’any 1517, el rector era absent i la parròquia molt abandonada, i, el 1569, hagué d’ésser restaurada a causa del seu lamentable estat. Tanmateix, des d’aquest moment, Sant Miquel de la Cot començà a prosperar, instituintse, l’any 1626, la confraria del Roser, motiu pel qual fou canviada l’advocació de l’altar de la Mare de Déu i es creàun nou altar, el de Sant Joan Baptista; l’any 1679 la parròquia arribà a tenir tots els objectes de culte d’argent.
El 1722, el bisbe de Girona, Josep de Taverner i d’Ardena, ordenà al rector de la Cot adobar la pica baptismal, en un termini màxim d’un any, per tal d’evitar que els feligresos d’aquesta parròquia haguessin de fer grans desplaçaments per a batejar els seus fills.
El temple de Sant Miquel de la Cot fou ampliat i profundament remodelat a la segona meitat del segle XVIII seguint l’estil greco-romà, reforma que possibilità la creació de dos nous altars, els del Sant Crist i de les Animes, que ja existien l’any 1825. (JFC)
Església
L’església de Sant Miquel de la Cot era un petit edifici romànic d’una nau rectangular capçada vers llevant per un absis semicircular, construïda amb un aparell de carreus grossos arrenglerats. La porta era coberta amb un arc adovellat i tenia un guardapols.
Una petita finestra de doble esqueixada s’obria a la façana de ponent i el campanar, d’espadanya, de dos ulls, era de la mateixa amplada que el frontispici, del qual constituïa la continuació.
Fou enderrocada al segle XVIII per tal de construir al seu lloc l’edifici actual. Només fou aprofitada la façana de ponent, la qual fou encabida a la façana del temple que hom pot veure avui. (ANM)
Pica
Al costat de l’entrada de ponent, als peus de l’església, al sector de tramuntana i sota una escala, és conservada actualment una pica baptismal romànica. Fins a la restauració de l’església era col·locada al costat oposat, també a l’entrada de l’església.
Pica baptismal, un exemplar molt senzill i auster, conservat a l’interior del’església.
A. Martí
És una peça de pedra calcària de forma semisfèrica, que s’estreny aproximadament a uns 37 cm de la boca o vora superior. Aquesta pica recolza directament sobre el terra, amb una base o suport d’uns 15 cm d’alçada.
El seu interior conserva el forat —aproximadament d’uns 6 cm de diàmetre— que permetia l’ús baptismal d’aquest objecte litúrgic. A la part superior conserva una tapa metàl·lica de coure, posterior.
La seva alçada exterior és d’uns 73 cm. El diàmetre més exterior de la boca és d’uns 88 cm aproximadament i el diàmetre més interior és de 69 cm. El gruix de les parets d’aquesta pica, determinat per la diferència dels dos diàmetres anteriors, és d’uns 9 cm aproximadament; la seva fondària és de 39 cm.
A la part superior hi ha una mena de motllura, d’uns 10 cm d’amplària, llisa, sense cap tipus de decoració, la qual forma un ressalt de perfil convex.
Aquesta pica és semblant a moltes altres d’aquesta comarca; si bé presenta una forma molt similar és, en canvi, molt més austera en la decoració. Hom podria datar-la cap a la segona meitat del segle XII, en el corrent romànic d’aquesta zona. (ISB)
Bibliografia
- Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas…, vols. III, XI, XII I XVII, Imprenta y Librería de Juan Bonet, Olot 1889-1908.
- Joan Pagès i Pons: La parròquia de Sant Miquel de la Cot, en el transcurs del temps, “Annals 1979”, Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i comarca, Olot 1980, pàgs. 193-237.
- Josep Murlà i Giralt: Notícia dels temples de l’Ardiaconat de Besalú a través d’un document dels bisbe Josep de Taverner i d’Ardena, “IV Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú”, vol. I, Olot 1980, pàgs. 155-194. (JFC)