Resultats de la cerca
Es mostren 255 resultats
mot diminutiu
Gramàtica
En el procés de la derivació, mot obtingut mitjançant l’addició al mot primitiu d’un sufix que indica disminució.
La disminució, generalment quantitativa casa caseta, pot indicar uns altres matisos, com ara afecte mare marona, llàstima dona doneta, ironia home homenet Sovint un diminutiu perd el significat de disminució i esdevé independent semànticament forca forquilla
Christian Dietrich Grabbe
Teatre
Dramaturg alemany.
Marcà la transició del romantisme al realisme Les seves obres més importants són Scherz , Satire , Ironie und tiefere Bedeutung ‘Burla, sàtira, ironia i significat profund’, 1822, Marius und Sulla 1823, Don Juan und Faust 1829 i Hannibal 1834
Christian Morgenstern
Literatura alemanya
Poeta alemany.
Precursor del surrealisme, en la seva obra es barreja la ironia grotesca amb un cert misticisme És autor de Galgenlieder ‘Cants del patíbul’, 1905, Einkehr ‘Parada’, 1910 i Stufen ‘Graons’, 1918, que és una mena de professió de fe
Jules Laforgue
Literatura francesa
Poeta francès.
Ateu, cientista i misogin, les seves obres gairebé toquen el decadentisme matisat per la ironia, i palesen un sentiment de frustració i una recerca de formes noves Les complaintes 1885, L’imitation de Notre-Dame la Lune 1886, Des fleurs de bonne volonté 1890 i Moralités légendaires 1887, recull de contes
Tadeusz Nowakowski
Literatura
Escriptor polonès.
Durant la Segona Guerra Mundial fou internat en un camp de concentració Les seves novelles tracten amb ironia i sentit del grotesc problemes relacionats amb l’odi racial i els prejudicis ideològics D’entre les seves obres cal esmentar Piknik wolności ‘El pícnic de la llibertat’ 1959 i Syn zadżumionych ‘Fill d’empestats’, 1959
La Catalunya pintoresca
Àlbum de dibuixos de Xavier Nogués amb texts de Francesc Pujols i pròleg de Joan Sacs, editat per Salvat-Papasseit el 1919 (reeditat el 1933 i el 1947).
La sèrie, que havia estat iniciada a la Revista Nova , supera amb escreix el pintoresquisme i la categoria del simple dibuix humorístic Esdevingué l’obra típica de l’ala realista del Noucentisme, d’equilibrada composició i d’una aguda, però mai estrident, ironia Bona part dels originals són al Museu d’Art Modern de Barcelona
Estampa Popular Valenciana
Moviment artístic format a València vers el 1963 com a ressò, amb característiques pròpies, d’un moviment homònim impulsat per artistes com José Ortega, de Ciudad Real.
Les seves notes diferencials procedien dels plantejaments que possibilitaren el corrent Crònica de la Realitat Fou important el paper que hi tingué el crític Tomàs Llorens Hi collaboraren, amb l’Equip Crònica, Martí Quinto, Juan Antonio Toledo, Marí, Josep Maria Gorris, etc Empraren la ironia, els contrasts significatius i imatges aparentment estereotipades, unint al realisme la imaginació satírica
Nicolaas Beets
Literatura
Cristianisme
Escriptor holandès, clergue protestant i professor a la Universitat d’Utrecht.
Començà amb poemes narratius a la manera de Byron, però és conegut per Camera Obscura 1839 i, en versió definitiva, 1854, publicat amb el pseudònim de Hildebrand , on recollí narracions que denoten, per la seva aguda observació i ironia, la influència de Dickens i dels humoristes anglesos També és autor dels texts morals Dichtwerken 1875-1900
El giravolt de maig
Música
Òpera còmica en un acte, amb text de Josep Carner i música d’Eduard Toldrà, estrenada el 1928 al Palau de la Música Catalana de Barcelona, amb figurins de Xavier Nogués.
Tributària del mite de la primavera, és un joc d’enginy que narra uns amors desiguals, en un hostal del s XVIII, frustrats pel triomf del seny El text, fi i no exempt d’ironia, i la música, que reflecteix l’època amb un llenguatge modern, ple de concisió i de claredat, en fan l’òpera del Noucentisme català per excellència
Raúl Brandāo
Literatura
Escriptor portuguès.
Fou un precusor de l’existencialisme, de la literatura de l’absurd, etc, principalment amb les novelles A farsa 1903, Os pobres 1906, Humus 1917, O pobre de pedir 1931, etc Escriví també teatre d’avantguarda Teatro 1923 Com a poeta creà un estil molt personal, ple de metàfores, i en el qual la tendresa alterna amb la ironia i el sarcasme