Resultats de la cerca

És autor de L’inquiétude religieuse 1901 i 1909, exponent de l’espiritualisme francès filosòfic i literari, Sainte Chantal 1912, Histoire littéraire du sentiment religieux en France 1916-36, Pour le romantisme 1923, La poésie pure i Prière et poésie 1927, on sosté la tesi que la poesia és un fenomen irracional intuïtiu

Algunes de les fòbies socials més habituals tenen lloc davant situacions com ara parlar en públic, anar a entrevistes, participar en festes, actes socials o altres El subjecte tem, sobretot, actuar d’un mode que sigui humiliant o compromès per a ell L’exposició a aquests contextos socials temuts provoca una resposta gairebé immediata de malestar i d’ansietat excessiva i irracional que pot derivar en una crisi d’angoixa

Intentà de sintetitzar el pensament de Schelling, Hegel i Schopenhauer a través de la seva filosofia de l’inconscient aquest, principi creador del món, és irracional com la voluntat segons Schopenhauer, però esdevé conscient al final de l’evolució històrica Escriví Philosophie des Unbewussten ‘Filosofia de l’inconscient’, 1869, Schellings positive Philosophie als Einheit von Hegel und Schopenhauer ‘La filosofia positiva de Schelling com a unitat de Hegel i Schopenhauer’, 1869 i Die Religion des Geistes ‘La religió de l’esperit’, 1882

Deixeble de Plotí i especialment preocupat per la temàtica eticoreligiosa, amb els seus quinze llibres Contra els cristians , que Teodosi II féu cremar el 435, volgué apartar la intellectualitat pagana d’una religió que considerava irracional Influí sobre l’Occident medieval, sobretot amb l' Isagoge , o introducció a les Categories d’Aristòtil, que Boeci traduí al llatí i on era plantejat el problema dels universals un dels temes abordats en l’obra i que ha estat més tradicionalment conegut és el tipificat en l' arbre de Porfiri

En obres menors del cicle troià Etiòpida i Petita Ilíada apareix la seva discussió amb Ulisses per la possessió de les armes d’Aquilles, durant els funerals d’aquest, i la follia que, en no aconseguir-les, el portà al suïcidi En els Epinicis , Píndar fa responsable Ulisses d’aquesta mort Sòfocles, en la tragèdia Àiax , analitza el procés irracional que el condueix a la mort El tema fou tractat encara per Ovidi a Les metamorfosis i passà a la literatura occidental, on fou desenvolupat, entre d’altres, per Hernando de Acuña i Ugo Foscolo En el Raonament de Telamó i Ulisses , Roís…

Hom l’expressa abreujadament mitjançant la notació a 0 + a 1 / b 1 + a 2 / b 2 + a 3 / b 3 + Són emprades per a representar nombres irracionals Així, si α 0 és un nombre irracional positiu, i n ≥0, α 0 admet l’expressió on u n és la part entera de α i α n ≥1 és definit per la relació de recurrència α n - 1 = u n - 1 + 1/α n , n≥1 La successió u n n ≥ 0 és el desenvolupament de α 0 en fracció contínua , i els coeficients u n són els quocients incomplets de la fracció contínua Un exemple d’aquest tipus de desenvolupament és el del nombre π/4, fet per William Brouncker

Estudià probablement a Atenes i residí a Alexandria, on fundà una escola matemàtica Desenvolupà les seves teories en els Elements , en 13 volums Donà un tractament lògic a la geometria i la dotà d’un cos d’axiomes i de postulats que feren que fos considerada l’única geometria possible durant 19 segles, fins a l’aparició de geometries no euclidianes, les quals no segueixen els seus postulats Estudià les fraccions i les proporcions i enuncià una teoria dels nombres Demostrà que la sèrie de nombres primers és indefinida i que és un nombre irracional Ideà un procés de càlcul per a…

Influït per Kant, Fries, De Wette i Schleiermacher, es plantejà com a qüestió clau com presentar l’essència i la veritat de la religió conceptualment i científicament Per a ell la relació amb el diví no és referida al jo, sinó a Déu Aquesta relació constitueix la religió La religió no es pot derivar de les dades materials o bé de les funcions ideals de l’esperit, sinó que Comença amb ella mateixa i es presenta contínuament relacionada amb el “tot altre”, el “numinós”, el sant El caràcter inexpressable del sant com a categoria religiosa a priori i l’exposició de l’irracional en la…

En el món grec es destacaren ja des del començament les dues concepcions que aparegueren més tard a Roma d’una banda, el fat com a destí, consistent en una força suprema irracional i, per tant, imprevisible i canviant, i de l’altra, com a llei impersonal superior als déus i als homes εἱμαρμένη, μοῖρα, que és la darrera garantia de racionalitat del cosmos En l’estoïcisme esdevingué el primer principi de generació de tot i rebé atributs religiosos explícits i fins i tot unes personificacions divines τύχη a Grècia, fortuna a Roma En moltes altres religions i concepcions de la vida…