Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
pentè
Química
Cadascun dels alquens isòmers de fórmula C5H1 0
.
L’1-pentè és un líquid incolor, soluble en alcohol i èter i insoluble en l’aigua, que bull a 30°C Hom l’obté del petroli És emprat com a additiu per a fuel d’alt nombre d’octà El 2-pentè, el qual presenta isomeria geomètrica, és un líquid que bull a 36-37°C i és emprat com a inhibidor de polimeritzacions
Richard Emil Erlenmeyer
Química
Químic alemany, professor a les universitats de Frankfurt, Heidelberg i Munic.
Juntament amb Butlerov proposà una fórmula del naftalè, d’acord amb la teoria de FA Kekulé, i estudià qüestions d’estructura i de valència en els composts orgànics Descobrí l’àcid isobutíric, la isomeria de l’àcid cinàmic, la transposició pinacolínica i la síntesi de la tirosina Ideà el tipus de matràs que duu el seu nom, molt emprat actualment
α-pinè
Química
Hidrocarbur monoterpènic bicíclic insaturat, principal constituent de l’essència de trementina.
Presenta isomeria òptica i existeix en dues formes, R i S És un líquid incolor, d’olor terpènica, que bull a 156°C té una densitat de 0,8582 És soluble en alcohol, èter i cloroform Hom l’empra com a dissolvent de ceres i vernissos, intermedi de síntesi d’altres composts terpènics càmfora , camfè , additiu per a olis lubrificants i en la preparació de resines sintètiques
carboni asimètric
Química
Àtom de carboni enllaçat a quatre àtoms o grups diferents.
Un àtom de carboni asimètric confereix una dissimetria a la molècula que el conté, i en conseqüència aquesta presenta activitat òptica La distribució diferent dels quatre substituents del carboni asimètric, de manera que es formin dues molècules les configuracions de les quals tinguin la mateixa relació que hi ha entre un objecte i la seva imatge en un mirall, dóna lloc a l’existència de dos isòmers òpticament actius isomeria
fulvè
Química
Hidrocarbur derivat del fulvè per substitució dels hidrògens del radical metilè per radicals R i R´.
Els fulvens constitueixen un grup d’hidrocarburs amb una certa aromaticitat tenen moments dipolars amplis, i en la majoria d’ells no es presenta la isomeria cis-trans , puix que el doble enllaç exocíclic té un elevat caràcter d’enllaç simple En general, tenen molta reactivitat, es polimeritzen fàcilment i són susceptibles a l’atac per radicals lliures Poden funcionar en la reacció de Diels-Alder com a diens o com a dienòfils
estereoisòmer
Química
Dit de cadascun dels composts que presenten estereoisomeria
.
Els estereoisòmers que són imatge especular l’un de l’altre són anomenats enantiòmers o enantiomorfs , o antípodes Per exemple, els àcids + tàrtric i - tàrtric Puix que les interaccions internes entre àtoms i grups d’una mateixa molècula són les mateixes en cadascun dels enantiòmers, aquests es comporten idènticament enfront dels reactius químics no quirals simètrics, amb els quals reaccionen amb la mateixa velocitat Així mateix, totes llurs propietats físiques escalars, no dissimètriques punt de fusió, punt d’ebullició, densitat, espectre d’absorció infraroja, etc, són…
oxima
Química
Cadascun dels composts orgànics que contenen el grup C=N-OH, obtinguts per condensació d’un aldehid o d’una cetona amb la hidroxilamina en un medi aquós o alcohòlic:
.
Hom pot també obtenir-les per reacció de l’àcid nitrós amb substàncies que contenen grups metilè activats Les oximes derivades d’aldehids i cetones no simètrics presenten isomeria geomètrica, i existeixen en dues formes, anomenades sin i anti , de propietats ben diferenciades Les oximes, que són generalment sòlides, són emprades en la purificació i la caracterització de composts carbonílics, atesa la facilitat amb què regeneren el compost carbonílic de partida, i també com a intermediàries de síntesi La reacció més important que experimenten és la transposició de Beckmann,…
Josep Pascual i Vila
Química
Químic.
Estudià ciències i farmàcia a Barcelona i completà la seva formació a Alemanya i Àustria Fou catedràtic de química orgànica a Salamanca 1922 i Sevilla 1925-34 a la Universitat Autònoma de Barcelona ocupà la càtedra de química tècnica 1934-41 i, a la Universitat de Barcelona, la de química orgànica 1941-65 Fou director de l’Instituto de Química del Centro de Investigación y Desarrollo del CSIC, on formà l’anomenada Escola de Barcelona d’investigadors de química orgànica Fou acadèmic de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales 1963, i president de la Reial Acadèmia de Ciències…