Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
cicle de les pentoses

Cicle de les pentoses
©
Bioquímica
Via oxidativa, possible en animals i vegetals, anomenada també cicle de la pentosa-fosfat, que permet d’obtenir energia a partir de la glucosa, amb despesa d’oxigen, mitjançant dues deshidrogenacions i una descarboxilació, que condueix a la formació de ribulosa-5-fosfat.
L’hidrogen arrencat redueix el NADP, que passa a NADPH 2 La ribulosa-5-fosfat dóna, per isomerització, xilulosa-5-fosfat i ribosa-5-fosfat, que s’interaccionen en una sèrie d’equilibris fins a regenerar glucosa-6-fosfat, amb la qual torna a començar el cicle L’oxidació d’una molècula de glucosa exigeix sis voltes del cicle, i forma 12 molècules de NADH 2 que, si continua oxidant-se fins a donar aigua i NADP cadena dels citocroms , condueix a la síntesi de 36 molècules d’ATP, rendiment gairebé tan eficient com el del cicle de Krebs Bé que aquest darrer és més flexible en cas de…
poliol
Alimentació
Química
Sèrie de polialcohols obtinguts per hidrogenació de sucres.
Molts apareixen de forma natural en fruites, algues i fongs La primera matèria per a la seva obtenció són els polisacàrids midó de blat de moro, blat, etc Com que provoquen retenció de l’aigua, s’anomenen també humectants i, en congelats, crioprotectors El seu sabor dolç fa que s’utilitzin com a edulcorants Els poliols es metabolitzen de manera diferent als carbohidrats com el sucre, la glucosa o el midó Sols s’absorbeixen al budell prim parcialment, i una fracció considerable arriba al budell gros, on fermenta per la flora bacteriana Per això tenen un valor calòric baix al voltant de 2,4…
craqueig
Química
Procés de transformació de determinades fraccions del petroli en unes altres de més lleugeres, per l’efecte combinat de la temperatura, la pressió i, en alguns casos, d’un catalitzador.
Per l’acció de la temperatura, els hidrocarburs que constitueixen una fracció del petroli es descomponen formant radicals que, per una successió de reaccions, duen a la formació d’hidrocarburs de pes molecular més petit trencament d’enllaços C-C i dels corresponents alquens trencament d’enllaços C-H i, en darrer terme, si la reacció no s’atura, a carbó i hidrogen Aquest procés, anomenat craqueig tèrmic , fou ideat per William MBurton el 1912, i fou emprat comercialment per la Standard Oil Company des del 1913 per a l’obtenció de gasolina a partir de fraccions pesants del petroli Des del 1941…
refineria

Representació esquemàtica i simplificada d’una refineria on figuren les unitats de: fraccionament, gasos, hidrorefinatge, reforming i cracking catalític
© Fototeca.cat
Química
Conjunt d’instal·lacions industrials en les quals hom transforma el petroli brut en productes acabats, tals com els carburants, els combustibles, els lubrificants, els gasos liqüefactes, els asfalts, etc.
En general hom projecta les refineries per al proveïment del mercat energètic darrerament, però, el desenvolupament de la petroquímica ha fet concebre un nou tipus de refineria, la refineria petroquímica, en la qual el petroli brut és transformat totalment en productes intermedis emprats com a primeres matèries de síntesi La senzillesa o la complexitat de les installacions d’una refineria depenen de la diversitat i del grau d’especificació dels productes que ha de subministrar, com també de la variabilitat o de la constància de les característiques del petroli brut que hom ha de tractar…
sèrie acetilènica
Química
Sèrie d’hidrocarbur alifàtics insaturats, de fórmula general CnH2n-2, constituïda per l’acetilè i els seus homòlegs superiors, que es caracteritza per la presència d’un enllaç.
Per extensió, conjunt dels composts orgànics en la molècula dels quals existeix almenys un enllaç triple La presència d’un enllaç d’aquest tipus confereix als composts acetilènics propietats físiques i químiques peculiars, talment que és fàcil de distingir-los de llurs isòmers que contenen dos enllaços dobles Químicament, el triple enllaç és molt reactiu i es caracteritza, en especial, per la possibilitat d’addicionar, en condicions adequades i en presència de catalitzadors, nombroses substàncies, tals com, per exemple hidrogen amb formació d’un derivat etilènic, susceptible d’ésser reduït…
àcid gras

Principals àcids grassos
©
Bioquímica
Àcid carboxílic monopròtic present en els greixos naturals (sobretot en forma d’èster del glicerol) i en les ceres.
Pràcticament, tots els àcids grassos són composts alifàtics, saturats o insaturats, de cadena no ramificada, i tenen un nombre parell d’àtoms de carboni Les excepcions són l’àcid isovaleriànic i alguns altres àcids de cadena ramificada presents en ceres o en bacteris, tals com l’àcid tuberculoesteàric alguns àcids lineals de nombre de carbonis senar, presents en el greix dels cabells humans alguns àcids derivats del ciclopropà, del ciclopropè o del ciclopentè, presents en alguns olis vegetals Per extensió, hom anomena de vegades, impròpiament, àcids grassos tots els àcids de fórmula general C…
alcà
Química
Cadascun dels hidrocarburs saturats
de cadena oberta, de fórmula general C n
H₂ n
₊₂ presents en el petroli i en el gas natural.
A causa de llur poca reactivitat química s’anomenen també parafines El més simple és el metà Els altres alcans en deriven formalment per successives insercions de metilens —CH₂— Llur conjunt constitueix una sèrie homòloga A partir del quart membre de la sèrie apareix la possibilitat d'isomeria per ramificació de la cadena de carbonis En efecte, a la fórmula C₄H₁₀ corresponen ja dos composts diferents i el nombre d’isòmers creix molt ràpidament a mesura que el nombre de carbonis augmenta El nom dels alcans lineals , llevat dels quatre primers, s’obté combinant un prefix numeral, derivat del…
platí
Platí
© Fototeca.cat
Química
Element metàl·lic de transició, de nombre atòmic 78, pertanyent al grup VIIIB de la taula periòdica.
Fou descobert el 1735 per Antonio de Ulloa a l’Amèrica del Sud Dona nom al grup de metalls constituït per ruteni, rodi, palladi, osmi, iridi i el mateix platí, els quals presenten propietats en molts casos similars i ocorren sovint conjuntament a la natura El platí és un element rar, i constitueix un 10 -6 per cent del pes de l’escorça terrestre Es troba principalment a la natura en forma nativa, associat amb els altres elements del seu grup i, en molt més petita proporció, en diverses menes de níquel i coure, de les quals hom pot obtenir-lo dels residus del refinatge electrolític dels…
petroquímica
Tecnologia
Química
Conjunt de tècniques que tenen per objecte l’obtenció de productes químics per síntesi de productes derivats del petroli.
Hom pot classificar les tècniques petroquímiques en dos grans grups processos d’obtenció de productes bàsics de síntesi i processos de fabricació de derivats dels productes bàsics anteriors Dins el primer grup hom distingeix l’obtenció de l’hidrogen i del gas de síntesi, la fabricació d’olefines, d’acetilè, d’aromàtics i d’hidrocarburs de quatre carbonis Per a l’obtenció d’hidrogen i de gas de síntesi hom parteix del gas natural als EUA i de la nafta a Europa i al Japó Els processos emprats són els de reforming amb vapor d’aigua i el d’oxidació parcial El reforming amb vapor d’aigua es…
metabolisme

Metabolisme
©
Bioquímica
Conjunt de les reaccions bioquímiques que tenen lloc en els éssers vius.
El metabolisme agrupa les funcions vitals de la nutrició, o incorporació de les primeres matèries o metabòlits, la respiració , que possibilita l’oxidació total o parcial d’aqueixes substàncies i produeix energia química, i la síntesi , a partir de l’energia, de les molècules estructurals, les quals són els components plàstics de la matèria viva La biosfera funciona com un sistema dins el qual es produeixen canvis cíclics de les substàncies, originats per l’acció de l’energia solar rebuda directament dels raigs lluminosos o indirectament de les radiacions solars emmagatzemades en substàncies…