Resultats de la cerca

Vida Fou fill del músic Jacint Juncà La catedral de Vic fou, probablement, el lloc on es formà, sota el mestratge d’Antoni Jordi El 1789 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral de Tarragona, en la qual succeí al mestre Antoni Milà Feu oposicions, infructuosament, per als mestratges de capella de les seus de València 1793 i Granada 1796 La major part de la seva obra es conserva a la seu de Tarragona Compongué abundant música litúrgica -motets, responsoris, lamentacions- i música religiosa en romanç -villancets, càntics, goigs, rosaris- Així mateix, escriví un tractat de teoria de…

Es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat Fou, de ben jove, vicemestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona El 1769 feu oposicions per a la plaça de mestre de capella de Las Descalzas Reales de Madrid, que no aconseguí També intentà, infructuosament, obtenir la plaça a la seu de Màlaga, i el 1774, a la catedral de Girona, on guanyà les oposicions com a successor de Manuel Gònima El 1780 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Toledo, on romangué durant dotze anys Es jubilà el 1792 i per reial ordre fou nomenat canonge de Girona El seu catàleg és format bàsicament per…

Sorgit els anys vint amb l’assentament de població immigrada amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929, després del 1960 tornà a ser un centre d’immigració important Una gran part de la població era gitana El 1971 tenia prop de 700 barraques i una població de 3 270 h El 1989 s’enderrocaren les darreres barraques que havien anat minvant els anys precedents El seu nom sembla que prové del mot francès butte que li donaren les tropes napoleòniques El general Zapatero 1854 hi feu construir un edifici militar, dit el Castell Fou lloc d’execucions en la guerra civil de 1936-39 i en la…

Estudià a Barcelona, i freqüentà la penya del Niu Guerrer Establert a Vilajuïga, hi explotà les aigües, i fundà el balneari de Vilajuïga i una llar cultural Aplegà una important collecció de peces arqueològiques, conservada al castell del Joncar Roses

Fundat el 1981 amb l’objectiu de promocionar el motociclisme Han organitzat concentracions per a motos de carretera, motos d’època i trials Del 1986 al 1994 organitzaren competicions puntuables per al Campionat de Catalunya de motocròs al Circuit de Motocròs del Joncar i des del 2002 ho fan al Circuit Pallars Jussà de Motocròs

Aquest sector era, al segle XV, inundat per les aigües marines Al segle XVIII hom construí la séquia de la Llacuna 1716, anomenada també de Vòrbom , en record del seu dissenyador, l’enginyer Prosper de Verboom, i el municipi de Barcelona hi disposava de pasturatges el Joncar L’estany que donà nom a la Llacuna fou dessecat al començament del segle XIX, i el rec, els primers anys del segle XX

Exercí de llibreter entre el 1927 i el 1957 Fou collaborador de la “Biblioteca Sabadellenca”, presidí el Museu de la Ciutat de Sabadell i formà part de la Fundació Bosch i Cardellach Collaborà a “Diari de Sabadell”, “Revista de Sabadell”, “Sabadell Federal”, “L’Avenir” i “Garba”, entre d’altres És autor dels reculls poètics Flames d’amor i de pietat 1919 i Bloc 1963, i dels volums de narracions El tribut 1922, Ànimes i accions 1928 i Jardí de nois i noies 1962 El 1959 publicà la novella El Joncar Pel que fa al teatre, és autor de l’assaig Contra el teatre català d’avui 1931 i de…

El poble de Florejacs és situat al sector nord-occidental del terme, entre els barrancs del Joncar i de Gravet El lloc de Florejacs és conegut des de l’any 1082, en què Arnau i la seva esposa Guisla donaren a la canònica de Santa Maria de la Seu els castells de Claret i de Valltallada, situats dins el terme de Guissona el castell de Valltallada afrontava a tramuntana amb el terme de Floriacus Pocs anys més tard, en el testament de Galceran Erimà, feudatari o castlà del castell de Florejacs, datat el 1094, hom troba la primera menció de l’església de l’indret segons consta en…

Antigament el blanquer era un menestral que adobava les pells amb tanins vegetals roldor, sumac i escorces després d’haver fet els treballs de ribera, neteja i eliminació de substàncies no útils pèls, etc fins a obtenir pells “en blanc” —d’on deriva el nom de l’ofici—, que eren lliurades a l'assaonador Els blanquers s’organitzaren en gremi a Barcelona i a Perpinyà al s XIII A València, la blanqueria musulmana fou continuada pels menestrals cristians al s XIII i rebé, com a Barcelona, ordinacions de Joan I s XIV A Palma Mallorca, blanquers i assaonadors units obtingueren ordinacions el 1420 La…