Resultats de la cerca
Es mostren 353 resultats
acta
Dret
Document formal que constata un fet, una convenció, una obligació, una deliberació, un acord o una manifestació de voluntat a fi que en quedi constància.
Les lleis regulen diferents tipus d’actes, amb diverses formalitats per a cada una d’elles Així, han de constar en acta els acords i les deliberacions dels organismes públics parlament, consell de ministres, consell municipal, entitats públiques, etc i dels privats societat mercantil, associació, jurat per a atorgar un premi, tribunal d’oposicions, consell de família, etc hom estén també acta dels fets transcendents per a l’estat civil de les persones naixement, matrimoni, emancipació, defunció, etc consten també en acta el pagament de la indemnització causada per una expropiació, les…
combinatòria
Filosofia
En Ramon Llull, sistema deductiu concebut com a mètode infal·lible de recerca de la veritat i d’adquisició de coneixements nous.
D’acord amb el sistema de pensament de l’època, centrat entorn del raonament sillogístic, Llull, per a assolir el seu propòsit, hagué de resoldre la doble qüestió seguënt primer, donat un subjecte, trobar tots els predicats possibles, i viceversa, donat un predicat, trobar tots els subjectes possibles i segon, trobar el terme mitjà que permeti de reunir dos judicis en un sillogisme Amb aquest fi Llull començà assignant als nou conceptes de cada sèrie d’elements de l’art lulliana principis absoluts i relatius, regles, subjectes, virtuts i vicis una lletra de l’alfabet, de la B a…
judici de cognició
Dret processal
Tipus de procés civil, oposat com a categoria a l’anomenat procés d’execució, però equivalent, segons la legislació processal espanyola, a un d’intermedi entre el judici verbal i el de menor quantia.
És considerat un dels judicis ordinaris
fet
Filosofia
Allò que és o que succeeix realment.
Com a quelcom que ha estat fet factum, res gesta , sovint és entès també com a contingent facticitat, per tal com podria ésser altrament en aquest sentit Leibniz parla de veritats de fet , contraposició a veritats de raó lògicament necessàries, distinció que hom pot trobar recollida per Kant en els judicis a priori , com a oposats als judicis a posteriori Generalment hom distingeix els fets de les illusions o aparences i àdhuc dels fenòmens Tanmateix, fet i fenomen solen ésser entesos com a sinònims, sobretot respecte als fets naturals fenòmens o processos naturals…
Lo Xanguet
Almanac aparegut a Barcelona del 1865 al 1874; redactat pels mateixos col·laboradors d’Un Tros de Paper-, era també, com aquest, partidari del ‘‘català que ara es parla’’, editat per Innocenci López i il·lustrat per Tomàs Padró; hi dibuixà també Josep Lluís Pellicer.
Aconseguiren una bona popularitat els Judicis de l’any , que escrivia Conrad Roure
relació
Lògica
Lligam, referència, existent o que hom suposa, entre dues o més coses, o entre dos o més conceptes o judicis, talment que, establert un d’ells, hom ha de pensar alhora l’altre, o els altres, i viceversa.
Bé que en Aristòtil és una entre les diverses categories, la relació fou desenvolupada entre els escolàstics de manera que abraçava ja un camp molt més ampli de modalitats i subdivisions i en aquesta línia ha estat definitiva, contemporàniament, l’aportació d’E von Hartmann, el qual fa de la relació una categoria talment fonamental Urkategorie que inclou totes les altres categories És important, així mateix, la distinció tradicional entre la simple relació lògica , establerta només per la ment, i la relació pròpiament ontològica, o relació real , en el si de la qual l’escolàstica distingí…
judici executiu
Dret processal
Judici que té per objecte d’aconseguir una execució directa mitjançant un títol amb força legal reconeguda, com és ara una lletra de canvi acceptada, sense necessitat d’una prèvia declaració de drets; el jutjat competent és el de primera instància.
Comprèn un bon nombre de judicis especials, que afecten els plets sobre les matèries següents interdictes, desnonaments, arrendaments especials, retractes, aliments, fallides, testamentaries, censos, etc
apodíctic | apodíctica
Filosofia
Dit del judici o raonament que és necessàriament veritable o fals, a diferència dels problemàtics o assertoris.
Aristòtil emprà aquest terme per a designar les proposicions que no poden ésser refutades Kant l’utilitzà per a designar una de les tres classes dels judicis de modalitat
Justicia 2000
Partit polític
Partit inscrit a l’agost de 1993, amb seu a Barcelona i promogut per Rafael Juan Sánchez i Fernando Martínez.
Es proposà d’implantar tribunals populars en els judicis contra els jutges, autoritats i parlamentaris acusats de corrupció i d’abús de poder Fou cancellat a l’abril de 1994
Filippo Baldinucci
Art
Escriptor italià d’art.
És autor, entre d’altres obres, de Notizie dei professori del disegno da Cimabue in qua 1681-1728, antologia de judicis i de cròniques sobre l’art i els artistes