Resultats de la cerca
Es mostren 200 resultats
codi de conducta sobre el comerç d’armes
Militar
Instrument polític i jurídic que serveix per a establir uns criteris mínims que han de respectar els productors i exportadors d’armes per a poder exportar béns i serveis militars.
El Consell de la Unió Europea adoptà l’any 1998 un codi de conducta en aquest sentit que afecta tots els estats membres, si bé el document no era vinculant jurídicament D’altra banda, hi ha actualment molts moviments socials que fan campanya per tal que els Estats Units adoptin un codi d’aquestes característiques, i diversos premis Nobel de la pau han impulsat una iniciativa similar a escala internacional
Artau II de Pallars Sobirà
Història
Comte de Pallars Sobirà (1081-~1115), fill i successor d’Artau I Miró i de Llúcia.
Fou nebot de Ramon Berenguer I de Barcelona i germà d’Ot, bisbe d’Urgell Lluità contra els sarraïns, dels quals caigué presoner i restà uns quants anys en captiveri Casat amb Eslonça Martín, castellana, morí vers el 1115 el seu fill Artau III heretà el comtat Durant el seu govern fou consumada jurídicament la separació dels dos comtats pallaresos, que fins llavors eren de jure un condomini
auxiliar del comerciant
Economia
Dret mercantil
Persona que, d’una manera permanent i estable, contracta amb terceres persones, en nom d’un comerciant o empresari, sota la dependència d’aquest i a canvi d’una retribució.
En una accepció més àmplia i jurídicament menys pròpia, tota persona que actua directament o indirecta en nom d’un comerciant, àdhuc de manera autònoma, com els agents, comissionistes, etc El comerciant determina les facultats de cada un del seus auxiliars, però, algunes vegades, si es tracta d’apoderats generals, és la mateixa llei la que estableix unes facultats de representació mínimes que comprenen tots els afers propis del tràfic de l’empresa
manumissió
Dret romà
En el dret clàssic, atorgament de la llibertat a un esclau o a un serf.
Jurídicament, consistia en la renúncia, per part del patró dominus , a la potestat manus que tenia sobre el seu esclau A Grècia, hom registra l’existència de formes de manumissió religioses consagració de l’esclau a la divinitat i civils A Roma, el dret civil distingia tres tipus de manumissió la manumissio vindicta , que constituïa una reivindicació de la llibertat davant un magistrat, la manumissio censu , que s’acomplia amb la inscripció de l’esclau com a ciutadà en les llistes censals, i la manumissio testamento , que proclamava la seva llibertat en un testament
Associació de Teòlegs Catalans
Entitat eclesiàstica que agrupa professors de teologia i altres conreadors de la ciència teològica, tant clergues com laics, dels Països Catalans.
Nasqué com una transformació de les Jornades Catalanes de Teologia, creades per un grup de teòlegs catalans reunits a Roma l’any 1966, amb motiu del primer Congrés de Teologia del Concili II del Vaticà Reconeguda jurídicament el 1972 per la Conferència Episcopal Tarraconense, la seva activitat principal és l’organització de les Jornades celebrades cada any en un indret diferent dels Països Catalans i dedicades a l’estudi de temes teològics d’actualitat Les ponències i comunicacions són sovint publicades en llibres o en números especials de revistes En fou el primer president…
Federació de Corals de Mallorca
Música
Entitat mallorquina que es creà per a orientar, assessorar i coordinar les activitats de les corals federades i promoure el cant coral.
Es fundà a Palma l’any 1980 La Federació nasqué d’un llarg procés iniciat arran de la commemoració de les noces d’argent de la Capella Oratoriana de Mallorca que se celebrà a Palma el 1973 El 1976 es formà una primera coordinadora de corals mallorquines gestionada per G Marcús, F Batle, J Company, P Mayol i M Vaquer, que es constituí jurídicament el 1986 Des d’aleshores les principals activitats han estat les Trobades i Diades de Cant Coral, Els cors de Mallorca canten Nadal, la Setmana de Cant Coral, les Misses Polifòniques a la Seu, i nombrosos cursos per a la formació de…
conferència de Berlín
Història
Conferència política reunida a Berlín del 15 de novembre de 1884 al 26 de febrer de 1885, promoguda per França i Alemanya per defensar llurs interessos comercials i colonials contra l’amenaça de la influència angloportuguesa sobre la zona del baix Congo.
Anomenada oficialment Conferència de l’Àfrica Occidental, hi participaren delegats de Rússia, Àustria-Hongria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, els Estats Units, Suècia, Noruega, Turquia, Itàlia i els Països Baixos, i Bismarck n'ocupà la presidència La conferència deliberà la creació de l’estat independent del Congo, sota la sobirania del rei Leopold II de Bèlgica, acordà la llibertat de navegació pels rius Níger i Congo i proclamà la neutralitat del territori congolès Els membres s’obligaren a notificar les annexions i els tractats de protectorat Jurídicament, consolidà la teoria de…
corona de Castella

Evolució de la corona de Castella
© fototeca.cat
Història
Estat format originàriament amb la unió definitiva (1230), sota Ferran III, dels regnes de Lleó (amb l’antic regne de Galícia) i de Castella (amb la terra de Guipúscoa i la ciutat de Vitòria) i el conjunt de territoris conquerits als musulmans per ambdós regnes: el regne de Toledo (1085) i Extremadura (1229-30).
La corona amplià aviat els seus territoris amb la conquesta dels anomenats regnes de Còrdova 1236, de Múrcia 1243, de Jaén 1246, de Sevilla 1248 i de Niebla 1262, i posteriorment, dels de Tarifa 1292, de Gibraltar 1309, d’Algesires 1344 i de Granada 1492 Incorporà també el comtat d’Àlaba 1200, 1332, la senyoria de Biscaia 1379 i el regne de Navarra 1515, així com les places africanes de Melilla 1497 i el Peñón de los Vélez de La Gomera 1508, les illes Canàries 1500 i els territoris de les Índies Occidentals 1492 Jurídicament, la corona de Castella desaparegué amb les primeres…
jurament
Dret
Història del dret català
Promesa de dir la veritat sobre una cosa o de procedir honorablement invocant el nom d’una entitat moral superior o un concepte elevat i abstracte.
Jurídicament el jurament només té importància com a requisit de la confessió en judici Actualment, però, segons la ligislació de l’Estat espanyol, ningú no pot ésser obligat a fer un jurament aquest pot ésser sempre substituït per la promesa El jurament tingué una marcada importància en el dret civil català per influència de la legislació canònica, però la compilació actual, d’acord amb els corrents actuals, prescindeix del jurament Segons els Usatges de Catalunya, sempre que un jueu havia de prestar jurament, ja fos voluntari o forçat, hom l’obligava a fer-ho, en lloc de sobre…
Man

Vista aèria de l’illa de Man
mariusz kluzniak (CC BY-NC-ND 2.0)
Illa
Territori no independent
Illa de l’arxipèlag britànic, situada a la mar d’Irlanda.
La capital és Douglas Morfològicament, constitueix un bloc de materials metamòrfics que culmina al Snaefell, de 620 m La llengua pròpia d’aquestes illes és el manx, una varietat del cèltic, que els anys noranta només era parlada per uns dos centenars de persones Jurídicament és una dependència de la Corona britànica, però no del Regne Unit, i gaudeix d’una considerable autonomia en els afers interns mitjançant una institució legislativa pròpia Tynwald Els recursos tradicionals són l’agricultura i la ramaderia, bé que les especials condicions fiscals sobretot des del 1958, que hom…