Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Ålbaek
Golf marí
Golf de Dinamarca obert a l’estret de Kattegat, des del cap Grenen fins a Frederikshaven.
Øresund
Pont d’Øresund, obert a la circulació el 2000
© Silvia Man/imagebank.sweden.se
Estret marí
Estret entre l’illa danesa de Sjaelland i Suècia, que connecta el Kattegat i la mar Bàltica.
D’una llargada de 72 km i de poca profunditat, registra un gran tràfic marítim Hi ha les ciutats de Malmö i Copenhaguen, que des de l’any 2000 estan unides pel pont d’Øresund, una obra d’enginyeria que combina pont i túnel
Jutlàndia
Península de l’Europa septentrional, entre la mar del Nord, el Skagerrak, el Kattegat i la Bàltica.
Té 400 km de nord a sud i 180 d’amplària màxima La part meridional integra el land alemany de Slesvig-Holstein, i la septentrional constitueix els 2/3 de la superfície danesa Les ciutats més importants són Ålborg, Århus, Fredericia, Herning, Randers i Viborg, a la part danesa, i Flensburg a l’alemanya La península forma una terra baixa i plana de sorra i morenes Al centre, l’altitud màxima és de 172 m La costa occidental és sorrenca, pobra i poc poblada L’oriental, tallada i ben poblada, disposa d’una agricultura florent amb conreus de tubercles i de cereals, i hi ha cria de bovins Té un…
Halmstad
Ciutat
Capital del län de Halland, Suècia, a la costa oriental del Kattegat, a la desembocadura del riu Nissan.
Té construcció de maquinària i motors, producció de cervesa, manufactures tèxtils, articles de cuir i conserves alimentàries salmó fumat Té enllaços ferroviaris amb Göteborg, Nässjö i Malmö i ferry boats amb Århus Dinamarca
Randers
Ciutat
Ciutat de Jutlàndia, Dinamarca, vora el Gudenå i abans de formar aquest riu el fiord de Randers, al Kattegat.
Port i centre comercial, amb indústries metallúrgiques i alimentàries conserves càrnies Conserva alguns edificis medievals
Limfjorden
Fiord
Canal marí
Conjunt de llacs i canals naturals de la península de Jutlàndia, Dinamarca, que uneixen la mar del Nord (W) amb el Kattegat (E).
Un sistema de ponts i petites embarcacions serveix d’enllaç a les poblacions riberenques, dedicades principalment a la pesca d’anguiles
Göta
Canal de navegació
Via navegable de Suècia que comunica Göteborg, al Kattegat, amb Söderköping, a la mar Bàltica, a través del riu Göta i els llacs Vänern i Vättern.
Té una longitud d’uns 400 km, 96 dels quals són de canal
Suècia
Estat
Estat del N d’Europa, que correspon al sector oriental de la península d’Escandinàvia; limita a l’W i al NW amb Noruega, al NE amb Finlàndia, a l’E amb el golf de Bòtnia i la mar Bàltica i al SW amb l’estret de Kattegat; la capital és Estocolm.
La geografia física El relleu i la geologia Morfològicament forma part de l’anomenat escut fennoscandi, constituït per materials arcaics, principalment gneis i granits, els quals formen el seu sòcol En el relleu es poden distingir diverses regions el NW, la zona més muntanyosa, que forma part de les muntanyes escandinaves i ofereix un relleu de plataformes les fjällen tallades per valls paralleles i modelades per les glaceres, on abunden els llacs d’origen glacial Torneträsk, Lulevatten, Storuman, etc i on es troben també les màximes altituds del país, amb els cims de Sarektjåkkå 2090 m i…
mar Bàltica
Mar
Mar interior de l’Europa del nord, que s’estén des de Dinamarca i Suècia, a l’oest, fins a Finlàndia, Rússia, Estònia, Letònia, Lituània i l’enclavament rus de Kaliningrad, a l’est; és limitada al sud per Polònia i Alemanya, i al nord, per Finlàndia i Suècia.
La geografia Comunica amb la mar del Nord pels estrets de Kattegat i Skagerrak i el canal de Kiel 422000 km 2 de superfície, 1700 km de llargària màxima i 700 km d’amplària màxima La llargària de la seva costa és estimada en 9200 km La profunditat màxima, que es troba al sud d’Estocolm, en una petita depressió a l’est de l’illa de Gotland, és de 515 m, i la profunditat mitjana, de 60 m El contingut salí és molt baix oscilla entre el 2 i el 15%, per tal com és en una àrea de pluviositat elevada i hi desemboquen rius importants, com el Neva, el Narva, el Dvina Occidental i el Nemunas, que…
Belt
Estret marí
Braç de mar que s’estén entre la mar Bàltica i l’estret de Kattegat i que comprèn tres estrets principals danesos (Gran Belt, Petit Belt i Sund) que posen en comunicació aquelles dues àrees.
El Gran Belt , el més important, és situat entre les illes de Fiònia i Sjaelland i té uns 60 km de llargada i de 16 a 30 km d’amplada Des del 1998 un pont de 18 km de longitud uneix ambdues illes Des del 1998 un pont de 18 kms de longitud uneix ambdues illes El Petit Belt , el més occidental, té uns 65 km de llargada i entre 600 m i 15 km d’amplada és travessat per un pont que va de Middelfart a l’illa de Fiònia a Fredericia a Jutlàndia Des del 2000 un pont i un túnel, amb un total de 16 km de longitud, creuen el Sund, que té 118 km de llargada i de 4 a 50 km d’amplada, i uneixen Copenhaguen…