Resultats de la cerca

A partir del 1896 obtingué grans èxits a Peterburg i a Moscou El 1901 es presentà al Teatro alla Scala de Milà i inicià una carrera triomfal per tot el món Debutà al Liceu de Barcelona la temporada 1927-28 Excellí en les interpretacions del Faust , de Boris Godunov i del repertori rus en general Dotat d’unes condicions excepcionals, hom el considerà l’equivalent de Caruso en el registre baix

Capdavanter de l' eslavofilisme Propugnà una interpretació del desenvolupament cultural rus independent de l' individualisme occidental, que, en eclesiologia, es traduïa en la unitat lliure sobornost' de l’Església russa, davant la unitat tota sola del catolicisme o la llibertat, només, del protestantisme

Ingressà al teatre Panajev a disset anys El 1895 debutà al teatre Marjinskij de Sant Petersburg amb Faust , de Gounod La seva elevada estatura, la seva presència a l’escenari i la seva impressionant veu admiraren el públic La interpretació que féu de Borís Godunov Musorgskij marcà el seu temps, així com les creacions d' El príncep Igor Borodin, Una vida pel Tsar Glinka i Don Quichotte Massenet, que estrenà el 1910 El 1922 fixà la residència a França Cantà amb regularitat al Metropolitan Opera House de Nova York fins el 1929 Fou un dels pioners de la indústria discogràfica

D’origen humil, a vuit anys quedà fascinat pel teatre i rebé les primeres nocions de solfeig i violí Treballà a partir dels dotze anys com a figurant i copista, i a disset entrà a la companyia lírica del Teatre Panajev, on debutà interpretant el Fernando d' Il Trovatore , de Verdi Després cantà a Tbilisi Geòrgia, fins que el 1895 feu de Mefistòfil en el Faust de Ch Gounod, al Teatre Mariinskij de Sant Petersburg A partir d’aleshores inicià una brillant carrera que li permeté recórrer tot el país, fins a arribar a la companyia del Teatre Bol’šoj de Moscou el 1899, amb la qual viatjà a Milà,…

Nascuda Jelena Ivanovna Diakonova, la seva mare, en restar vídua 1905 anà a viure amb un ric advocat de Moscou amb qui no es casà mai per l’oposició de l’Església ortodoxa, on passà a residir Rebé una educació acurada, reforçada per una gran afició a la lectura i al tracte amb intellectuals, entre d’altres la poetessa Marina Cvetaeva Aquests anys començà a utilitzar el nom de Gala, pel qual seria coneguda A causa del seu mal estat de salut, el 1912 fou enviada al sanatori suís de Clavadel Davos, on conegué el poeta Paul Éluard, amb qui es casà 1916 i tingué una filla 1918…

Inventà la pantalla d’agulles imatges compostes per milers d’agulles que, més o menys enfonsades, modifiquen la superfície a filmar segons una illuminació rasant Les seves obres més remarcables són Une nuit sur le mont Chauve 1933, La belle au bois dormant 1935, el prefaci de Procès 1962 d’Orson Welles i Le nez 1963, sobre l’obra de Gogol Tots els seus films seguiren la tècnica de filmació imatge per imatge

Metge de professió, s’estrenà el 1959 amb la novella Kollegi ‘Collegues’, que causà una gran controvèrsia, com, en general, gairebé tots els seus llibres, entre els quals cal citar Zv'ozdnyj bilet ‘Bitllet cap a les estrelles’, 1961, Katapulta ‘Fona’, 1964, Na polpuki k lune ‘A mig camí de la lluna’, 1966, Moj deduška-pam'atnik ‘El meu avi és un monument’, 1972 Considerat un autor rebel perquè en les seves obres qüestionava molts aspectes de l’ordre soviètic, l’any 1980 hagué d’exiliar-se a Occident, on publicà, entre d’altres, la novella Ostrov Krym ‘L’illa de Crimea’, 1981 El 1990 retornà a…

Es dedicà a la carrera militar i a la política que abandonà el 1803 La superposició que féu de l’oda i la sàtira produí la reunificació d’allò que havia estat considerat com a gèneres “superior” i “inferior” Són obres seves Starina i novizna ‘El vell i el nou’, 1773, Oda k Felica 1782, dedicada a Caterina II, Bog ‘Déu’, 1784 i Vodopad ‘Cascada’, 1791-94

Afiliada al populisme, fou fundadora de l’associació terrorista Zeml’a i Svoboda ‘Terra i Llibertat’ Participà en els atemptats contra el tsar Alexandre II Del 1884 al 1904 estigué empresonada a Schlüsselburg actual Petrokrepost’ És autora d’unes Memories of a Revolutionist 1927