Resultats de la cerca

Abans de Keynes el diner era considerat solament com a mitjà de pagament generalment acceptat, i l’àmbit d’estudi de la teoria monetària es reduïa a l’anàlisi de les variacions del poder adquisitiu del diner o del nivell general de preus La influència de l’aportació de Keynes en el camp de la teoria monetària pot ésser resumida dient que la major part dels treballs actuals d’investigació sobre el diner poden ésser considerats aplicacions, ampliacions o crítiques de l’aportació keynesiana keynesianisme La importància creixent dels fenòmens monetaris en les economies…

Llicenciat en dret 1957 i doctor en econòmiques per la Universitat de Madrid, amplià estudis a la London School of Economics Fou catedràtic de teoria econòmica de la Universidad Complutense de Madrid 1966-84, i el 1971 s’incorporà al Banco de España , del qual fou director d’estudis 1971-88, sotsgovernador 1988-92 i governador 1992-2000, el darrer abans de la incorporació de l’Estat espanyol a la Unió Econòmica i Monetària Durant els anys en què ocupà aquest càrrec impulsà quatre devaluacions de la pesseta, i participà en l’expropiació de Rumasa , i en la intervenció de Banesto i Banca…

Fou presentat a la conferència Bretton Woods 1944 pel govern nord-americà i defensat pel seu autor, Harry Dexter White, com a base dels acords constitutius del Fons Monetari Internacional , enfront de les propostes del govern britànic a través de l’anomenat pla Keynes

L’atur friccional és causat pel funcionament del sistema econòmic capitalista Keynes no l’inclogué en l’atur involuntari, car considerà que és el procés necessari per a la mobilitat del treball El pla Beveridge fixava l’índex d’atur friccional entre un 2% i un 3% de la població activa Per a Marx les mateixes necessitats de la producció capitalista creen l’exèrcit industrial de reserva

Professor des del 1942 a la Universitat d’Uppsala, fou seguidor de Wicksell i defensà la funció econòmica de l’estat en l’obra Gerechtigkeit der Besteuerung ‘Legitimitat de l’impost’, 1919 En la seva obra principal, Studes in the Theory of Money on Capital 1939, utilitzà l’anàlisi de seqüències per a analitzar les variacions de les magnituds econòmiques, parallelament al treball teòric efectuat per Keynes

Continuador de l’escola sueca, iniciada per Wicksell, desenvolupà, parallelament a l’obra de Keynes i amb els mateixos elements, una anàlisi de les magnituds macroeconòmiques Estudià especialment els canvis cíclics com a inherents al sistema econòmic i defensà que la intervenció de l’estat en l’economia s’ha de limitar a casos d’emergència nacional Obres principals Studies in the Theory of Economic Expansion 1937 i Business Cycles and Economic Policy 1953

Azpilicueta i Bodin enunciaren l’existència d’una relació quantitativa entre els preus de diferents béns, principi que Petty, Locke i Cantillon reformularen, introduint els elements bàsics amb els quals Fisher elaborà el seu enumerat definitiu Malgrat els forts atacs fets a la teoria quantitativa després del 1929, principalment per Keynes, autors com Simons, Viner, etc, sostingueren la validesa de la seva formulació, fins que ha estat represa per l’escola de Chicago encapçalada per Milton Friedman

Seguidor dels corrents arquitectònics dels anys vint, entre 1934-36 collaborà amb W Gropius Impington Village College Amb la seva esposa Jane Drew Thornton Heath, Surrey 1911, que projectà l’institut d’art contemporani de Londres 1964 i la Universitat de Milton Keynes 1969-77, s’especialitzaren en arquitectura tropical Universitat d’Ibadan, 1953-59 i participaren en el projecte de Le Corbusier de Chandigarh 1951-54 Foren autors de Tropical Architecture in the Humid Zone 1956

Especialista en teoria monetària i fiscal Seguint les idees de Keynes, intentà de destacar el paper de l’estalvi en la vida econòmica, que permet la inversió i la formació de capital i, en conseqüència, promou el creixement i el benestar Publicà, entre altres obres, National Income and International Trade , amb HNeisser 1953 i Role of Anticipations and Plans in Economic Behaviour , amb KJCohe 1961 Fou premi Nobel d’economia l’any 1985 pels seus estudis sobre l’estalvi i els mercats financers

Aplicà les matemàtiques a l’economia i s’especialitzà en el tractament economètric de la moneda En l’obra L’indice monétaire et la théorie de la monnaie 1926 elaborà un índex general mixt del nivell dels preus i de les quantitats intercanviades Criticà l’obra de Keynes, que intentà de reformular amb expressió matemàtica Économique rationnelle 1928 i Traitement économétrique de la monnaie 1962 Fou introductor de la programació lineal a França amb l’obra Technique et Statistique 1941