Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
Sardenya protegeix per primer cop les llengües de l'illa
Per 25 vots a favor i 20 en contra, el Consell Regional de Sardenya aprova una llei per a dotar de protecció les llengües de l'illa el sard, l' alguerès , el dialecte del cors del Nord i el lígur de Carloforte
centre d’acció
Meteorologia
Cèl·lula ciclònica o anticiclònica que té estretes relacions amb la circulació de les capes altes de l’atmosfera i presenta un caràcter gairebé permanent a la seva situació.
Té un important paper mecànic director sobre l’evolució del temps a les regions veïnes En són els més coneguts la depressió d'Islàndia i l’anticicló de les Açores per als Països Catalans és especialment rellevant la depressió lígur o baixa pressió de les Balears
italocèltic
Lingüística i sociolingüística
Dit d’un grup lingüístic indoeuropeu que tenia característiques comunes amb l’itàlic i el cèltic.
Pertanyien versemblantment a aquest grup el lígur , estès pel nord i el centre d’Itàlia i pel sud de la Gàllia, el lepòntic , a la regió dels grans llacs d’Itàlia, i el sícul , parlat a Sicília i a la Itàlia central abans del llatí més problemàtica és la pertinença del rètic , molt influït per l’etrusc
batalla de Marengo
Història
Militar
Batalla lliurada el 14 de juny de 1800 a la plana de Marengo (localitat situada prop d’Alessandria, al Piemont) entre les tropes franceses, dirigides per Napoleó Bonaparte, i els austríacs.
Aquests s’havien establert a la regió piemontesa-lígur Bonaparte, havent travessat els Alps, arribà a Milà sense haver trobat resistència D’entrada, els austríacs enfonsaren les línies franceses, però les càrregues de la cavalleria de Kellermann i l’arribada de Desaix que morí en el combat amb tropes fresques, invertiren la situació i els austríacs sofriren una derrota greu
Liorna
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Toscana, Itàlia.
Port situat a la costa de la mar Lígur, uns 15 km al S de la desembocadura de l’Arno, unit a Pisa pel canal Navicelli Important centre comercial i industrial, s’ha desenvolupat gràcies a la seva activitat portuària A l’edat moderna tingué una colònia jueva important Reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial, és una de les ciutats italianes que presenta un aspecte més modern Té refineria de petroli, construccions navals i indústries del cristall i de la ceràmica, entre altres
Asti
Ciutat
Capital de la província d’Asti, al Piemont, Itàlia, vora el riu Tanaro.
Centre agrícola i comercial d’una fèrtil àrea vitícola amb diverses indústries tèxtils sederes, de bicicletes, de llumins Antic centre ligur i després colònia romana anomenada Hasta Pompeia, la ciutat es convertí durant el s VI en feu d’un comtat longobard Al s XII s’erigí en municipi lliure Sotmesa als Visconti de Milà s XIV, formà part del dot de Valentina Visconti muller de Lluís I d’Orleans i restà en poder de França fins el 1529, quan fou cedida a l’emperador Carles V pel tractat de Cambrai Incorporada a Savoia el 1575
Voghera
Ciutat
Ciutat de la província de Pavia, a la Llombardia, Itàlia.
Situada al sud de Pavia, a la zona de contacte entre els Apenins Lígurs i la plana del Po, és un centre comercial de productes agrícoles vinya, fruiters, farratge, cereals i industrial indústries alimentàries, tèxtils, metallúrgiques i mecàniques i un important nus de comunicacions Correspon al centre lígur d' Iria , arruïnat ja en època romana La ciutat actual renasqué al s X entorn del castell, que fou senyoria dels Visconti i dels Sforza Conserva l’església de Sant'Ilario s XII i la catedral de San Lorenzo s XVII El castell actual fou remodelat al s XIV
Arno

El riu Arno al seu pas per la ciutat de Florència
© Irene Toro
Riu
Riu de la Toscana, Itàlia (245 km de longitud; 8250 km2 de conca).
El seu règim és nivopluvial amb un màxim a la primavera i un altre a la tardor Neix al Monte Falterona, flueix en direcció N-S drenant el Casentino, i entra al pla d’Arezzo, on pren la direcció E-W i s’encaixa en la vall de Valdarno, en direcció N-NW, entre el Pratomagno i els Monti di Chianti Presa la direcció E-W, passa per Florència i rep el Greve i l’Elsa per l’esquerra, i l’Ombrone per la dreta A Pontedera rep l’Era, i el seu curs es fa navegable, en entrar en una plana alluvial, on es troba Pisa Desemboca a la mar Lígur, vora la població de Marina di Pisa
Canes
Vista del port de Canes, a França, població de la Costa Blava
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament dels Alps Marítims, França, vora la Costa Blava.
Les muntanyes d’Esterel, que l’arreceren dels vents freds del nord-oest, en temperen el clima Important estació turística d’hivern, època de l’any en què duplica la població, és una de les estacions balneàries més importants de França El Boulevard du Midi i el passeig de la Croisette, que voreja el golf de la Napoule, en són els principals centres d’esbarjo El port és principalment esportiu Modernament s’hi han establert nuclis suburbans industrials acer, construccions aeronàutiques i navals, fàbriques tèxtils Des de l’any 1946 hom hi celebra un festival internacional de cinema Fou fundada…
Ligúria
Ligúria Vista del port de Portovenere
© Fototeca.cat
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia septentrional, que comprèn les províncies de Savona, Gènova, Imperia i La Spezia.
La capital és Gènova Constitueix una regió marítima que s’allarga entre la Provença, a l’W, i la Toscana, a l’E, formada per una estreta faixa costanera que voreja la mar Lígur Els últims contraforts dels Alps Marítims i les primeres serralades dels Apenins l’envolten i formen un arc en forma d’amfiteatre, alhora que la separen de l’alta vall del Po i de la mitjana El sector alpí ofereix els relleus més alts mont Saccarello, 2 200 m, mentre que en el sector apenínic els relleus són més suaus Protegida per les muntanyes, la Ligúria gaudeix d’…