Resultats de la cerca

Per això hom l’anomena també seccionador o separador La part desconnectada resta sense tensió elèctrica Un desconnectador és format essencialment per un o dos braços conductors que fan contacte entre ells o en uns contactes fixos, els uns i els altres muntats sobre aïlladors de porcellana, epoxi, etc El corrent elèctric passa pels braços conductors Aquests braços són mòbils, generalment giratoris, de manera que en moure's, accionats per un dispositiu de maniobra, deixen de fer contacte i hi resta un espai d’aire que separa una part de la línia o de la installació És preceptiu, per seguretat…

Les notes s’escriuen a dins i també, amb línies addicionals —o bé amb la indicació octava alta o octava baixa —, a sobre o a sota del pentagrama El sistema data del segle XII i és original de Guido d’Arezzo, bé que ell només emprà tres línies anteriorment hom emprava una línia que servia per a separar els neumes greus dels aguts En el cant gregorià s’emprava quatre línies El pentagrama apareix ja en alguns manuscrits francesos del segle XIII que copiaven repertori polifònic però no es generalitzà fins més tard Algunes vegades foren emprades sis …

El pentagrama, com també el tetragrama -utilitzat des del segle XII en el repertori del cant pla-, deriva del costum de determinades notacions d’escriure els neumes a una alçada relativa els uns respecte dels altres notació diastemàtica això originà l’ús d’una línia que servia de punt de referència, apareguda per primera vegada al segle XI en manuscrits de neumes aquitans A Guido d’Arezzo es deu la iniciativa, acollida amb èxit a tot Europa, de fer servir dues línies, una de color vermell per a indicar la nota fa i una altra de color groc per a indicar la nota do també podien…

Un erlang considera el volum de tràfic total com si s’hagués concentrat durant una hora, de manera que un erlang representa una ocupació de línia de 60 minuts en una hora dos erlangs, de 120 minuts en una hora, i així successivament S'utilitzen diferents models per a fer previsions de tràfic i per a estimar el nombre de línies telefòniques en la planificació d’una xarxa de veu El model erlang B es basa en tres variables el tràfic telefònic durant l’hora més carregada, la taxa de fallides en trobar línia disponible i el nombre total de línies Aquest model suposa que…

Dels sistemes comercials, teòricament, el sistema més perfecte és el francès de 819 línies, però la pràctica demostra que el sitema europeu CCIR de 625 línies és suficient, i per això aquest és el més corrent televisió

Consta d’una sala d’aparells amb els receptors i transmissors i dels equips auxiliars d’alimentació, de prova de línies, etc Els desenvolupaments recents de la tècnica telegràfica relatius als teleimpressors han introduït les centrals telegràfiques de commutació automàtica, anàlogues a les telefòniques, destinades a la commutació de línies del servei tèlex

El fenomen contrapuntístic es basa en la capacitat de l’oïda per a percebre, de manera distinta, diferents fenòmens musicals combinats sense perdre de vista la combinació mateixa Així, l’oïda distingeix la melodia i l’acompanyament d’una cançó, o les dues veus que formen un cànon, sense deixar de sentir-ne la suma, és a dir, la cançó o el cànon La capacitat de combinar de manera simultània diferents elements en un tot orgànic és un dels trets més distintius de la música, que segurament no té un equivalent en les altres arts Exemple 1 c i d © Fototecacat/ Jesús Alises D’altra banda, es…

Dintre d’un marge d’intensitat del camp magnètic que no excedeixi uns quants milers de gauss, la separació de les línies desdoblades és proporcional a la intensitat del camp magnètic aplicat Descobert per Zeeman el 1896, significà, en el cas de l’hidrogen, una confirmació de la teoria clàssica de l’àtom de Bohr Quan la separació de les ratlles és deguda només al desdoblament dels nivells d’energia que intervenen en l’emissió de les línies espectrals, hom parla de l' efecte Zeeman normal , i el fenomen pot ésser explicat per la teoria clàssica En el cas general,…

Tot tríedre pot ésser descrit en termes de tres plans que es tallen en un punt i és la base per a utilitzar sistemes de referències amb coordenades És anomenat tríedre trirectangular si les línies que el determinen són perpendiculars

El teixit té unes llistes, generalment per ordit, en les quals alternativament les línies obliqües ho són en sentits oposats Hom l’anomena també espigueta