Resultats de la cerca

La prosperitat econòmica i la singularitat política de la geografia baix-medieval catalana, que es manifestà amb rotunditat des del començament del segle XIII en l’elevada densitat d’urbanització, van engendrar unes dramàtiques realitats socials que tendiren a exacerbar-se al llarg de la baixa edat mitjana i de la primera edat moderna Les condicions del món laboral en les societats precapitalistes, aguditzades per la conjuntura de crisi, van afavorir l’aparició de fenòmens de pauperització, de marginació i de conflictivitat social Una legió d’exclosos emergia des de la base de la pròspera…

Els vestits que la gent porta mereixen ser observats, comparats i estudiats en la mateixa mesura que els monuments històrics, els mobles i els fets culturals, afirma Jean Cuisenier en el catàleg Costume coutume del Musée des Arts et Traditions Populaires de Paris el 1987 Com a objectes culturals, les teles i els vestits transmeten missatges, diferències i pertinences, són elements bàsics a totes les cultures, com a signes d’identitat i de diferenciació respecte a altres grups, com la llengua o l’alimentació Des del final del segle XIX, el tema del vestit regional –com a gran instrument de…

L’entrada dels vents humits de llevant fa que les boires no siguin un fenomen gens rar a la serra d’Espadà En la imatge, un mas abandonat de lavall de la Mosquera Martí Domínguez La serra d’Espadà 15, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric La serra d’Espadà, situada a l’oest de la Plana de Castelló, és un agrupament de petites serralades que conflueixen en un eix central dominat pel cim de l’Espadà, de 1083 m d’altitud El…

Prop de laValld’Uixó rep, per la dreta, la rambla de Cerverola, que procedeix de l’Alt Palància i el Camp de Morvedre Des de l’edat mitjana era anomenat riu d’Uixó , i fou assenyalat com a límit meridional de la governació de Castelló de la Plana, habitualment anomenada dellà el riu d’Uixó o dellà Uixó

El 1969 es produí una escissió entre els convents que preferien la clausura papal —Figueres fundat el 1852, Torroella de Montgrí 1854, Reus 1866, laValld’Uixó 1894 i Barcelona— i els que continuaren dedicats a l’ensenyament —Badalona 1853, Vilanova i la Geltrú 1858, Mataró 81859, Banyoles 1862, Vinaròs 1878, Olot 1892 i l’Escala 1959— El monestir de Figueres s’ha unit al de clarisses de Castelló d’Empúries i construeixen un momestir prop de Roses

El comerç fenici Oinokhóes d’imitació fenícia, barranc de Gàfols, Ginestar, ~590-575 aC UB / RM La tradició escrita de l’època clàssica reconeix la primordial importància del comerç de metalls en les primeres expedicions fenícies cap a Occident Segons Diodor de Sicília, els fenicis van aconseguir a Ibèria tant d’argent que, gràcies als guanys obtinguts, van poder fundar moltes colònies a Àfrica, Sardenya i a la mateixa Península Ibèrica D’altra banda, alguns autors greco-romans destacaren la forta implantació de població fenícia en determinades zones costaneres de la Península, i també la…

És drenat pel barranc de Castres, afluent del riu de Sonella al terme de Tales La major part de la superfície agrària és dedicada als conreus de secà 1 470 ha, principalment a garrofers molt abandonats, oliveres i vinya Hi ha 50 ha de regadiu, amb hortalisses i tarongers Tota la terra és treballada en règim d’explotació directa El 27% de la població activa es dedica a l’agricultura, i el 44% a la indústria, però a la localitzada a Onda, on es trasllada diàriament part de la població El…

Instituts Universitaris al País Valencià La ciència visqué a València una època d’esplendor al segle XVI L’activitat al voltant de l’Estudi General fundat el 1499, sobretot en el camp de la medicina, va tenir repercussions arreu d’Europa Però, després d’un llarg període de decadència, calgué esperar els darrers decennis del segle XX perquè es consolidés una lenta recuperació de la qualitat i l’impacte del quefer científic al País Valencià En efecte, l’acció de l’administració central en especial des de l’organització del sistema de R+D arran de l’anomenada Llei de la ciència del 1986,…

Al País Valencià la Guerra Civil va afectar de manera molt desigual les distintes branques de la indústria Hi hagué unes indústries que estigueren deprimides, mentre que d’altres experimentaren una recuperació respecte de la crisi dels anys trenta i, fins i tot, en el cas de les fàbriques d’armament, una etapa expansiva Quan va començar la Guerra pel juliol del 1936, les indústries tradicionals valencianes tenien problemes de mercat i patien les conseqüències de les activitats del moviment obrer Els grans projectes empresarials —Unión Naval de Levante, Compañía Siderúrgica del Mediterráneo i…

Vida i obra Estudiós del dret i les institucions medievals, signà alguns articles amb el pseudònim Guillem de Sa Vall Estudià dret a València i a Saragossa, on obtingué 1917 el premi extraordinari de llicenciatura Després, inicià el doctorat a Madrid, i tot i que no l’acabà, pogué establir contacte amb altres intellectuals castellonencs com Samuel Ventura o Lluís Revest Un cop aprovades les oposicions a notaria exercí a Nofuentes Burgos, 1922-23, Aliaga Terol, 1924-25, Llucena Alcalatén, 1925-26, Artana Plana Baixa, 1926-30, Santa Bàrbara Montsià, 1930-35 i,…