Resultats de la cerca

Catedràtica de romanística i lingüística general de la Universitat de Frankfurt del Main, es formà a les universitats de Munic, Ais de Provença i Tübingen, on fou deixebla d’E Coseriu En el camp de la romanística es dedicà especialment a l’occità i al català Okzitanische und katalanische Verbprobleme ‘Problemes del verb català i occità’, 1971, Okzitanisch und Katalanisch Ein Beitrag zur Soziolinguistik zweier romanischer Sprachen ‘Occità i català Una contribució a la sociolingüística de dues llengües romàniques’, 1971 Fou coeditora de la revista Zeitschrift für Katalanistik ‘Revista de…

Inicià els seus estudis de piano de molt jove amb G Matthison-Hansen Posteriorment, ingressà a la universitat i continuà els estudis de piano amb E Neupert Bàsicament, però, la seva formació com a compositor fou autodidàctica No pogué desenvolupar una carrera important com a músic per problemes de salut, i només participà en la fundació i direcció de l’orquestra del Koncertforening Sobresortí en la composició de lieder , que destaquen per l’acurada tria dels textos -molts dels quals són de T Lange- i l’estret i sincer vincle entre poesia i música S’interessà també per la música…

Treballà a Anvers i a Amsterdam És autor de moltes obres de temàtica religiosa i fou un dels iniciadors de la pintura de tema popular com a gènere independent, que aviat es generalitzà arreu d’Europa El seu estil, d’un fort realisme, té ressonàncies manieristes Tractà de temes quotidians amb un punt d’humor i de lirisme La lletera 1543, El dinar dels pagesos 1556, La cuinera 1559, etc

Conreà la novella realista centrada en la problemàtica social i, especialment, en les reivindicacions feministes Amtmandens Døttre ‘Les filles del governador’, 1855, I de lange Naetter ‘A les llargues nits’, 1863, Fra de stummes Leir ‘Amb les de la boca closa’, 1877, etc

Les seves idees duen una marca darwinista i exalten les races nòrdiques en un to líric arrauxat i visionari Cal destacar-ne Himmerlandshistorier 1898-1910, Digte ‘Poesies’, 1906 i Den lange Rejse ‘El llarg viatge’, 1908-22 Fou premi Nobel de literatura el 1944

La seva poesia, amb evocacions medievals, fon els aspectes de la natura amb l’impuls eròtic I dalom ‘En les valls’, 1910, Manns kvede ‘El poema de l’home’, 1915 Féu també una trilogia èpica Gudbrand Langleite 1913-27 En el seu teatre és clara la influència d’AStrindberg Chistophoros 1948, Den lange bryllupsreisa ‘La llarga lluna de mel’, 1949

Representant d’un humanisme modern, es basa essencialment en l’antiga tradició literària per a tractar problemes actuals És autora de novelles Liebe beginnt ‘L’amor comença’, 1933 i Elisa 1937 de reculls de contes Das dicke Kind ‘L’infant gras’, 1951, Lange Schatten ‘Ombres llargues’, 1960, Ferngespräche ‘Conferències interurbanes’, 1966 i Eisbären ‘Ossos blancs’, 1972, i poesia Gedichte ‘Poesies’, 1947, Ewige Stadt ‘Ciutat eterna’, 1952 i Gesang vom Menschenleben ‘Cant de la vida humana’, 1974 Són també importants les seves obres radiofòniques i diversos assaigs

Vida Home polifacètic i molt lligat als cercles avantguardistes de França, el 1936 assumí la direcció de Laya Films a instàncies del seu amic Jaume Miravitlles, cap del Comissariat de Propaganda de la Generalitat durant la guerra A França fou membre del grup esquerrà Octobre i collaborà amb films de Jean Renoir, Jacques Becker o Pierre Prévert Pintor, decorador, escriptor cinematogràfic, tenia idees pròpies respecte al cinema i per afinitat ideològica era proper a l’anarquisme vitalista que havia viscut en cercles polítics i artístics a la França de preguerra Fou un creador i al mateix temps…

Els seus representants principals són, a Alemanya, A Lange, H Hemolz, A Riehl, les escoles de Marburg H Cohen, P Natorp, E Cassirer i de Baden W Windelband, H Rickert, B Bauch, els relativistes G Simmel, J Volkelt i E Troeltsch i l’empiriocriticisme de R Avenarius i E Mach a França, Ch Renouvier, AA Cournot i els anomenats “crítics de la ciència” J Lachelier, E Boutroux, H Poincaré, P Duhem a Anglaterra, FH Bradley i B Bosanquet i a Itàlia, R Cantoni i A Chiappelli en aquests dos darrers països sempre tingué un caràcter més idealista