Resultats de la cerca

La seva església de Santa Maria és d'origen romànic, molt modificada posteriorment Fou sufragània de la parròquia de Sant Bartomeu de Carbasí Dins el nucli hi ha una font pública feta amb una làpida sepulcral gòtica provinent de l'església

Hi ha la vella capella de Sant Sadurní, d’origen i planta romànics, però que el 1787 fou transformada i abandonada perquè l’havia destruïda un llamp el 22 de juliol de 1784, segons diu una làpida de la façana

És autor de la làpida sepulcral de l’ardiaca Lluís Desplà catedral de Barcelona contractada l’any 1539 per Guillem Ramon Desplà i Gabriel Portella És una contribució puntual però remarcable a l’escultura renaixentista catalana, resolta amb relleu sintètic que recorda models florentins

Fou presó militar dels partidaris del rei arxiduc Carles III, dels francesos el 1809, i dels liberals, els absolutistes i els carlins durant el s XIX Fou enderrocada el 1901 la làpida que en commemorava la construcció per Felip V, de marbre negre, havia estat destruïda pels valencians el 1808

Passà per diversos càrrecs fins a arribar a cònsol sufecte el 133 o el 139 Fou governador de les províncies de Mèsia Inferior i de l’Àfrica El 129 fou l’auriga vencedor dels jocs d’Olímpia, com ha restat constatat en una làpida commemorativa que es conserva al mateix indret

Es tracta de l’església parroquial de la població, esmentada des del segle XI “ecclesia S Vincentii de Clairano” , 1091 Fou enterament reconstruïda al segle XV, i en gran part altre cop al segle XIX Al segle passat encara es conservava al costat del portal una làpida del 1279 pertanyent a Ermengarda, muller de Ramon Jausbert de Clairà

Les sèries Entre les ciutats europees que disposen d’un major llegat epigràfic cal destacar Tortosa Ha estat justament aquest llegat el que hem inventariat, ordenat i classificat per tal de sotmetre’l a estudi per primera vegada Precedents d’aquest estudi es poden trobar en Los colloquis de la insigne ciutat de Tortosa , obra que va escriure Cristòfor Despuig a la segona meitat del segle XVI, i en la Historia de la antigua Híbera , editada per Francesc Martorell a l’inici del segle XVII sota les indicacions de Miquel Macip al segle XVIII s’hi incorporà Antoni Cortès, i després seran Manuel…

Entrà al convent el 1734, i fou abat quatre triennis, que començaren els anys 1745, 1751, 1760 i 1772 Es distingí per les obres d’ampliació del convent, i per haver impulsat els estudis i la cultura del monestir i guiat els primers passos religiosos i culturals de Jaume Caresmar i Alemany , que el succeí en dos dels seus abadiats El monestir li dedicà una elogiosa làpida sepulcral, retrobada el 1964

Situació Fragment corresponent a la part central de l’absis, encaixonat entre dues construccions tardanes, amb una finestra de doble esqueixada i una lesena a la part inferior del mur ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Esteve és situada dins el nucli de població de Pontellà, prop de les restes de les muralles Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 37’ 39” N - Long 2° 48’ 51” E PP Història El topònim Ponteliano és conegut des de l’any 876, i als segles següents la vila i el terme són àmpliament documentats La parròquia de Pontellà és esmentada per primera vegada el 1020, en què Bernat I,…

Les primeres notícies que hi ha d’aquesta església són del segle XIV, en què, en els nomenclàtors de la diòcesi, apareix esmentada l’ “ecclesia parrochialis sancti Vincentii de Torrente” , església que no figura en les Rationes decimarum de l’any 1279 ni a les del 1280 L’edifici actual és del segle XVIII, segons figura en una làpida que hi ha al mur de capçalera la seva primera pedra fou collocada el 13 d’agost de 1724