Les sèries
Entre les ciutats europees que disposen d’un major llegat epigràfic cal destacar Tortosa. Ha estat justament aquest llegat el que hem inventariat, ordenat i classificat per tal de sotmetre’l a estudi per primera vegada.
Precedents d’aquest estudi es poden trobar en Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, obra que va escriure Cristòfor Despuig a la segona meitat del segle XVI, i en la Historia de la antigua Híbera, editada per Francesc Martorell a l’inici del segle XVII sota les indicacions de Miquel Macip; al segle XVIII s’hi incorporà Antoni Cortès, i després seran Manuel Risco i Jaume Villanueva i, dins també del segle XIX, Angelo Sanxo i Ramon O’Callaghan fins a la plena ordenació d’Emil Hübner, el 1869 i el 1892, en el Corpus inscriptionum latinarum, sempre, però, apuntant al lapidari romà. L’estudi sobre l’epigrafia medieval i neoclàssica, però, no ha avançat des dels estudis fets per Miquel Macip, tot tenint en compte que no passen de la lectura dels textos de les inscripcions episcopals. Una cosa certa és que els darrers publicistes del segle XIX incorporen aquests missatges que no havien avançat des del segle XVIII, però sovint es troben impotents davant les inscripcions i opten per atribuir-los el text que figura en el necrologi episcopal, difonent importants errades, alteracions i, fins i tot, textos diferents dels esculpits en les làpides. E. Bayerri, a les primeres dècades del segle XX, és també absolutament eclèctic en aquests temes, i recull tots els criteris exposats. La Generalitat republicana, a través del Museu Arxiu de la Ciutat, encarregà a Eduard Soler un inventari, transcripció i fotografia de cada làpida, una tasca prou ben feta però que prescindia de l’estudi epigràfic, per a la qual ciència no s’havia disposat mai d’especialistes.
Des d’aquesta situació, arribàrem a plantejar-nos l’estudi de l’epigrafia medieval i neoclàssica. Una primera informació, amb inventari, classificació i estudis pluridisciplinaris, es troba en el nostre llibre Necròpolis, sepultures i inhumacions a Tortosa (Tortosa, 1986) tractant de secundar, en aquell moment, els desenvolupats per la universitat catalana.
La sèrie claustral
Constitueix un conjunt únic, excepcional per la varietat i la riquesa dels continguts, amb una amplitud cronològica que comprèn des de l’any 1206 fins al 1800, amb tota la varietat de manifestacions artístiques i epigràfiques. Es tracta d’un conjunt de 58 inscripcions, que, possiblement, constitueixen una de les millors mostres monogràfiques del país. Destaquen les inscripcions del mur septentrional del claustre de la catedral, amb 24 elements corresponents a dignitats de la seu, amb una cronologia que comprèn del 1281 al 1588.
El mur oriental, amb pocs continguts a causa d’haver-hi estat oberts la porta i els dos finestrals de l’antiga sala capitular, presenta sobre un sarcòfag de brocatello la inscripció més antiga del claustre, datada el 1206, la qual esdevé el missatge més antic entre els redactats en llengua catalana sobre pedra.
El mur meridional fou alterat l’any 1705 amb l’obertura d’una grandiosa porta, però, tanmateix, existeix un accés a l’aula magna que resta flanquejat per la llosa on es mostren els indicatius heràldics dels tres estaments o braços de Catalunya, un finestral amb columnes constantinianes de pòrfir i la porta del refectori, restant poc espai però suficient per conservar les variants gòtiques, amb models de màxima perfecció.
El mur de ponent fou alterat amb la construcció de la capella de la Mare de Déu de la Cinta, encara que la mostra d’inscripcions que conserva és molt variada en temes, paleografia, concepció estètica i artística, així com en continguts lingüístics.
Les lloses sepulcrals que centren longitudinalment els quatre corredors claustrals ofereixen dubtes quant a originalitat en ubicació, i la major part han esdevingut anepigràfiques.
L’estudi d’aquest conjunt epigràfic permet el coneixement de dignitats eclesiàstiques, tractaments, utilització del llatí o del català, varietats paleogràfiques i cronologies relacionades. Aquest darrer aspecte esdevé un dels més interessants perquè constitueix un model prou fiable en la datació d’inscripcions, tot tenint en compte que en la documentació s’empra l’escriptura gòtica al segle XIII, però epigràficament no s’aplica definitivament fins al segle XV, moment en què desplaça la paleografia precedent.
Cal recordar sempre que Tortosa era un reialme independent fins l’any 1148, en què la conquesta de Ramon Berenguer IV la incorporà als dominis comtals de Barcelona. Volem significar que, de moment, no es pot localitzar aquell determinat model paleogràfic de relativa herència romana que predomina per a la Catalunya oriental. Un altre aspecte que cal considerar és el de la policromia. Els grafismes emprats es practiquen en forma de gravat, poques vegades en relleu, i eren reomplerts o bé pintats amb un pigment blau fort o clar, verd fort o clar. Els camps epigràfics solen ser rojos, encara que en algun cas apareixen verds o daurats. El color de les lletres és més variat: predomina el roig, seguit del verd i algun cop del blau clar o fort, el turquesa i el gris.
La sèrie episcopal
Comporta problemes ben singulars a causa de les altes qualitats lingüístiques, paleogràfiques i conceptuals. Dels 63 bisbes tortosins, tan sols 29 resten sepultats a la ciutat, i tenen una singular importància els qui exerciren el pontificat durant l’etapa medieval. Sepultats inicialment a la catedral primitiva, l’any 1336 les respectives despulles acabaven de disposar-se en deu arquetes pels murs de la sala capitular, en el moment d’iniciar l’obra de la seu actual.
La col·lecció respon a un model que, instaurat amb el bisbe Gaufred, perdurà durant tota l’edat mitjana, encara que imposant variacions que, sense perdre els criteris conceptuals, desembocaren en un altre estil. La làpida del bisbe Gaufred és construïda per una arqueta monolítica amb coberta, disposa d’una ornamentació mínima i és conceptualment molt austera. El model es repeteix en la del bisbe Monells i potser en la del bisbe Santaoliva, puix que es manté la tipologia però canvia la presentació epigráfica. Considerem, doncs, una primitiva concepció que afecta els dos primers bisbes (1165-93) i que pot procedir d’un mateix taller, i una altra que s’inicia amb Santaoliva. Des d’aquest moment, els caràcters epigràfics abandonen aquell aspecte quadrat i es fan més esvelts. La transició es consolida amb la làpida d’Arnau de Jardí (1306), tot fent notar el constant millorament epigràfic qualitatiu i quantitatiu dels segles XIV i XV.
El treball que vam emprendre sobre l’estudi d’aquestes làpides ens va obligar a establir una terminologia i una classificació totalment nova de l’epigrafia, que forma una de les parts més importants i originals del treball, però que aquí no podem transcriure ni resumir, bé que donem per establerts en l’estudi de les làpides i inscripcions tortosines anteriors al segle XIV que segueixen a continuació.
Les inscripcions
Estudiarem monogràficament sols les inscripcions altmedievals, entre els segles X i XII. Hem seguit el criteri de presentarles seguint un ordre cronològic.
Làpida commemorativa de la inauguració de les noves drassanes de Tortosa per ‘Abd al-Raḥmān III. Any 944-945
Làpida commemorativa de la construcció de les drassanes de la ciutat, datada els anys 944-945, i tapa d’arqueta funerària decorada amb frases de l’Alcorà.
ECSA - J. Colomé
Probablement procedeix del sector urbà de les drassanes, a l’extrem nord de l’actual barri de Sant Jaume, les quals lliurà als jueus el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV l’any 1149, per tal de situar-hi el call. Fou trobada a l’entorn del 1788, i s’encastà al mur oriental de la catedral, on avui hi ha una còpia, després que l’original fos traslladada a l’interior de la seu. Es constituïda per un bloc de marbre blanc, possiblement obtingut d’una peça romana precedent, i fa 52 cm de base per 55 d’alçada.
Les lectures i interpretacions de la inscripció d’aquesta làpida, amb escriptura cúfica, han estat moltes, però recollim la més fiable que divulgava E. Lévi-Provençal el 1931: “Disposà l’obra d’aquest edifici, per a ús de drassanes per a l’equipament marítim i vaixells, el servidor d’Al·là, ‘Abd al-Raḥmān, emir dels creients, que Al·là empari. I la seva construcció fou acabada sota la direcció del seu alcaid i servidor ‘Abd al-Raḥmān ibn Muḥammad, amb ajut d’Al·là i llur assistència, en l’any 333. Escrit per ‘Abd Al·làh ben Qulayb”.
Epitafi d”Abd al-Salām ibn’Abd Allāh ibn Basïl, que va morir el 7 de gener de 961
Correspon a la tomba d’un governador i tresorer de la ciutat. Es tracta d’una tomba rectangular, amb coberta semicircular, estucada en vermell i feta segons la tradició romana. La tomba fou exhumada el 1972 i s’hi separà aquest element de pedra de 30 × 55 cm en el qual l’escriptura cúfica quasi ocupa la totalitat de l’espai en les seves 12 línies, només protegida per una breu motllura plana que l’envolta. Actualment aquesta làpida, en bon estat de conservació, es conserva al castell de la Suda de Tortosa, encastada a la paret del bar del parador nacional de turisme.
Aquesta és la traducció difosa: “En nom de Déu, clement i misericordiós. No hi ha altre Déu que Al·là, l’únic i sense igual. Déu beneeixi Mahoma, el seu servent i missatger. Aquesta és la tomba d’al-Jāzin al-Qa’id ‘Abd al-Salām ibn ‘Abd Allāh ibn Basïl que confessava: No hi ha Déu sinó Al·là, l’únic i sens igual, Mahoma és son servent i missatger, el Paradís és veritat; el foc és cert “no hi ha dubte que l’hora ve i Déu ressuscitarà als que són en els sepulcres”. Va morir —Déu en tingui pietat— la nit de dilluns, restant catorze nits del Du-l-Qa’da, de l’any tres-cents quaranta-nou” (nit de diumenge a dilluns del 7 de gener de l’any 961).
Esments de l’Alcorà. Segle XIII
Són situats a la tapa d’una arqueta funerària que es conserva al Museu Municipal de Tortosa, en prou bon estat de conservació epigràfica malgrat haver estat reutilitzada com a carreu i fortament colpejada. Aquest element fou exhumat al castell de la Suda l’any 1972, entre altres enderrocs. Havia estat elaborat en alabastre i correspon al tipus conegut com a mqābrāya, de forma prismàtica, que té una longitud de 650 mm i una alçada de 200 mm, amb cares frontals de 100 mm d’alçada, mentre que la superfície que la culmina divideix l’espai en tres cares planes de 70 mm d’altura. El gruix de la peça, per la part baixa, és de 290 mm. Les diverses superfícies presenten un tipus d’ornamentació de gust geomètric en el qual es confon fàcilment l’escriptura. A la part baixa de la peça es poden veure dues línies de text, sense interlineació; tanmateix, a causa del seu mal estat, n’és molt difícil la lectura i l’estudi.
Inscripcions en una arqueta siculonormanda. Segles XII-XIII
Aquesta peça té quatre inscripcions a la part superior, en sentit horitzontal, les quals resten en relatiu bon estat, però ha perdut una part del text de la primera. Es conserva al tresor de la catedral de Tortosa (vegeu l’estudi de la peça en aquest mateix municipi).
El cos de l’arqueta és elaborat en fusta, amb encastaments de vori daurat i guarniments de bronze; és decorada amb motius geomètrics i zoomòrfics. Forma nou cares, quatre al cos de la caixa i cinc a la tapa, coincidint dos a dos (exclosa la base). Les dimensions totals són de 24 × 36 × 24 cm. Les inscripcions recorren la línia de separació entre la caixa i la tapa i entre els dos panys.
Existeix una diversitat de referències, sense que es reprodueixi el text o s’ofereixi la traducció exacta. Recollim aquí la interpretació feta per A. de Laborde, que reprodueix tots quatre textos —llevat de la primera part perduda del primer—, malgrat que no poden explicar ben bé el missatge a difondre, el qual podria respondre a màximes o bons desigs:
1……forma curiosa
2. L’obertura és extraordinària, impossible, i la paciència inútil
3. Això conté riqueses, argent
4. Seguretat, prosperitat
Epitafi de Gaufred d’Avinyó, que va morir el 28 de maig de 1165
Correspon a l’arqueta funerària del qui fou el primer bisbe privatiu de Tortosa (1151-65) després de la conquesta del 1148. Procedent de la seu primitiva, actualment és situada sobre dues mènsules a l’absis de la catedral, a la capella del Sant Àngel. Situada a 281 cm d’altitud i havent estat arrasat el camp epigràfic, constitueix un bloc monolític de pedra dolça de 82 cm de base per 47 cm d’altura i 37 cm de profunditat, amb tapa de quatre aigües i de 26 cm d’alçada.
Completament destruïda la superfície frontal, s’hi distingeixen restes de pintura antiga. Al segle XVII encara es podia llegir el text i era repetidament transcrit, amb desacord i sense poder-lo completar, raó per la qual hem fet el possible per harmonitzar-lo:
1. ANTISTES PRIMUS DERTUSAE LAUDIS OPIMUS
2. GAUFRIDUS DICTUS IN CAELO SIT BENEDIC-TOS
3. HAC PETRA FOSSA SUNT HUIUS VENERABILIS OSSA
4. CENTUM CUM MILLE DECIES SEX QUI NON SIT ILLE
5. ANNORUM DECEM NUMERUS, QUO TRANSITOS ISTE
6. SPIRITUS ASTRA PETIT TUMULO CORPUS REQUIESCIT
7. IUNIUS EST MENSIS CUM […]
8. QUINQUE KALENDIS […]
La seva traducció literal és: “El primer bisbe de Tortosa, ric de lloança, dit Gaufred, al cel sia beneït. En aquesta pètria sepultura estan els seus venerables ossos. Cent mil i sis vegades sis, sense arribar al nombre dels deu anys, fou el del seu traspàs, quan el seu esperit va atènyer els astres. El cos reposa en el túmul, des del mes de juny […], el dia cinc de les calendes […].”
Làpida commemorativa de la inauguració de la seu primitiva del 28 de novembre de 1178
Constitueix un bloc de pedra dura de 54 cm de base, per 30 d’altura i 18 de gruix, i el camp epigràfic ocupa la totalitat de la superfície. Els escantellaments i les agressions o erosió no han impedit que es mantingui en un bon estat de conservació epigràfica. Actualment és situada a la plaça del Palau o de la Canonja. Hom hi llegeix la següent inscripció:
1. ANNO INCARNACIONIS D[OMI]NI
2. CE M L VIII COEPIT HOC
3. TEMPLU[M] AEDIFICARI ET XX
4. ANNIS EDIFICATO [M] FUIT
La traducció d’aquest text és: “En l’any de l’encarnació del Senyor mil cent cinquanta-vuit començà a edificar-se aquest temple i fou edificat en vint anys.”
Aquesta làpida es fa ressò de la consagració de la catedral romànica de Tortosa, feta el 28 de novembre de 1178, el document de la qual es conserva a l’Arxiu Capitular de Tortosa.
Epitafi del bisbe Ponç de Monells, que va morir el 27 de juliol de 1193
Ossari amb inscripció funerària del bisbe de Tortosa Ponç de Monells.
ECSA - J. Colomé
Aquesta inscripció funerària fou gravada en una arqueta que constitueix un bloc monolític de pedra dolça de 84 cm de base per 48 d’altura i 36 de profunditat, amb tapa de quatre aigües, de 26 cm d’alçada, que disposa de barbades de protecció. Procedia de la catedral primitiva i actualment és situada sobre dues mènsules a l’absis de la seu, a la capella del Sant Àngel. Presenta el camp epigràfic totalment arrasat; la darrera lectura possible es feia a l’inici del segle XVII i l’acollim amb inquietud, ja que forma una composició de sis ratlles, i l’original, en canvi, en deixa veure clarament vuit.
1. PONTIUS EST DIGNUS PRAESUL PASTORQUE BENIGNUS
2. COGNOMEN CUIUS MULNELLIS FUIT HUIUS
3. CLAUDITUR IN TUMULO, LICET ALTUM CORPUS IN ARCTO
4. ANNO MILLENO CENTUM NONA QUOQUE GENO
5. TERTIUS ADDATUR NUMERO QUI SUPRA LOCATUR
6. AUGUSTI MENSIS SEXTO NUMERANDO KALENDIS
La traducció és: “Ponç és el digne bisbe i el pastor benigne, el cognom del qual fou Monells. Està clos en el túmul, però el seu il·lustre cos es troba entre els estels, des de l’any mil cent noranta, afegint-hi tres al nombre a dalt esmentat, el dia sis de les calendes del mes d’agost”.
Làpida commemorativa de les construccions urbanes d’Arnau de Garidell, datada el 29 de maig de 1198
Es tracta d’una làpida elaborada sobre un bloc de brocatello, de probable origen en un pedestal romà del qual encara conserva la motllura. El bloc amida 85 cm de base per 63 cm d’altura i 55 cm de profunditat, amb una motllura d’11 cm d’amplada que permet un camp epigràfic de 75 × 44 cm. La duresa del material fa que l’estat de conservació de la làpida sigui relativament bo. Actualment es conserva reaprofitada a la cantonada del carrer de la Ciutat amb el d’Oliver. El text és el següent:
1. IIII KAL[ENDAS] IUNII ANNO
2. MCXCVIII ARNAL-
3. DUS GARIDELLI FECIT
4. FACERE TOTAS ISTAS
5. HEDIFICATIONES
La traducció és: “El quatre de les calendes de juny, de l’any mil cent noranta-vuit, Arnau de Garidell féu fer totes aquestes edificacions.”
Inscripció per la qual Arnau de Garidell s’atribueix escrits i obres. Any 1198
Es tracta d’una làpida de 50 × 48 cm, amb un camp epigràfic de 40 × 44 cm, que roman encastada sobre la porta d’entrada a l’immoble núm. 2 del carrer d’Oliver, en força bon estat de conservació. Procedeix del mateix taller que l’anterior inscripció estudiada i té un text atípic quant a mòbils. El text diu:
1. S***IGNUM AR-
2. NALDI Q[U]I HOC TO-
3. TUM SCRIPSIT
4. P[ER] PICAPETRAS
5. ET HOC OP[ER]AVIT
La traducció és: “Signatura d’Arnau [de Garidell], qui escrigué tot això mitjançant un picapedrer i això obrà.”
Epitafi de R. Salomó Ben Saporta o Salomó Bonafós. Segles XI-XII
Element escrit en hebreu que estava reaprofitat a la torre del portal del Temple (obra del segle XIV), desapareguda amb l’ensorrament de les muralles. Aquest epitafi des de mitjan segle XVIII ha estat objecte de diversos esments i relatius estudis, entre els quals cal destacar els d’A. Cortès, S. Palomares, M. Schwap i C. Reig. Aquí reproduïm el text transcrit el 1907 per M. Schwap:
La traducció, segons la interpretació del mateix M. Schwap, és: “R. Salomó Bonafós, fill de […] va morir a Alcasar el dia quatre del mes […].”
Epitafi de R. Samuel. Segles XI-XII
Es tracta d’una làpida escrita en hebreu que roman encastada a 4 m d’altura en una torre de la muralla que correspon al que fou monestir femení de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem. La degradació del camp epigràfic i el caràcter inaccessible de l’indret féu que passés desapercebuda fins el 1974. Reaprofitada com a carreu, se n’ignora la procedència. És constituïda per un bloc de pedra sorrenca de 60 × 26 cm, formant un camp epigràfic total. La conservació de les deu línies del text és molt deficient, sobretot la meitat inferior, ja que s’han perdut algunes ratlles de text. Aquesta és la seva lectura segons G. Secall:
La traducció és la següent: “Aquesta és la sepultura de l’honorable ancià R. Samuel —que l’esperit de lahvè el guardi— fill d’un honrat savi, l’apreciat (?) R. Salomó —que la seva ànima sia closa en el feix dels vivents— fill d’en Caracofas (o Carcofas), que la seva ànima descansi en la felicitat […] el rei […] se’n compadeixi […] la seva sort (?) […].”
Crismó. Segles XII-XIII
Procedeix de l’antiga capella del palau reial, i actualment resta encastat a la clau de l’arc de la porta d’entrada del parador nacional de turisme de Tortosa. És fet de pedra sorrenca, i la circumferència de 26 cm és dividida, teòricament, en sis parts amb la utilització d’una X grega i una línia horitzontal, mentre que la P fa uns 5 cm. El cos format per la iota i la tau fa uns 8 cm, i l’omega, uns 3 cm.
La lectura esdevé fàcil: XPISTOS (advertim l’omega invertida en lloc de Tòmicron).
Epitafi de Pere de Teià, mort el 10 de novembre de 1206
Constitueix, de moment, el primer element epigràfic redactat en llengua catalana. Es troba encastat en un sarcòfag de brocatello, encaixat en el mur oriental del claustre de la seu, al flanc dret del gran finestral de la que fou la sala capitular. El text, situat a uns 88 cm sobre el sòl, es conserva en la posició original i en un bon estat de conservació. La inscripció és escrita dins una peça de 12 × 27,50 cm, en composició central, formant un text de 8 línies.
Aquesta làpida és emmarcada exteriorment per un solc semicircular que envolta la superfície total de la peça, mentre que l’interior es divideix en tres compartiments verticals: d’ornamentació els laterals, amb l’heràldica, i missatge al central, el qual informa així:
1. DIVENDRES A
2. X DIES DEL M
3. ES DE NOEMBRE
4. DEL AYN M
5. CCVI MORI
6. LONRAT P[ERE] D-
7. E TAYA IAU
8. ACI
El seu text diu: “Divendres, a deu dies del mes de novembre de l’any mil dos-cents sis, va morir l’honrat Pere de Teià. Jau ací.”
Epitafi de Gombau de Santaoliva, mort el 23 de gener de 1213
Ossari amb inscripcions funeràries de Gombau de Santaoliva, bisbe de Tortosa, situat a la capella de Sant Àngel de l’absis de la seu.
ECSA - J. Colomé
Aquesta inscripció, que commemora el traspàs d’aquest bisbe de Tortosa, és incisa en una arqueta funerària situada a la capella del Sant Àngel, a l’absis de la seu. Descansa sobre dues mènsules murals a l’esquerra de l’altar, i a una altura superior a les altres. El sarcòfag procedeix de la sala capitular de la primitiva catedral.
L’arqueta és un element bastit en bloc monolític de pedra dolça de 83 cm d’ample, 19 d’altura i 36 de profunditat, coberta per una tapa del mateix material, de quatre aigües, que li dóna una alçada total de 77 cm. El camp epigràfic ocupa la totalitat de la superfície frontal, amb un text de 8 ratlles que és com segueix:
1. EST EXALTAT[US] IN STATU PONT-
2. IFICAT[US] GLORIA NO[N] CLIVA S[AN]C[T]A
3. GOMBALD [US] OLIVA EXIIT A MUN-
4. DI LAQ[UE]IS PELAGIQ[UE] PROFUNDI
5. ANNO MILLENO C[ENTUM] DUPLEX CUM
6. DUOD[EC]IMO EST FEBRU[ARI]I ME[N]SIS D[E]CI-
7. MO NUMERA[N]DO KALE[N]DIS VINCAT
8. CU[M] XP[IST]0 TUM[U]L[0]Q[UE] Q[U]I CLAU- DIT[UR] ISTO
La traducció és la següent: “És exaltat en l’estat pontifical, en glòria mai no minva, Gombau de Santaoliva. Eixí dels paranys del món i del pèlag profund en l’any mil, doble cent amb duodècim és del mes de febrer, deu comptant les calendes. Triomfi amb Crist i des d’aquest túmul en el qual està clos.”
Epitafi de Guillem de Torrella i d’Albert de Pierola. Vers l’any 1225
Làpida encastada al mur meridional del claustre de la seu, a 227 cm d’altura. El seu estat de conservació és força bo; amida 58 × 42 cm, amb un camp epigràfic de 43 × 27cm, el qual forma un text de tres línies. Disposa d’una ampla motllura formada per un pla perifèric que davalla interiorment en formar una mitja canya, per elevar després un altre marc en bossell que és immediat al camp epigràfic. Él seu text és:
1. G[UI]LL[ELMUS] D[E] TURREELA PAT[ER] PO[NCII] EPI[SCOPI] D[E]R[TUSENSIS]
2. E[T] ARB[ER]T[US] D[E] APIEROLA VIRI NOBI- LES HI[C] TU-
3. MULA[N]T[UR] Q[U]OR[UM] A[N]I[M]E SI[NT] I[N] PACE A[MEN]
La traducció és la següent: “Guillem de Torrella, pare de Ponç, bisbe de Tortosa, i Albert de Pierola, nobles barons, jauen ací. Que les seves ànimes romanguin en pau. Amén.”
Epitafi de Ponç de Torrella, mort el 29 d’agost de 1254
Ossari amb inscripcions funeràries de Ponç de Torrella, bisbe de Tortosa, situat a la capella de Sant Àngel de l’absis de la seu.
ECSA - J. Colomé
Inscripció incisa en el sarcòfag d’aquest bisbe de Tortosa, conservat sobre mènsules al mur de la capella absidal dedicada al Sant Àngel, a 272 cm d’altura. El sarcòfag és constituït per un bloc monolític de pedra sorrenca, cobert per una tapa de quatre aigües. El camp epigràfic ocupa tota la cara frontal, i la inscripció és formada per nou ratlles de text. Constitueix l’única ornamentació una motllura de boet i, a les dues cares laterals, en baix relleu, s’hi poden veure les armes del titular. La seva transcripció és com segueix:
1. PO[N]CI[US] E[ST] F[A]C[TU]S TO[TO CLERO] [ET A-]
2. RCHIMA[N]DRITA LAUDABI[LIS MORIBUS ET V]
3. ITA HIC DE TORRELLA D[IC]TUS SEDA[N]S-
4. Q[UE] REBELLA M CC S[UN]T SI L PONA[N]T[UR]
5. [ET QUATTUOR] APPO[S]ITIS AN[N]I TOT RECTE PROB-
6. [ANT] A XP[IST]O NATO CU[IUS] SP[IRITU]S EXIT AB A-
7. RCTO CORPORE CLAUDU[N]T[UR] HAC TU[M]-
8. BA MENBRA TEGU[N]T[UR] SEPTE[M]BRIS
9. M[E]NSIS Q[UA]RTO DICENDO K[ALENDIS]
La traducció és: “Ponç, de vida i costums lloables, esdevingué arximandrita (un exemple) per tot el clergat. Aquest, cognomenat de Torrella, fou pacificador de revoltes. Si afegim cinquanta i quatre anys als mil dos-cents, seran els anys després del naixement de Crist en els que el seu esperit va sortir de l’empresonament del seu cos; i que els seus membres es varen cloure en aquesta tomba el dia quatre de les calendes del mes de setembre.”
Epitafi de Ponç d’Om, mort el 8 de març de 1282
Làpida funerària encastada al mur nord del claustre de la catedral, a uns 264 cm d’altura i en perfecte estat de conservació. Presenta un front de 32 × 26 cm, emmarcat per una motllura perifèrica, que permet un camp epigràfic de 29 × 22 cm, tot presentant 4 línies de text. La transcripció és la següent:
1. ANNO D[OMI]NI MCC
2. LXXXI VIII ID[US]
3. MARCH PONCI[US] DE
4. ULMO SAC[R]ISTA HI[C] T[UMULATUR]
La seva traducció és: “En l’any del Senyor mil dos-cents vuitanta-un, a vuit dels idus de març, Ponç d’Om, sagristà, fou sepultat ací.”
Epitafi de Berenguer Nomdedéu, mort el 12 de maig de 1282
Làpida del segle XIII del canonge Berenguer Nomdedéu, precentor, conservada al claustre de la catedral de Tortosa.
ECSA - J. Colomé
Làpida funerària encastada al flanc esquerre del segon contrafort del mur nord del claustre de la seu, a 264 cm d’altura, en molt bon estat de conservació. Disposa d’un plànol frontal de 36 × 36 cm, que permet un camp epigràfic de 30 × 29 cm, amb text de 5 línies. El text és com segueix:
1. AN[N]0 D[OMI]NI MCC
2. LXXXIIIII
3. YD[US] MADII B [ERENGARIUS]
4. NO[MIN]IS DEI PR-
5. ECENTOR HI[C] T[UMULATUR]
La traducció és: “En l’any del Senyor mil dos-cents vuitantados, a quatre dels idus de maig, Berenguer Nomdedéu, precentor, fou sepultat ací.”
Epitafi de Pere Despuig, mort l’li de juny de 1283
Làpida del segle XIII de Pere Despuig, prior, conservada al claustre de la catedral de Tortosa.
ECSA - J. Colomé
Làpida encastada a molta altura, a la dreta del segon contrafort del mur nord del claustre de la seu, a 374 cm sobre el nivell del sòl. El seu text està molt ben conservat, malgrat que està lleugerament malmès a la part superior. Amida 76 cm de llarg per 34 cm d’altura, amb un camp epigràfic de 51 × 25 cm, en el qual es presenten 4 línies de text, que és com segueix:
1. ANNO D[OMI]NI MCCLXXX
2. III TERCIO ID [US] IUNII OBIIT
3. P[ETRUS] D[E] PODIO VENERABIL[IS]
4. PRIOR SEDIS D[ER]TUSE
La traducció és: “En l’any del Senyor mil dos-cents vuitantatres, a tres dels idus de juny, morí Pere Despuig, venerable prior de la seu de Tortosa.”
Epitafi de Pere de Jordà, mort el 23 de setembre de 1289
Làpida encastada al mur occidental del claustre de la seu, a la meitat longitudinal i pròxima al sostre, ja que se situa a 366 cm d’altura. Roman en un bon estat de conservació epigràfica i és constituïda per un rectangle de 44 × 33 cm, que enquadra una motllura de dos bossellets. El camp epigràfic és de 32 × 24 cm, i presenta 6 línies de text. La seva transcripció és:
1. IX K[A]L[ENDA]S OCTOB[RIS] AN[N]0 D[OMI]NI MCC
2. LXXXIX OBIIT FR[ATER] P[ETRUS] IORDA-
3. NI VIR VEN[ER]ABILIS O H[0M]0 Q[UI] H[OC]
4. LEGIS Q[UI] TU ES IP[S]E FUIT ET Q[UI]
5. IP[S]E E[ST] TU ERIS DIC PAT[ER] N[OSTE]R
6. ET AVE MARIA PRO ANIMA SUA
La traducció és la següent: “A nou de les calendes d’octubre de l’any del Senyor mil dos-cents vuitanta-nou morí fra Pere de Jordà, venerable baró. Home que llegeixes això, (sàpigues) que el que tu ets ara, ho fou ell, i que el que ell és (ara), seràs tu. Digues un parenostre i una avemaria per la seva ànima.”
Epitafi de Berenguer de Binèfar, mort el 26 de gener de 1292
Làpida encastada al mur nord del claustre de la seu, a l’esquerra del segon contrafort, a 264 cm d’altura. Es manté en bon estat de conservació. És constituïda per un bloc de 52 × 34 cm, disposa d’un camp epigràfic de 35 × 29 cm i presenta un text de 4 línies. Les lletres van estar animades per un blau clar i viu. La inscripció diu:
1. VII K[A]L[ENDA]S FEBROARII AN-
2. NO D[OMI]NI MCCXC PRI-
3. MO B[ERENGARIUS] DE BINEFAR VEN[ER]A-
4. BIL[IS] P[R]IOR D[ER]TUSEN[SIS] HI[C] T[UMULATUR]
La seva traducció és: “El set de les calendes de febrer de l’any del Senyor mil dos-cents noranta-un, Berenguer de Binèfar, venerable prior de la seu de Tortosa, fou sepultat ací.”
Epitafi de Guillem d’Oliveres, mort el 12 de desembre de 1297
Làpida de Guillem d’Oliveres, mort el 1297, que és encastada al claustre de la seu, i que conté un bell relleu esculpit amb l’escena de l’elevació de l’ànima.
ECSA - J. Colomé
Làpida encastada al mur occidental del claustre de la seu, al flanc dret de la porta d’accés al creuer de la capella de la Mare de Déu de la Cinta, situada a 210 cm d’altura i en bon estat de conservació epigràfica. Constitueix un element excepcional de 40 cm de base per 65 d’altura, amb camp epigràfic de 35,50 × 24 cm i 5 línies de text. L’excepcionalitat rau en els relleus escultòrics, no gens corrents en una làpida del segle XIII; a la banda superior s’hi representa l’elevació de l’ànima del difunt al cel per dos àngels. La part central de la làpida es dedica a l’heràldica, pintada, amb escuts separats per flors de lis. Dessota, a la banda inferior, hi ha el camp epigràfic, que s’emmarca amb un bossell, on es veuen restes de policromia. El text diu:
1. ANNO D[OMI]NI M CC NONAGESIMO VII P[R]I-
2. DIE ID[US] DECEMBRIS OBIIT G[UILLELMUS] DOLIVARI-
3. IS CUI[US] A[N]I[M]A REQ[UI]ESCAT IN PACE HOM Q[U]I [E]M
4. GUARDES ÇO Q[U]E TU E[T]S SO ESTAT YO E ÇO Q[UE]
5. YO SO SERAS TU D[E Ç]0 Q[UE ET]S DI[C] PAT[ER] N[OSTE]R P[RO] A[N]I[M]A MIA
La traducció és com segueix: “En l’any del Senyor mil doscents noranta-set, al vespre dels idus de desembre, morí Guillem d’Oliveres, l’ànima del qual descansi en pau. Home que m’esguardes: això que tu ets, ho he estat jo, i això que jo sóc, ho seràs tu, des d’això que ets. Digues un parenostre per la meva ànima.”
Cantell d’altar. Segles XII-XIV
Aquest element de pedra sorrenca, de 161 cm de longitud i 14 cm de gruix, es presenta reutilitzat arran de sòl del claustre de la catedral, entre la segona i la tercera columna del front occidental, tot partint de la pila d’aigua beneita. Presenta un camp epigràfic de 161 × 8 cm, el qual es pot considerar absolutament perdut a causa d’una total degradació.
Tot i que no s’ha pogut arribar a una interpretació del text que resulti coherent, la lectura que se n’ha fet és la següent:
1. H+RPA+IIR […]OS LRILTELIHE SATEATPACA
Epitafi (?) d’en Bernat. Vers el 1300
Fragment d’una làpida reutilitzada com a carreu a l’angle dret de la porta que comunica el claustre amb l’interior de la catedral. Situada a 458 cm d’alçada respecte del nivell del sòl, es troba en molt mal estat de conservació; la làpida té una alçada de 27 cm i una amplada de 28 cm, encara que una dovella se li encasta uns 12 cm per la part inferior esquerra i en unes 3/4 parts de l’alçada. Malgrat les dificultats, es poden arribar a interpretar aquestes lletres:
1. […B]ERNARD[US]
2. […]MPONO
3. […]OR ARC
4. […]N
5. […]EI[US]
Epitafi de Guillem d’Esteve, mort el 1300
Es troba encastat, en forma de làpida, al mur occidental del claustre de la seu, prop de la capella de la Mare de Déu de la Cinta, a 238 cm d’altura. El seu estat de conservació és força bo. Amida 53 × 38 cm, amb un camp epigràfic de 39 × 24 cm, que presenta 6 ratlles de text. La làpida és emmarcada per un ample bordó de baixos relleus, amb variats motius vegetals; als quatre angles hi ha representades les armes del titular: un escut amb una banda que conté tres estels de sis puntes. El text és com segueix:
1. +HIC IACET G[UILLELMUS] STEPHANI PRESBITER
2. COMENSALIS SEDIS DERTUSENSIS
3. BENEFICIATUS IN CAPELLA SANC-
4. TI AUGUSTINI CUIUS ANIMA REQUIE-
5. SCAT IN PACE AMEN FUIT EIUS OBI-
6. TUM ANNO DOMINI MCCC
La seva traducció és: “Aquí reposa Guillem d’Esteve, prevere, comensal de la seu de Tortosa, beneficiat de la capella de Sant Agustí, l’ànima del qual descansi en pau. Amén. Fou el seu òbit en l’any del Senyor mil tres-cents.”
Bibliografia
- Miravall, 1986; 1995