Resultats de la cerca

Ha publicat The Floating Opera 1956, Chimera 1972, Letters 1979, que ha estat comparada —per la complexitat— amb l' Ulisses de Joyce, Sabbatical 1982, que conté elements autobiogràfics, The Last Voyage of Somebody the Sailor 1991, Once Upon a Time 1994, entre d’altres

Pertanyent al moviment literari beat , en les seves novelles i relats reflecteix la violència i degradació dels barris baixos que envolten l’home i el seu entorn Last Exit to Brooklyn 1964, The Room 1972, The Demon 1976, Requiem for a Dream 1978, Song of the Silent Snow 1986

Estudià a Oxford i posteriorment exercí la docència a Cambridge, on destacà com a llatinista Escriví els reculls de poemes A Shropshire Lad 1896, Last Poems 1922 i More Poems 1936 on, sota la forma de balades, reflecteix una visió pessimista del pas del temps amb un estil depurat i precís

Expert en la tècnica del muntatge, el 1967 obtingué un Oscar i tres anys després dirigí el seu primer film Àcid observador de la societat nord-americana, realitzà entre d’altres The last detail 1973, Bound for glory 1976, Coming Home 1977, guanyadora de dos Oscar, i Being There 1979

Procedent del teatre, esdevingué l’arquetipus de dur i de gàngster del cinema nord-americà Entre els seus films cal esmentar Little Caesar 1930, The Last Gangster 1937, Women in the Window 1944, Key Largo 1948, House of Strangers 1949, que fou premiada en el festival de Canes, i Cheyenne Autumn 1964

Pertanyent al moviment beat , el seu estil corrosiu és fet de metàfores grotesques i de jocs de paraules Publicà els reculls Gasoline 1958, Happy Birthday of Death 1960, The Night Last Night Was at Its Nightest 1972, Earth Egg 1974, Herald of the Autochtonic Spirit 1981, Mindfield 1989 i la novella American Express 1961

Actor durant el primer terç del s XX i director de westerns a partir del 1932, realitzà tot tipus de films d’acció colonials — The Lives of a Bengal Lancer 1934—, policíacs — Kiss of Death 1947—, bèllics — The Desert Fox 1951—, històrics — Prince Vaillant 1954—, westerns —Nevada Smith 1965— i d’aventures — The Last Safari 1967

A dinou anys fou coprotagonista amb Marlon Brando de Last Tango in Paris , de Bernardo Bertolucci , pellícula que li donà una gran projecció, però que també s’interposà en la seva carrera artística De l’escassa fimografia posterior hom pot esmentar The Passenger 1975, de Michelangelo Antonioni,  La dérobade 1979, de Daniel Duval, i Merry-Go-Round 1981, de Jacques Rivette

Fou poeta i féu publicacions amb la seva germana Mary Ann, entre les quals una versió de l' Odissea Es destacà com a crític del “London Magazine” fundat el 1820, on féu popular el pseudònim d' Elia La majoria d’assaigs tenen caràcter autobiogràfic L’any 1823 en foren recopilats els primers Una segona sèrie fou The Last Essays of Elia 1883

Filla del reformador William Godwin i muller de PBShelley, a la mort d’aquest 1822, n'edità part de l’obra És coneguda sobretot com a creadora del personatge de Frankenstein a Frankenstein or the Modern Prometheus 1818, la seva novella més famosa Publicà altres novelles algunes de les quals considerades millors, com ara Valperga 1823, The Last Man 1826 i Falkner 1837