Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
monotip
Disseny i arts gràfiques
Màquina inventada, el 1887, pel nord-americà Tolbert Lanston, que compon per tipus solts (en oposició a la linotip, que ho fa per ratlles).
El teclat i la fonedora d’aquesta màquina són independents i es relacionen per mitjà d’una bobina de paper El paper és perforat pel teclat i desxifrat per la fonedora, la qual, en rebre la bobina va desenrotllant-la per damunt d’una filera de trepants, pels quals passa aire comprimit Cadascuna de les perforacions produeix el desplaçament del xassís portamatrius damunt un motlle, de manera que la matriu corresponent rep la injecció de l’aliatge de plom, estany i antimoni en fusió en el gresol de la màquina Un cop fos, el caràcter és agafat pel transportador de tipus, i quan la ratlla és…
correcció tipogràfica
Disseny i arts gràfiques
Acció de substituir les lletres (en la composició a mà o en la monotip) o les ratlles (en la linotip) objectes d’una correcció.
tecla
Música
Cadascuna de les barretes o botons que, disposats en un ordre determinat i premuts amb els dits, serveixen per a accionar els mecanismes d’una màquina d’escriure, d’un ordinador, d’una linotip, etc.
tipografia

Diverses tipografies
Disseny i arts gràfiques
Art de dissenyar, compondre i imprimir texts mitjançant tipus mòbils.
Des del punt de vista del disseny, la tipografia es distingeix del grafisme tant per la limitació dels seus mitjans signes alfabètics i peces d’ornamentació tradicionals vinyetes, filets, bigotis, florons, culdellànties, etc com per la seva “neutralitat” respecte al text mentre que el grafisme, lligat ordinàriament a una finalitat propagandística, reforça l’impacte psicològic del text mitjançant una gamma molt variada de recursos, la tipografia es limita a vehicular-lo d’una manera totalment imparcial Tot i que el grafisme i la tipografia poden concórrer en el disseny de texts breus etiquetes…
llibre
Impressió d’un llibre pel sistema òfset
© Fototeca.cat
Conjunt de fulls escrits o impresos posats en l’ordre en què han d’ésser llegits, especialment reproducció impresa d’una obra en fulls de paper reunits per plecs formant un tot.
Segons Plini el Vell, molt antigament hom escrivia damunt fulles de palma, metalls, teles i pells i a la part interior de l’escorça d’arbres Hom usà, més tard, rajoles d’argila Assíria, Babilònia, Cnossos i papir Egipte, Grècia i Roma, amb el qual hom feia llibres generalment anapistogràfics escrits per una sola cara els fulls eren enganxats pels costats i formaven tires d’extensió variable que hom enrotllava Als primers segles del cristianisme es generalitzà a Grècia i a Roma l’ús del pergamí, que, emprat al principi en forma de rotlle, com el papir, més tard es començà a usar per totes dues…
De Gutenberg a l'era telemàtica
Els llibres Durant segles, els llibres han estat el principal instrument de difusió de la cultura i de transmissió del coneixement Avui, l’acompliment d’aquestes funcions queda repartit entre diversos mitjans, ja que tenim costum tant de llegir llibres i diaris com d’anar al cinema, veure programes de televisió, llogar i comprar cintes de vídeo, o fins i tot de connectar-nos a Internet o comunicar-nos per correu electrònic En aquest univers de les comunicacions, cada vegada més diversificat, els llibres conserven, amb tot, un paper de primer pla, atès que tenen una presència constant…
La transmissió del text i el multimèdia
Sistemes d’escriptura Els mètodes, els mitjans i els suports de l’escriptura han canviat amb el pas del temps Originàriament, l’escriptura era pictogràfica, és a dir, composta de dibuixos simples que illustraven una part del que significaven així, un sostre volia dir ‘casa’ i una roda, ‘carro’ Posteriorment, els signes van anar adquirint un valor ideogràfic un ull, per exemple, significava ‘veure’ i una orella, ‘sentir’ Finalment, van arribar les lletres de l’alfabet, un conjunt limitat de signes amb què era possible representar el llenguatge i, per tant, la realitat Amb l’aparició i la…