Resultats de la cerca

Hi assistiren només els bisbes de Vic, Girona, Barcelona i Sogorb-Castelló —l’únic que assistí a totes les sessions—, però reuní més de 700 congressistes Menys innovador que l’anterior, però més científic, distribuí els treballs en set seccions la bíblica, teològica i d’espiritualitat, la pastoral, la jurídica, la històrica, la filològica, l’artística i la musical Les ponències foren publicades en 1966-67 Fruit seu ha estat la fundació de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics 1969, filial de l’Institut d’Estudis Catalans

Estigué centrat en els temes “La litúrgia al cor de la vida cristiana” i “Balanç i perspectives de la reforma litúrgica a Catalunya” Hi assistiren uns sis-cents congressistes i comptà amb la presència de gairebé tots els bisbes catalans, com també del nunci i del cardenal prefecte de la congregació del culte diví Hi hagué una obra prèvia de sensibilització a través d’enquestes i qüestionaris, i les tasques del congrés se centraren en les conferències generals i en les ponències i els debats de les seccions d’estudi doctrinal, història, art, pastoral, religiositat popular, llenguatge,…

Se celebra el III Congrés Litúrgic de Montserrat

Els canelobres i altres llums Totes les esglésies, fins i tot les més petites, tenien canelobres destinats a la seva illuminació els de ferro eren la versió humil d’altres de fets amb metalls preciosos Els canelobres d’altar, com el seu nom indica, es collocaven a banda i banda de la mesa i els de peu s’agrupaven al seu voltant Segons Gudiol i Cunill, la illuminació de l’altar, reduïda a dos canelobres durant el segle XIII, arribà a sis durant el segle següent Per a la illuminació dels grans espais s’empraven corones de llum penjades del sostre, lluminària que augmentava amb les candeles que…

L’eslavònic va lligat amb l’obra missional dels germans Ciril i Metodi, al segle IX, els quals el dotaren d’un alfabet ciríllic, glagolític i hi traduïren els llibres bíblics i litúrgics Aquestes versions eren compreses pels diversos pobles eslaus que eren evangelitzats, atesa la semblança dels diferents dialectes eslaus A les traduccions del grec succeïren composicions originals en antic eslau, entre les quals les Vides de Ciril i Metodi, escrites per llurs deixebles a Bulgària, un tractat contra els bogomils, del segle X, i les epístoles del patriarca búlgar Eutimi segle XV, sobre qüestions…

La primera referència d’aquest període al cristianisme occidental data de mitjan segle VI L’advent té una duració variable a les esglésies Catòlica i Anglicana comença quatre diumenges abans A l’Orient no hi ha pròpiament un advent però sí uns diumenges que precedeixen el Nadal de les “Anunciacions”, 5, en la tradició siríaca dels justos de l’Antic Testament i dels avantpassats de Crist en la tradició bizantina A l’antiga litúrgia visigòtica tenia 6 setmanes El primer diumenge d’advent és també el dia en què comença l’any eclesiàstic L’advent té un to penitencial semblant al de la quaresma,…

És ordenat per mesos d’on li ve el nom μηνολόγιον, de setembre a agost, d’acord amb el calendari litúrgic grec

Fou dirigida successivament per Romuald Simó, Gregori Sunyol i Lluís Carreras, i apareixia nou cops l’any, segons els temps litúrgics Fins el 1926 era coeditada pel monestir de Montserrat i l’Associació d’Eclesiàstics de Barcelona Del 1926 al 1933 en foren responsables els Amics de l’Art Litúrgic i l’Associació d’Eclesiàstics, i alhora esdevingué òrgan oficial de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat Tenia un to d’alta divulgació, d’acord amb els corrents més renovadors del catolicisme europeu, i assolí un bon nombre de collaboradors, tant catalans com estrangers

En el ritu hispànic existeixen oracionals festius, que contenen tots els texts necessaris per a les celebracions del propi de l’any litúrgic i del santoral, i oracionals salmogràfics, formats només amb les collectes de l’ofici ferial L’oracional festiu hispànic més antic conservat és el manuscrit de Verona, de contingut toledà, però copiat per a ús de la seu de Tarragona vers el 700, i probablement endut a Itàlia per l’arquebisbe Pròsper i la seva clerecia en fugir de la invasió sarraïna L’oracional català de ritu romanofranc més antic és el manuscrit de Vic, de mitjan s XII

És una de les famílies del cant litúrgic occidental durant l’Edat Mitjana, juntament amb el cant gregorià, l’ambrosià o el gallicà Constitueix el cant propi de la litúrgia hispànica, també anomenada visigòtica o mossàrab, tot i que aquestes dues denominacions presenten força problemes Els orígens de la litúrgia hispànica cal cercar-los molt abans de la dominació musulmana de la Península Així, l' Oracional de Verona , manuscrit litúrgic de l’any 700 i arribat a Itàlia des de la diòcesi de Tarragona, demostra que en aquella data la litúrgia hispànica ja estava…