Resultats de la cerca
Es mostren 3500 resultats
Correu de les Lletres
Setmanari
Suplement del setmanari Sóller publicat a Sóller en 1920-22.
Defensor de la ciutat, de l’art i de les lletres, la seva curta durada fou plena de contingut Publicà articles d’ Alanís M Ferrà, J Carner, J Estelrich, JE Ràfols, J Pons, B Forteza, EM Ferrando, C Cardó i G Alomar, i versos i traduccions de MA Salvà, J Alcover, M Costa, Ll Riber, JR d’Ayreflor, G Colom, J Pons, M Forteza, B Ferrà i C Magraner
Números: lletres i xifres
L’expressió en lletres En general, escrivim en lletres les quantitats esmentades en textos literaris, i en xifres, les quantitats aparegudes en obres tècniques Escrivim en lletres els casos següents Els números enters de zero a noranta-nou i els mots cent , mil , milió , bilió , trilió i quadrilió Tenen allotjament per a quaranta persones Han pressupostat un milió d’euros per a les reformes Els números en inici absolut o després de punt Tretze municipis s’han quedat sense connexió elèctrica S’han quedat sense connexió elèctrica 13 municipis Les quantitats aproximades Pots arribar-hi en vint…
república de les lletres
Conjunt dels literats i homes doctes.
Almanac de les Lletres
Anuari publicat a Palma, Mallorca, des del 1921 fins al 1936, en català, i incorporat, des del 1924, a les publicacions de l’Associació per la Cultura de Mallorca.
Cada volum contenia, a més d’un calendari, una miscellània literària, en la qual participaren molts escriptors insulars Joan Alcover, Miquel Ferrà, Rosselló de Son Forteza, Salvador Galmés, etc i d’altres com Josep Carner, Carles Riba, Joaquim Ruyra, etc A partir del 1924 inserí una crònica de les activitats culturals mallorquines, ampliada, des del 1931, als esdeveniments polítics
La República de les Lletres

Exemplar num. 1 de la revista La República de les Lletres (juliol-setembre 1934)
Publicacions periòdiques
Revista trimestral publicada a València entre el 1934 i el 1936.
N'aparegueren vuit números i n'era director Enric Navarro i Borràs Incloïa treballs sobre literatura, art i política amb una òptica valencianista d’esquerres, nacionalista catalana Hi collaboraven Miquel Duran i Tortajada, que en fou el promotor, Adolf Pizcueta, Francesc Almela i Vives, Eduard Martínez Ferrando, Gabriel Alomar, M Folguera i Duran, Martí de Riquer i altres autors
El Pont Cooperativa de Lletres
Literatura catalana
Entitats culturals i cíviques
Associació d’escriptors i estudiosos de la llengua catalana de les comarques de la Plana, l’Alcalatén, el Maestrat i els Ports, que té per objectiu la difusió de l’activitat literària en català.
Es constituí oficialment a Morella a l’abril del 2011, tot i que ja portava un parell d’anys d’activitats Té la seu a l’Aula Museu Carles Salvador de Benassal Alt Maestrat
Institució de les Lletres Catalanes
Literatura catalana
Entitats culturals i cíviques
Lingüística i sociolingüística
Entitat creada a Barcelona el 1937 per aplegar i potenciar l’acció dels intel·lectuals catalans fidels a la Generalitat, de la qual rebé el suport financer.
Primera etapa 1937-39 En fou l’antecedent immediat l’Agrupació d’Escriptors Catalans, constituïda pel setembre del 1936 dins la UGT i presidida per Joan Oliver, la qual organitzà el Servei de Biblioteques al Front i cercà ajuts internacionals per als escriptors Tingué també una participació important en la fundació el PEN Club català Presidida per Josep Pous i Pagès, en foren vicepresident i secretari Carles Riba i Francesc Trabal, respectivament Patrocinava els premis de la Generalitat i la Revista de Catalunya 1938 La secció de publicacions edità obres de Riba, Lleonart, Rovira i Virgili…
Creació de l’editorial Lletres Valencianes
Apareix a València l’editorial Lletres Valencianes
Acadèmia Balear de Ciències i Lletres
Institució fundada a Palma, Mallorca, el 1848, de la qual formaren part tots els professors de l’Institut Balear.
Tingué una activitat molt reduïda
Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Aspecte del Palau Requesens, seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
© Fototeca.cat-G.Serra
Societat creada a Barcelona el 1729 —quan ja feia quinze anys que l’Acadèmia Desconfiada havia deixat d’existir—, inicialment sense denominació, per iniciativa de Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada.
Els membres d’aquesta acadèmia s’imposaren com a finalitat l’estudi de la història i, en especial, la de Catalunya i la instrucció de la joventut, aspecte, aquest darrer, que revela una preocupació pel problema plantejat a la ciutat pel trasllat de la seva universitat a Cervera, després del 1714 Celebrà sessions fins el 1751, en les quals eren debatudes qüestions molt diverses i hom llegia poesies El 1752 Ferran VI donà el nom de Reial Acadèmia de Bones Lletres a la corporació creada el 1729, gràcies a gestions fetes per Josep de Móra, marquès de Llió, que en fou el vicepresident…