Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
àcid α-linolènic
Química
Àcid gras poliinsaturat (PUFA).
És un nutrient essencial primer component i precursor de la sèrie dels àcids grassos omega-3 És un component de molts olis vegetals llinosa, soia, nous, cànem i colza Es ven com a complement alimentós
impermeabilització
Indústria tèxtil
Operació d’impermeabilitzar una tela per a privar el pas d’un fluid a través seu.
La impermeabilització tapa completament els porus del teixit, a diferència de la hidrofugació, que els deixa oberts Hom pot efectuar la impermeabilització per adhesió d’una làmina prima de cautxú sobre el teixit o bé per aplicació d’una dissolució de cautxú, gutaperxa, làtex, etc Hom empra també materials sintètics aplicats en forma de dissolució o per fusió, vernissos, olis assecants llinosa i similars, derivats de la cellulosa, etc
rutàcies
Botànica
Família de terebintals composta per plantes llenyoses o rarament herbàcies, amb glàndules secretòries, de fulles simples o compostes, sovint trifoliolades i generalment alternes, de flors comunament actinomorfes, hermafrodites, diclamídies, hipògines i obdiplostèmones, i amb fruits de diversa mena.
Comprèn prop de 2 000 espècies, que habiten els països càlids i temperats de tot el món Rutàcies més destacades Casimiroa edulis casimiroa Chloroxylon swietenia llimoner de Ceilan Citrus aurantium taronger agre Citrus bergamia bergamoter Citrus grandis aranger gran , pomelo Citrus limetta llimoner dolç Citrus limon llimoner , llimonera Citrus medica poncemer , cedrater, poncirer Citrus myrtifolia taronger nan Citrus nobilis mandariner , taronger mandarí Citrus paradisi aranger Cusparia officinalis angostura Dictamnus sp dictam , timó reial Dictamus albus lletimó Dictamnus hispanicus gitam ,…
lli

Lli
C T Johansson (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les linàcies, de 40 a 80cm d’alt, de fulles lanceolades, de flors blaves i de fruits capsulars, amb la qual hom obté la fibra tèxtil anomenada lli.
Les seves llavors, valorades pel contingut en mucílag 6% i oli 20-40%, són emprades en farmàcia com a producte emollient i antiflogístic obtingut per decocció i per l’oli que proporcionen, el qual és emprat per a la confecció d’emplastres i per a disminuir la colesterolèmia La farina ha estat emprada en medicina popular per a fer cataplasmes La importància econòmica del conreu del lli deriva no solament de la utilització de la fibra com a primera matèria tèxtil, sinó també de l’aprofitament de la llavor per a extreure’n l’oli de llinosa És conreat a la major part de les regions…
vernís
Química
Dissolució d’una o més resines en un oli o líquid volàtil que, estesa sobre la superfície d’un objecte, s’asseca i forma una capa que li confereix brillantor, resistència a l’aire i a la humitat, aïllament elèctric, etc.
El vernís es diferencia de la pintura pel fet d’ésser transparent i donar, en assecar-se, una pellícula molt més brillant, dura i resistent Els vernissos, que no contenen mai pigments opacs, poden ésser de diferents colors, en contenir colorants solubles, i hom pot afegir al solvent substàncies plastificants, les quals eviten que, en evaporar-se el solvent, la resina, que constitueix la pellícula de vernís, esdevingui excessivament trencadissa Els vernissos són classificats industrialment en vernissos a l’alcohol o vernissos alcohòlics dissolucions de goma laca, sandàraca i altres substàncies…
tinta d’impremta
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Tinta emprada en les arts gràfiques.
Les tintes d’impremta, de les quals hi ha diversos tipus diferents, són especialment adequades a cadascun dels procediments d’impressió En general, les tintes emprades en les premses cilíndriques són molt més fluides que les emprades en les premses planes, i les emprades en litografia i en òfset són molt més espesses que les que hom utilitza en tipografia Les emprades en rotogravat, fetes a base d’alcohol i de dammar, s’assequen per evaporació del vehicle, mentre que les emprades en les rotatives d’impressió de diaris, fabricades a base d’hidrocarburs i àdhuc d’aigua, s’assequen per…
Vernissos i betums
Els vernissos són resines dissoltes en èter, alcohol, aiguarràs o oli de llinosa S’han aplicat sempre com a substàncies que protegeixen i defensen les superfícies sòlides que recobreixen —fustes, metalls, pintures— i els donen brillantor Els betums eren substàncies naturals, poc identificades a mitjan segle XIX, que incloïen des de l’asfalt fins al petroli El betum tou o malta, força abundant en algunes regions de França, era conegut comercialment pel fet de ser un producte molt utilitzat en la construcció per a tapar forats, esquerdes o juntures Els betums naturals eren…
Francesc Ramon Xiqués
Francesc Ramon Xiques i Clausell pertany a la mateixa generació de François Cros i va ser un dels seus primers seguidors en la fabricació de l’àcid sulfúric La primera referència escrita de la seva producció és del 1822 Tenia la fàbrica en el barri del Clot, terme municipal de Sant Martí de Provençals Participà en l’exposició industrial de Madrid del 1828 i rebé una medalla de bronze pel seu vidriol –sulfat de ferro– i per la seva ce-russa El 1842 encara és fabricant d’àcid sulfúric, sempre al Clot Però la seva producció canvia pocs anys després i entra en el sector dels midons i coles que s’…
vernís
Disseny i arts gràfiques
Nom que hom dóna al vehicle o suport dels pigments de la tinta d’imprimir, generalment oli de llinosa.
Els fabricants de canonades
Les canonades són necessàries per a la conducció de líquids o de gasos Les primeres a construir-se foren de fang cuit, però la industrialització introduí les metàlliques de plom, de coure o de ferro Per a l’aigua i els gasos, que són les dues grans necessitats de la població urbana del segle XIX, el metall més utilitzat era el ferro Les canonades de coure són més cares i no aptes per a la canalització de l’aigua, per l’aparició de verdet Les de plom resultaven també cares i s’aixafaven fàcilment Totes les grans ciutats europees utilitzaran les canonades de ferro colat per a transport d’aigua…