Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
comtat d’Arran
Història
Títol feudal escocès de la família Boyd, el primer titular del qual fou Thomas Boyd (1467), primer marit de Maria d’Escòcia, filla de Jaume II, la qual es casà per segona vegada amb James Hamilton.
Llur fill, James Hamilton mort el 1529, fou creat comte d’Arran el 1503 i esdevingué lloctinent general d’Escòcia 1517 i un dels lords de la regència 1522 El seu fill James mort el 1575 fou governador i regent d’Escòcia 1542-54, i fou declarat 1543 pel parlament hereu presumpte del tron El cinquè comte d’Arran, besnet de l’anterior, fou creat duc de Hamilton el títol s’extingí el 1651
William Petty-Fitzmaurice Shelburne
Història
Noble i polític britànic.
Participà en la guerra dels Set Anys i el 1761 entrà a la cambra dels comuns Mort el seu pare, heretà el títol de comte de Lansdowne i entrà a la cambra dels lords 1762 Membre del govern tory de Greenville 1763, el 1782 ho fou del whig de Rockingham Mort aquest, el succeí com a primer ministre En pujar al poder William Pitt 1784, que el féu marquès de Lansdowne, es retirà de la política
La Gran Bretanya autoritza la tramitació de l’extradició de Pinochet
El ministre de l’Interior de la Gran Bretanya, Jack Straw, autoritza que un tribunal de primera instància tiri endavant el procés legal per a extradir a Espanya el general Augusto Pinochet d’acord amb els termes fixats per la Cambra dels Lords A petició dels advocats de Pinochet, la vista inicial del cas en el tribunal de primera instància de Londres s’ajornarà, però, uns quants dies per tal que la defensa pugui presentar els seus arguments i les possibles allegacions a la decisió de Straw
La Gran Bretanya autoritza l’extradició de Pinochet
El jutge de primera instància de Bow Street, de Londres, autoritza l’extradició de l’exdictador xilè Augusto Pinochet a Espanya per a ser jutjat dels delictes de tortures i conspiració per a torturar comesos a partir del 8 de desembre de 1988 Els advocats de Pinochet disposen de 15 dies per a recórrer la sentència, i encara tenen la possibilitat d’apellar a l’Alt Tribunal de Justícia de Londres i a la Cambra dels Lords abans que el cas arribi al ministre de l’Interior, Jack Straw, que té la decisió final sobre l’extradició
El Parlament britànic autoritza l’inici del Brexit
Per 498 vots a favor i 114 en contra, la Cambra dels Comuns britànica aprova activar l’article 50 del Tractat de Lisboa, que preveu la sortida d’un estat membre de la Unió Europea Abans de rebre l’aprovació definitiva, la llei ha d’obtenir el suport de la Cambra dels Lords, que retorna la llei a la Cambra dels Comuns per algunes esmenes El 16 de març, la reina Elisabet II signa l’European Union Notification of Withdrawal Bill A partir d’aquesta data s’inicia el termini d’un màxim de dos anys per a les negociacions de sortida de la Gran Bretanya de la UE
Inauguració d’un grup de debat sobre el procés català al Parlament britànic
L’All-Party Parliamentary Group on Catalonia té un estatus reconegut, bé que no oficial, del Parlament de Westminster En formen part 21 diputats, 16 de la Cambra dels Comuns i 5 de la Cambra dels Lords, i hi són representats els sis principals partits del Parlament britànic El diputat del Partit Nacional Escocès George Kerevan presideix la discussió inaugural En el seu discurs, el conseller d’Afers Exteriors de la Generalitat, Raül Romeva, sosté que els estats europeus, tard o d’hora, hauran de decidir al costat de qui es posen en el procés català Romeva critica durament, també,…
par
Història
Títol de dignitat en alguns països, que ha variat segons l’època i el lloc.
Sota el feudalisme, els pars, vassalls d’un mateix sobirà, estaven sotmesos a deures idèntics Almenys des del s XIII, a França hi havia dotze pars, sis de laics i sis d’eclesiàstics, amb poders judicials, que perderen aviat als s XVII i XVIII ja n'hi havia una cinquantena —entre prínceps i ducs—, amb dret a pertànyer als diversos parlaments de l’estat Lluís XVIII de França 1814-24 podia nomenar els pars en nombre illimitat, els quals formaven la cambra alta Sota Lluís Felip 1830-48 n'hi hagué entre dos-cents i tres-cents A la Gran Bretanya aquesta dignitat encara existeix…
cambra
Política
Òrgan polític deliberatiu amb facultats legislatives o consultives, propi dels estats del sistema representatiu.
En els sistemes bicamerals bicameralisme, el conjunt de la cambra baixa , que representa directament els ciutadans, i de la cambra alta , que representa l’aristocràcia, les corporacions, els estats federats, etc, consitueix el parlament La cambra baixa és anomenada segons els països cambra de diputats derivada del règim francès sota la Restauració i la Monarquia de Juliol, i sota la Tercera República, i estesa a Itàlia, Luxemburg i la major part dels estats llatinoamericans, cambra de representants als EUA, a Austràlia, a Nova Zelanda, a Sri Lanka, a Libèria i a Bèlgica, assemblea nacional a…
Declaració Balfour
Història
Carta del ministre d'Afers Estrangers britànic Arthur Balfour adreçada públicament el 2 de novembre del 1917 al baró Walter Rothschild, en la qual es manifestava la posició favorable del govern britànic a l’establiment d’una llar nacional jueva a Palestina.
Membre de la cambra dels Lords, Rothschild era la personalitat jueva més destacada a l’imperi Britànic i un actiu proponent del sionisme La declaració es veié afavorida pel curs incert de la Primera Guerra Mundial, davant del qual la Gran Bretanya cercà el suport de les comunitats jueves europees i dels Estats Units, especialment arran de la caiguda del règim tsarista un aliat d’acusades tendències antisemites provocada per la Revolució Russa Amb la derrota de l’imperi Otomà, aliat dels imperis alemany i austrohongarès, Palestina passà a ser administrada temporalment per la…
ducat de Norfolk
Història
Títol ostentat per diversos membres de la noblesa anglesa.
Fou atorgat per primera vegada el 1397 a Thomas Mowbray ~1366 — Venècia 1399, comte de Nottingham des del 1383 Formà part del grup de poderosos nobles —coneguts com a lords appellant — que del 1387 al 1389 forçaren Ricard II d’Anglaterra a sotmetre's a llur voluntat Un cop recobrat el poder per Ricard II, aquest se serví de Mowbray en missions diplomàtiques i militars S'enfrontà després amb Enric, duc de Hereford posteriorment, Enric IV d’Anglaterra, i fou desterrat el 1398 Aquesta dinastia ducal s’extingí 1476 amb la mort del quart duc, John 1444-76 Ricard III d’Anglaterra…