Resultats de la cerca

Actua amb el nombre d’oxidació de +3 Molt rar a la natura, els seus isòtops naturals són el 1 7 5 Lu 97,41% i el 1 7 6 Lu 2,59% El 1906 fou descobert independentment per G Urbain, que l’anomenà luteci , i per Auer von Welsbach, que l’anomenà cassiopeu Les seves sals són incolores i diamagnètiques, i en solució dona únicament ions trivalents L’ió Lu 3 + presenta propietats fisicoquímiques molt semblants a les del lantà, tot i que és menys bàsic que aquest És un element poc estudiat i que no té aplicacions pràctiques

Format a la Universitat de Leiden Holanda, on posteriorment fou professor 1948-68, treballà com a geòleg per a la Royal Dutch Shell a Borneo, Java i Veneçuela El 1956 publicà Structural Geology Entre la dècada del 1940 i el 1964 féu treballs de cartografia geològica als massissos paleozoics del Pirineu Central amb estudiants de la Universitat de Leiden Se centrà en l’estructura dels sediments paleozoics de baix grau metamòrfic, i aplicà els conceptes de supraestructura i infraestructura a l’Hercinià dels Pirineus

És citat a la literatura xinesa com a exemple de mal governant

Considerat el seguidor de Confuci més destacat, difongué una ètica social basada en la benevolència i en la rectitud i que defuig l’excessiu utilitarisme de Confuci L’home, bo per natura, ha de conrear fins a llur perfecció les quatre virtuts fonamentals benevolència, rectitud, decòrum i coneixement Un dels “Quatre llibres” del confucianisme porta el seu nom

P ex ull pronunciat ui provinent d' oc'lu , poll poi de pedic'lu , vell vei de vet'lu

Publica colleccions universitàries, obres històriques, científiques, juvenils i diverses colleccions de butxaca “J'ai lu”

Estudià geologia a la Universitat de Leiden, on es llicencià el 1947, i es doctorà el 1950 en les especialitats de petrologia i paleontologia Sota la direcció de LU de Sitter realitzà una tesi doctoral sobre la geologia del massís de Saint-Barthélemy al Pirineu francès, presentada a la Universitat de Leiden el 1954 Fou professor a les universitats holandeses de Leiden 1970-79 i Utrecht 1979-88 Destaca la seva contribució al coneixement de la geologia de l’hercinià dels Pirineus, continuació dels treballs iniciats per LU de Sitter i que se centrà en l’estudi dels…

Com ara, en castellà, l’evolució de /ǫ/ llatina vulgar fins a /wé/, i altres variants dialectals populu > * pob'lu > pueblo

Aquest pòrtic, que també pot ser de pedra, és esculpit amb motius religiosos Sol indicar l’accés al recinte sagrat de les stupa , i n'hi ha un a cadascuna de les quatre balustrades El tòrana és a l’origen del torii japonès i del piu-lu xinès